Aquest post és una denúncia de les dades tan tristes de refugiats al món. No l’he redactat jo, sinó que és la transcripció d’un fil de Twitter de l’Ignasi Calbó, qui és, amb tot dret, l’únic autor del text. 

Les dades es van publicar el dia 22 de març i són molt preocupants. Hem cregut, des de Social, que aquestes xifres les havíem de donar a conèixer a tota l’empresa encara que siguin desagradables.
 

Article resum, per Ignasi Calbó

Hi ha hagut un augment espectacular de demandants d’asil a Espanya, amb un augment interanual del 100% que no s’ha traduït en augment en recursos materials i humans. La mobilitat humana serà un dels temes del segle XXI i seguim entossudits a tractar-lo com una emergència.
 

Figura 1. Número de persones demandants d’asil a Espanya del 2004 al 2017.

L

La gran majoria d’aquestes persones arriben per frontera (recordem la pèssima xifra de reubicacions i reassentaments) i el sistema, pensat per pocs centenars de persones, està col·lapsat. Avui a Barcelona es dóna hora per iniciar tràmits a l’agost.

Ciutats com Barcelona maldem per proveir allotjament i serveis bàsics a aquestes persones. L’Estat (que en té competència) ha decidit només cobrir a les persones vulnerables segons el seu (poc generós) criteri. La pressió dels serveis assistencials i recursos esmerçats és enorme.

Si mirem la gràfica (figura 2) de les resolucions favorables i desfavorables veurem l’inici de la tragèdia. 35% de resolucions favorables (45% de mitjana a Europa). És a dir, després d’uns anys d’incertesa, enviem a la irregularitat a 2/3 dels sol·licitants.
 

Figura 2. Número de resolucions de petició d’asil a Espanya al 2017.

Països en conflicte i violència estructural com El Salvador i Hondures han tingut 0 resolucions acceptades. Països en guerra oberta com Ucraïna menys del 10%. Veneçuela (1/3) de les entrades, un 1%. Aquestes són les nacionalitats més freqüents a Barcelona (figura 3).
 

Figura 3. Número de solucituds d’asil a Barcelona per nacionalitats al 2017.

El sistema està convertint en irregulars a demandants d’asil amb 2, 3 i 4 anys de residència i permís de treball. La irregularitat sobrevinguda aboca a la marginalització i precarització de ciutadans ja de per si vulnerables. L’impacte que això provoca a la ciutat és també gran.
 

Queden gairebé 40 mil sol·licituds pendents de resolució i se n’han tramitat unes 13 mil durant el 2017 (figura 2).
 

Els nombres no deixen de ser xifres fredes. Darrere de cada un hi ha sovint històries de vida precàries i amb trajectes vitals i geogràfics terribles. Sovint el programa de l’Estat no és suficient i s’han de donar serveis complementaris a aquells que ho necessiten.

Acabo: o anem cap a una revisió total del sistema d’asil en què la governança multinivell (totes les administracions) i societat civil hi participi perquè la gestió sigui real, o seguim posant pedaços a un sistema estructuralment col·lapsat. I veient qui hi ha davant, em temo el pitjor.

Figura 4. Número de persones ateses per asil a Barcelona als anys 2015, 2016 i 2017.

Figura 5. Número de persones ateses per asil per nacionalitats a Barcelona als anys 2015, 2016 i 2017.

Imagen de cabecera y gráficos de CEAR
compromís social,compromiso social,Open,PushingSocialChange,refugiats,social,