Doncs sí, de vegades les dones tenim la regla. Una de les majors reivindicacions del moviment feminista és precisament aquesta: normalitzar una situació que un cop al mes afecta gairebé a la meitat de la població mundial. Per què seguim invisibilitzant-ho?

No ens amaguem

 

Encara avui dia és un tabú que ens fa sentir incòmodes, ens fa inventar eufemismes i expressions per evitar dir aquestes paraules, ens fa amagar tampons i compreses dins la màniga quan anem al lavabo perquè ningú ens vegi… Una cosa tan natural no hauria de ser motiu de vergonya ni silenci.

Des d’un punt de vista hormonal, les dones passem per diverses etapes del que anomenem cicle menstrual.  És a dir, som cícliques i cada fase del nostre cicle ve regulada per unes hormones determinades que ens influeixen i ens condicionen. És important conèixer com ens afecta cadascuna d’aquestes fases, per entendre els canvis que patim en el nostre estat físic i anímic mes a mes.

Les fases del cicle menstrual

Cada cicle complet dura, de mitjana, 28 dies, però pot variar entre els 22 i 38 dies.

1. Fase menstrual

Marca l’inici d’un nou cicle i, tal i com el seu nom indica, coincideix amb els dies de sagnat menstrual i expulsió de l’endometri (el recobriment intern de l’úter). Aquesta fase acostuma a durar entre 3 i 7 dies i és habitual que es produeixi dolor abdominal, d’esquena i altres símptomes més que coneguts…  El nostre cos comença a produïr estrògens, que arribaràn al punt més àlgid durant la fase següent.

2. Fase fol·licular

També coneguda com fase preovulatòria, es considera que va des dels dies 7 a 13 del cicle. L’increment de l’estradiol, juntament amb la FSH (hormona fol·liculoestimulant), fa madurar un dels folículs d’un dels nostres ovaris, que posteriorment esdevindrà òvul. La presència d’aquestes hormones ens provoca molta energia i una actitud dinàmica i resolutiva.

3. Fase ovulatòria

Quan l’òvul finalitza la seva maduració, normalment entre els dies 14 i 20 del cicle, es produeix un pic d’hormona luteïnitzant que provoca que aquest sigui alliberat i baixi per la trompa de Fal·lopi fins a l’úter. L’òvul sobreviu unes 24-48 hores i, durant aquest temps, hi ha possibilitats de produir-se un embaràs. El nivell d’estradiol va baixant i comencem a generar progesterona, que ens fa estar més calmades, més fatigades i sensibles.

4. Fase premenstrual

El cos es prepara per soportar un possible embaràs. Els nivells de progesterona arriben al seu màxim i poden provocar els famosos símptomes premenstruals: canvis en l’estat d’ànim, ràbia, augment de la sensibilitat, cansament, dolors, rampes, migranyes… Si l’òvul no ha estat fecundat, es desintegrarà junt amb l’endometri per ser expulsat durant la següent menstruació. El cos deixa de produir estrògens i progesterona, donant lloc a un nou començament del cicle menstrual.


Font: Clue

Dificultats en el dia a dia

Malgrat els daltabaixos hormonals i tot el que ens provoquen, la majoria de les dones fem vida normal quan tenim la regla. Ignorem els símptomes, venim a treballar com si res, intentant dissimular-ho i si ens fa mal, ens mediquem.

Tot i així, hi ha vegades en què el dolor no permet fer vida normal. Es calcula que entre el 30% i el 50% de les dones en edat fèrtil pateixen dismenorrea, que provoca còlics dolorosos durant la menstruació, de les quals un 10% o un 15% té endometriosi, on el teixit endometrial creix més enllà de l’úter, provocant tota una sèrie de dolors i poblemes . Aquests transtorns sovint impedeixen fins i tot sortir del llit, obrint el debat de la baixa menstrual.

Aquesta, ja implementada a diversos països, es planteja com una baixa legal de tres dies remunerats per a les persones amb dolors menstruals clínicament diagnosticats. Ha generat molta controversia ja que, tot i que és positiu reconeixer el dolor femení, pot fomentar la discriminació a l’hora de contractar dones.

Parla, no callis

En qualsevol cas, és necessari normalitzar la situació, més accés a la informació i més investigació al respecte. Hem de poder parlar-ne obertament per alliberar-nos d’aquest estigma en lloc d’acceptar simplement que hem de patir en silenci.

Cal tenir present que no hi ha normes fixes, que hi ha dones que fan vida normal quan tenen la regla i n’hi ha d’altres que han de parar perquè el dolor no les permet continuar. Cada dona i cada cicle és únic, i el que es considera “normal” no és res més que una mitjana o tendència.

Deixem de tractar-ho com un tabú, en lloc de dir que “estem amb el Comte Dràcula”, que “naveguem amb la bandera comunista” o que “l’àrbitre ens ha tret targeta vermella”, diem simplement que tenim la regla.

Amb quins temes relaciones aquesta frase? Vols compartir alguna experiència?

Deixa un comentari

#TambéÉsMasclisme / #TambéÉsDiscriminació

Altres articles de la campanya

Imatge de capçalera: Basetis

compromís social,compromiso social,igualtat,Open,PushingSocialChange,social,TambéÉsDiscriminació,TambéÉsMasclisme,Top post,