Fa setmanes que les meves companyes d’Igualtat em pressionen amb carinyo perquè faci aquest post. Bàsicament sóc l’única mare de la comissió. He de dir amb sinceritat que m’ha costat molt preparar-lo (fa tres setmanes que està en esborrany), ja que volia buscar la millor manera de fer-lo de forma imparcial, buscant dades, poder contextualitzar… però després de passar-me una bona estona cercant estadístiques per internet he vist que no hi ha gaire cosa actualitzada. Un punt que també t’hi fa pensar. Per això he decidit obrir-me en canal i fer un post totalment personal. 

Així que a la pregunta “Com t’ho faràs ara que ets mare?” en l’entorn laboral contesto: la veritat és que en aquell moment vaig pensar que la vida canviaria, però en l’entorn laboral no havia de per què canviar tant. Al costat tinc un bon pare i treballo en una empresa molona, amb gran implicació per al benestar de les persones i que  s’esforça cada dia per aconseguir la igualtat. Tenia clar que desapareixeria durant uns mesos, que la tornada seria dura, però que en un temps tot tornaria a com abans, a la normalitat. Ara puc dir que era una ingènua 🙂
 

Notición: “Estic embarassadaaaaaaaaa!”

En el moment que vaig decidir ser mare vam activar el clàssic protocol de buscar una persona a qui fer traspàs de la feina que jo feia per no deixar a l’empresa en pinces durant la meva baixa. Benvinguda Rosa, una alegria! Apropant-se el dia del part, i veient també el creixement de l’empresa, vam decidir ampliar equip en una segona persona. Benvinguda Gemma, una nova alegria! Entre les dues s’organitzarien per fer el que jo feia temps abans, i per sort per a tothom, han resultat ser unes mega cracks que han agafat cada cop més responsabilitat i coneixements. Ja no eren dues persones per substituir-me durant la meva baixa, sinó que van arribar per quedar-se, fent créixer l’equip al ritme que ha crescut l’empresa.

Era setembre de 2016. Em preparava per sortir de camí a una reunió de Global. En aquella època es feien reunions d’un dia a Can Castells. L’Andreu i en Manel m’esperaven a dos carrers de casa per anar amb el cotxe de l’Andreu. I paaaaaffff! Vaig trencar aigües. Imagineu-vos el percal si hagués estat 10′ més tard ja a l’autopista. jajajajaja! Amb aquest suport vaig tenir una baixa laboralment agradable, malgrat que, amb “lo locatis” que sóc i la coneguda vinculació familiar que tinc amb Basetis, vaig seguir mirant l’email en la distància i donant una mica la tabarra. Suposo que, inconscientment, una també pensa “que no s’oblidin de mi”.
 

I’m back, my friends!

Vaig tornar a l’oficina després de 16 setmanes de baixa, 2 de compactació de lactància i 15 dies que em quedaven de vacances. Vaig donar voltes i voltes al tema de l’excedència però suposo que la por a desconnectar massa et fa prendre decisions de les que ara, temps més tard, sincerament em penedeixo. Quan tornes, els primers dies, les primeres setmanes, una se sent totalment perduda. No només el meu peque (ara ja troll :)) va anar creixent, sinó que l’empresa i el famós equip d’Adminions també. Benvinguda Anna, la tercera alegria!

Les tasques i responsabilitats que tenies ja no són teves, n’has de buscar de noves per sentir-te útil, vas agafant aquelles on l’equip no arriba, vas fent sobre la marxa, has d’anar pensant en com ocupar el teu temps i tornar a trobar un lloc dins l’empresa. Acabes tenint aquella sensació que has d’estar justificant tota l’estona què fas exactament, demostrar la valia, el que cobres i que no estàs allà per ser simplement, en el meu cas, la germana del CEO. A tot això li sumes les hores que et falten de son, la poca vida social, les mil preocupacions i les pors i inseguretats en ser mare “primeriza”. Booooooommmm!

T’adones que, pel fet d’haver estat mare, ja no tens aquell temps per participar en reunions estratègiques, ni temps per dedicar sobreesforços en ajudar en moments puntuals rellevants, ni en tenir tanta presencialitat en reduir-te la jornada per poder conciliar, ni temps extra, òptim per poder formar-te, i mil coses més que van fent la teva possible carrera professional minvar. En aquest temps, amb el consell i ajuda de persones de Global, Social, Igualtat i Admin, he empès projectes afins al lema Pushing social change de la nostra missió, com el Pla d’Igualtat, el Pla de Responsabilitat Social Corporativa i moltes iniciatives més. I seguim treballant-hi.

Nota: aquesta és la meva part de mare relacionada amb el món laboral, mare és “hasta el infinito y más allá” de tot això. A mi tot junt em compensa totalment en escreix. “Visca en Pau i la mare que el va parir!” 🙂

Us ho pregunteu els homes?

Em pregunto per què als homes no se’ls qüestiona com s’ho faran. Perquè a ells no se’ls posa en dubte que pel fet de ser pares hauran de congelar o directament oblidar-se de la seva carrera professional, perquè a ells no se’ls fa plantejar haver d’escollir entre ser un bon pare o prosperar laboralment…

A mi m’agrada ser mare, però també vull ser una persona amb aspiracions professionals i sentir-les realitzades, i ser dona i tenir la meva vida fora de casa i del món laboral. No vull dir que molts homes no s’ho plantegen individualment, que segur que alguns ho feu, però la societat no et posa en la pressió d’haver-ho de fer. Facis el que facis seràs jutjada, algunes serem considerades “malesmares” i altres “antiquades i fent mal a la lluita feminista”.

La maternitat es converteix aleshores en un vertader sostre de vidre per a les dones, que les converteixen en invisibles en tres àmbits*:

  • Invisibles en el mercat laboral, on 6 de cada 10 dones renuncien a la seva carrera professional quan són mares.

  • Invisibles a casa, perquè 9 de cada 10 excedències per cura les sol·liciten dones i només el 17% dels homes assumeixen responsabilitats de planificació dins de casa.

  • Invisibles en la societat, on només hi ha desgravacions i plans de suport a la maternitat i només 5 de cada 10 nens de 0 a 3 anys tenen plaça en una escola pública.
     

* Extret del post del blog del Club de Malas Madres
 

Altres articles de la campanya

 
Imatge de capçalera: Basetis
compromís social,compromiso social,igualtat,Open,PushingSocialChange,social,TambéÉsDiscriminació,TambéÉsMasclisme,Top post,