Stonewall Inn, Nova York. 28 juny 1969 

The crowd began to get out of hand, eye witnesses said. Then, without warning, Queen Power exploded with all the fury of a gay atomic bomb. Queens, princesses and ladies-in-waiting began hurling anything they could get their polished, manicured fingernails on. Bobby pins, compacts, curlers, lipstick tubes and other femme fatale missiles were flying in the direction of the cops. The war was on. The lilies of the valley had become carnivorous jungle plants.

Jerry Lisker, The New York Daily News

D’aquesta forma tan políticament incorrecta avui dia, s’explicava la batuda policial que es va realitzar en aquest bar d’ambient de Nova York l’any 1969. La matinada del 28 de juny d’aquell any es va convertir en una revolta popular contra la humiliació, la violència i la negació sistemàtica de drets que patien les persones LGTBI.

Arran d’aquest fet, des del 1969, es reivindica el Dia de l’Alliberament Gai o també dit Dia de l’Orgull. Seguidament, el comunicat LGTBI va sortir al carrer a mostrar el seu rebuig i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va contribuir que nasqués el Gay Liberation Front. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l’orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l’aniversari dels conflictes.

Altres ciutats van imitar la iniciativa i actualment el Dia per l’Alliberament LGTBI es commemora arreu del món. La diada se celebra com a jornada festiva i reivindicativa amb la qual es demana la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual. És el dia de la celebració del sentiment de dignitat de les persones LGTBI i predominen els ja tradicionals símbols de les persones LGTBI: els triangles roses i la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, creada per l’artista Gilbert Baker i exhibida per primera vegada a San Francisco durant una desfilada celebrada el 1978.

 

---

 

Font: Foto de “Colita” pertanyent a la col·lecció del Museo Nacional – Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

A Espanya amb la dictadura franquista, sempre es va considerar l’homosexualitat, recolzada per la moral cristiana, com un perill per la societat que s’havia de perseguir i erradicar. A causa d’aquesta moral, es va dotar el règim d’un cos legal i normatiu compost per:

• Código de Justicia Militar, de 1945. A l’article 352 imposava penes de presó, d’entre 1 dia i 6 anys i apartar-se del servei militar, a qui cometés “actos deshonestos con individuos del mismo sexo”.
• Ley de Vagos y Maleantes, va ser reformada l’any 1954 per introduir, als articles 2 i 6, els homosexuals juntament amb ganduls i proxenetes. Se’ls hi donava el tracte de delinqüents, podien ser internats en els Centres de Treball o Colònies Agrícoles, on es veien obligats a treballar en condicions molt lamentables, a rebre càstigs i a passar gana. També se’ls podia prohibir residir en determinats llocs, i tenir l’obligació de declarar el seu domicili, així com sotmetre’s a la vigilància de delegats.
• Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social (LPRS), de 1970. Succeeix a l’anterior i continua considerant els homosexuals com éssers perillosos per la societat. Articula mesures de vigilància i introdueix el concepte de reeducació, portant a terme presó, electroxocs, etc.

 

A Barcelona, no va ser fins al 26 de juny del 1977 (pocs dies després de les primeres eleccions democràtiques) que va fer el seu propi “Stonewall”. Unes 4000 persones van omplir la Rambla de Barcelona i va esdevenir la primera manifestació LGTBI d’Espanya, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (versió catalana del Gay Liberation Front).

No obstant això, la repressió franquista no actuava d’igual forma davant de dones i homes. Com era costum, les dones tenien una sexualitat no reconeguda, que es considerava subsidiària de la masculina, i per tant en el cas de les lesbianes quedaven més ocultes, sense nom, també pel que fa a la persecució.

Des de l’any 2009, a Catalunya se celebra, també, el Pride una marxa festiva a la manera de les desfilades de l’orgull LGTBI.

 

Adhesió de Basetis

Per aquest motiu, en suport a la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual, des de Basetis hem realitzat el canvi d’imatge present tota aquesta setmana amb consonància a la Comissió d’Igualtat.

 

Foto portada: Foto de Yoav Hornung per Unsplash