Fa molts anys que tinc en ment fer l’acció més bàsica de visibilitzar el que exposa el moviment Movember. El moviment Movember és una campanya mundial que es fa cada novembre per crear consciència i recaptar fons per a la salut masculina, especialment en qüestions com el càncer de pròstata, el càncer testicular, els problemes de salut mental i la prevenció del suïcidi.

 

Sempre m’ha generat molts dubtes donar suport al moviment, ja que es pot entendre de l’estil quan a Madrid van crear el “Centre d’atenció a homes per violència sexual”. Estic segur que hi ha un component matxirulo, alhora i després d’unes quantes converses, crec que hi ha una vessant important d’intentar trencar justament amb temes tabús pels homes a la nostra cultura masclista.

 

També m’ha ajudat a compartir el fet de veure-m’hi més impactat personalment, amb un amic que ha tingut càncer de pròstata fa uns mesos i el meu oncle que l’han operat del mateix fa una setmana.

 

Bloqueig Cultural Masclista

Les expectatives socials sobre com han de ser els homes creen una pressió per mantenir-se forts i invulnerables, impedint que molts parlin obertament sobre el que els preocupa. Aquest “bloqueig cultural” prové d’idees arrelades sobre la masculinitat tradicional: ser autosuficient, no expressar emocions i afrontar els problemes sense ajuda. Aquestes expectatives sovint porten els homes a veure la vulnerabilitat com una debilitat, cosa que esdevé un factor de risc per a la salut mental.

 

Els homes poden sentir-se atrapats en un patró de comportament que no els permet demanar ajuda. Molts estudis han mostrat que, com a resultat, els homes acostumen a buscar assistència mèdica o psicològica molt menys que les dones, i això augmenta les possibilitats de patir problemes greus o crònics sense tractament. En el cas de la salut mental, aquest bloqueig cultural es reflecteix en les alarmants taxes de suïcidi entre els homes, que són significativament més altes que en les dones.

 

Visibilització del Tema

Movember busca trencar aquest bloqueig portant els homes a una conversa pública sobre la salut i la vulnerabilitat. Quan un home es deixa créixer el bigoti durant novembre, sovint esdevé un punt de partida per a converses amb altres homes, amics i familiars. Aquesta visibilització és clau per desafiar el silenci: parlar del bigoti sovint porta a parlar de la salut masculina i pot acabar abordant temes més profunds, com les lluites amb la salut mental o les experiències personals amb la malaltia.

 

Movember, doncs, encoratja els homes a construir una comunitat de suport i obrir-se sobre les seves experiències. Aquesta comunitat és essencial per a crear un canvi en com es perceben la salut i les necessitats dels homes, desplaçant la masculinitat de “ser dur i resistent” cap a “tenir cura d’un mateix i dels altres”.

 

Canvi de Narrativa i Construcció de Noves Identitats

En un sentit més profund, la visibilització que Movember promou també ajuda a construir una nova narrativa de la masculinitat. Mostrar-se vulnerable ja no s’ha de veure com un signe de feblesa, sinó com una expressió de responsabilitat i autocura. Aquesta redefinició implica també desconstruir les normes tradicionals de gènere, fet que beneficia tant els homes com les dones en termes de relacions més saludables i en una visió de la salut més integral i menys rígida.

 

Aquesta lluita per la visibilització és especialment important per als homes joves, que encara estan formant la seva identitat i poden beneficiar-se d’exemples positius i més diversos de masculinitat. En fer visible la necessitat de suport emocional i físic, es trenca amb el tabú que sovint envolta la salut masculina, creant espais on els homes poden connectar, compartir i, finalment, avançar en la seva salut.

 

En definitiva, Movember no només visibilitza, sinó que actua com a motor per al canvi cultural i la superació del bloqueig cultural masclista, una tasca essencial per millorar la salut i el benestar emocional dels homes en el futur.

 

No tinc intenció de fer cap col·lecta ni res per l’estil. Estaré súpersatisfet si sorgeixen 4 converses al voltant de perquè els homes no podem/volem/sabem expressar els nostres problemes, com no som capaços de demanar ajuda, o com de vulnerables ens sentim si hem de parlar per exemple de la nostra pròstata…

 

Amb tot, els homes que es vulguin sumar a la visibilització, feu com jo i deixeu-vos el bigoti en algun moment d’aquest mes de novembre. Com més bigotis, més converses. Evidentment, gràcies avançades als que ja en porteu 😊

#bigoti,#movember,