Amb la presentació d’aquest cartell comencem una col·lecció que ens farà reflexionar diversos temes, fins a arribar al 8 de març. Des de la Comissió d’Igualtat de Basetis hem preparat 8 frases que ens ajudaran a denunciar i tractar algunes desigualtats molt arrelades a la nostra societat. 

 

El cartell

Disseny del cartell: Basetis

Algun cop has sentit aquesta frase o una similar? Algun cop l’has dit o pensat?

Esperem que totes les respostes siguin negatives però malauradament no és una frase allunyada de la realitat, de fet, ens evoca a diferents conceptes que volem tractar: el sostre de vidre i els  judicis al físic de les persones.

 

El sostre de vidre

Sostre de vidre és una expressió amb la qual es fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

Sovint aquestes limitacions són molt difícils de detectar, ja que no són explícites i acostumen a ser subtils. Però si mirem dades de presència de dones en càrrecs directius, veiem clarament que hi ha una barrera: 

Las mujeres representan el 60% de los licenciados en España y el 45% del mercado laboral, pero al llega a la alta dirección de las compañías este porcentaje desciende en torno al 10%.

Tot i que el sostre de vidre és una realitat per moltes dones blanques, aquesta opressió es veu incrementada en les persones del col·lectiu LGTBI i les persones migrants. Estem lluny de la igualtat entre persones i els prejudicis contra les persones LGTBI i les persones migrants les tanquen moltes portes al món laboral. Molts cops, no només tenen dificultats o impossibilitats d’ascendir dins de l’empresa, sinó que directament les costa trobar feines no precaritzades.
 

Notícies relacionades

 

Els judicis al físic de les persones

En una societat fortament marcada per uns cànons de bellesa molt exigents, sovint es jutja a altres persones pel seu físic, creant malestar i fins i tot trastorns psicològics i alimentaris.

Tot i que la majoria de trastorns alimentaris es produeixen en l’adolescència, els comentaris en vers al físic són presents sempre, en especial cap a les dones. Aquests es troben presents en el dia a dia de moltes, però es fa més evident en dones que són figures públiques. Per què s’ha de parlar del seu físic? Per què no ens limitem a parlar de la seva feina o les seves accions?

De mica en mica, comença a haver-hi un canvi de mentalitat i són moltes les persones que han deixat de donar importància als comentaris en vers elles, però això no és la solució! Un exemple són alguns articles en blogs o missatges d’influencers com els de “Moderna de Pueblo“.
 

Links relacionats

 

Amb quins temes relaciones aquesta frase? Vols compartir alguna experiència? 

Deixa un comentari

#TambéÉsMasclisme / #TambéÉsDiscriminació
 

Altres articles de la campanya

Foto de capçalera: Basetis

compromís social,compromiso social,igualtat,Open,PushingSocialChange,social,TambéÉsDiscriminació,TambéÉsMasclisme,Top post,