8M: dones al límit del relat

Sobre l’amor que anul·la

Un dels llibres amb més hype de la temporada. Us parlo de “Comerás flores” de Lucía Solla Sobral, editat per Librosdelasteroide. No us explicaré la trama perquè segur que ja n’heu llegit moltes ressenyes, prefereixo compartir els aspectes que a mi m’han captivat més:

• La història en si mateixa: una jove que, després de la mort del seu pare i amb el futur incert un cop acabada la carrera, inicia una relació amb un home vint anys més gran (atractiu i ric, profundament narcisista i egocèntric) que l’aclapara amb detalls i atencions. Tot i que podria semblar un clixé, està narrat amb una credibilitat i un realisme que desarmen.
• La protagonista, la Marina: és un personatge que t’atrapa. Ets dins del seu cap, dins la seva pell; vius el que li passa sense jutjar-la, simplement acompanyant-la en el seu camí. És un personatge molt ben construït i profundament versemblant.
• La prosa: sens dubte, el millor és la prosa amb què l’autora ens parla de créixer i seguir el camí mateix malgrat les incerteses; de la família que ens acull i ens estima, però que també pot ofegar amb les seves exigències; de l’amistat que acompanya i sosté; del dol que cadascú viu a la seva manera; de les relacions desiguals que ens desequilibren, ens fan trontollar o fins i tot ens anul·len. I de l’amor, que diuen que pot moure el món, però que també et pot aniquilar. La Lucía escriu amb delicadesa i bellesa, però també amb veritat i cruesa: una veu que es desferra i t’atrapa. Un hype merescudíssim, no us el perdeu.

Sobre la dificultat de ser dona (encara)

“Una carta molt llarga“, de Mariama Bâ, amb traducció d’Imma Falcó i editat per Jande Editorial, és exactament això: una llarga carta. La Ramatoulaye escriu a la seva millor amiga, Aïssatou, durant el període de reclusió imposat per l’islam després de la mort del marit. A través d’aquesta carta íntima i reflexiva, coneixem la seva vida, els episodis més rellevants del seu passat i, sobretot, el profund conflicte emocional que s’obre quan el seu marit decideix prendre una segona muller, trencant vint-i-cinc anys de vida compartida.

La novel·la ofereix un retrat lúcid i duríssim de les dones musulmanes amb estudis al Senegal dels anys setanta, però alhora dialoga amb la realitat de moltes dones d’avui que qüestionen tradicions com la poligínia i que han de moure’s en entorns socials regits per valors que els neguen els mateixos drets i estatus que als homes.  Un clàssic imprescindible de la literatura africana contemporània

Sobre ser mares (o no)

La maternitat és un tema que impacta de ple en les dones, tant si decideixen ser mares com si no. I, malgrat tots els avenços, encara avui hi ha molta pressió social i un estigma persistent envers aquelles que opten per no tenir fills. Per això us vull recomanar aquesta novel·la gràfica. Es tracta de “Em sembla que no en tindré“, de Catherine Gauthier, amb traducció de Núria Busquet Molist, publicada per Godall Edicions dins la col·lecció Gargot.

Una novel·la gràfica delicada i, alhora, contundent, que posa sobre la taula la realitat de tantes dones que no són mares -ja sigui perquè no ho desitgen o perquè no ha estat possible quan s’ho havien proposat. Gauthier explora els dubtes, els desitjos, les pressions socials i la llum pròpia que hi ha darrere d’una decisió íntima i complexa. Ho fa sense victimismes ni discursos tancats: acompanya el procés interior d’una dona que es pregunta, que observa, que s’escolta. I és en aquesta senzillesa on rau la força del llibre.

Sobre qui controla el desig de les dones

Us recomano de “Una aniquilació fallida“, de la Carlota Gurt editat per Ara Llibres dins la col·lecció Càpsula. El llibre és un assaig breu, a mig camí entre el pensament cultural i la performance, que parteix d’una pregunta tan estesa com poc qüestionada: per què persisteix la idea que les dones tenen menys desig sexual que els homes? Gurt ens fa viatjar en el temps per dotar de rigor la seva explicació, i és a través d’un recorregut històric -amanit amb la seva experiència personal- que mostra com el desig femení ha estat explicat, controlat o silenciat al llarg del temps.

“Una aniquilació fallida” no busca tancar el debat, sinó desactivar un mite i obrir preguntes. El text posa en evidència que allò que sovint s’ha presentat com a natural és, en realitat, profundament cultural. Un llibre petit però incisiu, especialment valuós per pensar en veu alta i en companyia. Llegir-la o escoltar-la continua sent un goig.

Sobre dones que desobeeixen el guió

Us parlo de “De quatre grapes“, de Miranda July, traduït al català per Bel Olid i publicat per Angle Editorial. La protagonista és una dona de 46 anys, artista en múltiples disciplines, que decideix emprendre un viatge en cotxe des de Los Angeles fins a Nova York per retrobar amics i fer negocis, però també per repensar la seva vida. El que havia de ser un trajecte de redescobriment es veu interromput gairebé a l’inici: a mitja hora de casa, un jove que li neteja el parabrisa li desperta una fixació inesperada. L’atzar fa que se’l torni a trobar a l’oficina de lloguer de cotxes, i comença així una obsessió que, malgrat que tots dos són casats, sacsejarà el seu món. A partir d’aquí, la novel·la es converteix en un viatge intens i imprevisible per la sexualitat, la identitat i els rols de gènere en la mitjana edat.

“De quatre grapes” parla sense embuts de temes sovint invisibilitzats: la menopausa, la maternitat, la fi del desig conjugal, la necessitat de preservar la identitat pròpia més enllà dels rols socials. El resultat és una narració agosarada, incòmoda, però també brillant, que combina vergonya, humor i tristesa a parts iguals.

***

Cinc llibres molt diferents, però amb un fil comú: dones que s’enfronten als límits imposats -en l’amor, en el desig, en la maternitat, en la identitat- i els qüestionen. Lectures que incomoden, interpel·len i, sobretot, fan pensar. Ideals per a aquest 8M.

Imatge de capçalera: Ajuntament de Barcelona