A l’estiu llegim més… lectures feministes!

Si alguna cosa bona té el panorama literari actual es que pots trobar una gran varietat d’obres amb formats ben diversos, on el punt de vista feminista és ben present.
 

Si voleu entendre una mica millor això del feminisme

• Curs de feminisme per microones de la Natza Farré i editat per Ara Llibres.  No l’he llegit però me n’han parlat molt bé. La seva ressenya diu així: “Natza Farré s’erigeix com una veu reivindicativa, entusiasta i rebel que escriu, des de l’inconformisme més absolut, que les dones han de ser feministes per naturalesa, pel simple fet de ser dones. Si no ho són, aquest llibre les acabarà de convèncer. Només així podran canviar el món.” Pinta bé, no??
   

• Querida Ijeawele o cómo educar en el feminismo, de Chimamanda Ngozi Adichie i editat per Penguin Libros. L’autora del best-seller mundial Tots hauríem de ser feministes ens porta una bonica carta amb consells a una mare recent. “En lloc d’ensenyar-li a la teva filla a agradar, ensenya-li a ser sincera. I amable. I valent. Anima-a dir el que pensa, a dir el que pensa en realitat, a dir la veritat “. Una lectura molt breu però molt inspiradora!
• Teoria King-Kong, de Virginie Despentes. Es tracta d’un impactant manifest feminista que ataca el discurs benpensant sobre l’experiència femenina, el matrimoni i la maternitat i que aborda temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia. Publicat el 2006 en francès, ara el podem gaudir en català gràcies a la reedició que n’ha fet l’editorial L’Altra Editorial. Com diu la mateixa autora “el feminisme és una aventura col·lectiva per als homes, per a les dones i per als altres. Una revolució que ja està en marxa. Una manera de veure el món, una tria. No es tracta d’oposar els petits avantatges de les dones als petits privilegis dels homes, sinó de fotre-ho tot enlaire‘”. Una lectura mot potent que remou consciències!
   

Si busqueu veus feministes d’arreu del món

En aquest cas us recomano dues històries que no us deixaran indiferents:

• Dona al punt zero, de la feminista i activista egípcia Nawal El Saadawi, editat per Angle Editorial.  El Saadawi va ser una de les primeres veus egípcies a criticar obertament el sistema patriarcal i en abordar temes com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i l’opressió de les dones. Malauradament l’autora va morir al març d’aquest any. La història es situa la nit abans de l’execució de la Firdaus, al corredor de la mort, acusada d’haver matat un home. És la història de l’explotació que moltes nenes han viscut des de ben petites: òrfena en mans d’un tutor que abusa d’ella,obligada a casar-se amb un home vell que la maltracta sense motiu, treballadora humiliada constantment; enamorada d’un revolucionari que també es ven al sistema del qual hauria de fugir; prostituta d’un proxeneta que s’aprofita d’ella… Una dona que ha estat privada de la capacitat de confiar en ningú, que funciona per instint i que no mira més enllà de la necessitat de sobreviure en cada moment. La història de la Firdaus és la història de moltes dones sotmeses i callades, per això cal llegir-la i explicar-la per donar veu a totes elles! Una lectura t’atrapa, que no pots deixar fins al final. Molt recomanable!!  
• Matar al marit, de Li Ang i editat per Males Herbes. Es la lectura que m’està acompanyant aquesta setmana i a la que li tenia moltes ganes. Aquest llibre es va publicar l’any 1983 i va provocar un escàndol sense precedents en l’àmbit de les lletres xineses. Li Ang es va basar en un fet real ocorregut al Shanghai dels anys 30, l’assassinat del marit per part d’una dona maltractada, tot extrapolant-lo al Taiwan rural, on s’hi practiquen càstigs inhumans a les dones adúlteres i on la llei la dicta la moral patriarcal confuciana. Matar el marit ens transporta al cor mateix de l’opressió, submergint-nos en una societat tradicional profundament masclista. És un relat brutal sobre el menyspreu de la dona i la seva única alliberació possible, en un escenari ple de supersticions atàviques i sentiments viscerals. Li Ang és una de les escriptores més importants i estimades de les lletres taiwaneses i una de les feministes xineses més conegudes.

 

 

Si busqueu una mica d’humor

• Cómo ser mujer, de Caitlin Moran editat per Anagrama. Aquesta és precisament la gran i eterna pregunta a la qual Caitlin Moran es proposa respondre en una obra que aborda sense embuts -de vegades literalment-, amb intel·ligència, desvergonyiment i ironia i també una salvatge franquesa, els principals aspectes de la condició femenina. Ens trobem davant d’una barreja de memòires i de divertides reflexions que es basen en la seva experiència personal com a dona, feminista i filla d’una família nombrosa i de classe treballadora. Caitlin Moran descriu amb una sinceritat abrumadora i amb absoluta naturalitat la relació amb el seu cos, i amb els homes, el menjar, la feina, la sexualitat, la maternitat i fins i tot l’avortament. Una mirada honesta, fresca, divertida per redefinir el feminisme en el segle XXI. Un dels llibres que m’enduré a la bossa de vacances d’aquest estiu!
   

 

• Laborachismo, de Javirroyo i editat per Lumen. Javi Royo Espallargas és el nom del conegut ilustrador i dissenyador popularment contegu com a Javirroyo. Aquest és un divertit llibre per repensar el món, el treball i les cures. La seva ressenya diu així: “Com ha afectat el confinament i la covid-19 al repartiment de la feina de cures? El sostre de vidre segueix aquí? La conciliació ha patit un retrocés? Tenim les dones amb una major càrrega mental en aquests moments? I quin és el paper dels homes? La pandèmia de 2020 i la irrupció del teletreball s’han fet visibles de forma més evident certes desigualtats que es creien superades entre homes i dones a l’hora d’afrontar qüestions com les cures, la feina o la conciliació.” En el seu anterior llibre Homo Machus, ja exposava la necessitat de construir una nova masculinitat. Ara, en Laborachismo, planteja la urgència d’aquestes qüestions, trencar amb aquesta idea de masculinitat hegemònica en el treball i els rols imposats pel sistema actual, i detectar les situacions masclistes quotidianes. Molt recomanable!!

 

Si us agraden les històries breus, però intenses

Us recomano dues lectures que són recull d’històries amb dones de protagonistes: 

• Madres, avisad a vuestras hijas, de Bonnie Jo Campbell i editat per Dirty Works. Un recull impressionant de relats breus on les dones són les protagonistes. Dones ferotges, dones dures, que han patit situacions extremes díficils d’explicar sense esborronar-se. Trobem mares, germanes, filles, dones joves, molt joves i també dones grans, molt grans; dones que han patit  la violència dels homes, de la societat que els ha tocat viure, unes supervivents! A mi encara em té trasbalsada! La Bonnie Jo té més llibres punyents com aquest, i es que la mateixa autora es tot un personatge!

 

 

• Un cor massa gran, el recull de contes de l’Eider Rodríguez, editat per edicions del periscopi. Senzillament una meravella , un llibre imprescindible! Aquesta autora vasca, condensa grans històries sobre dones en petites dosis. És un recull de contes que són retalls de la vida, de situacions quotidianes no sempre amables ni fàcils, de moments durs i fins i tot incòmodes de vegades, però que t’atrapen i de les quals en vols més i més! Un llibre per llegir i gaudir!
   

Si us agraden les històrials reals

Us recomano dues històries autobiogràfiques:

• Una educació, Tara Westover, traduïda per Anna Torcal i Salvador Company editat per Més Llibres.
  Les trasbasladores memòries de la Tara nascuda en una família mormona fonamentalista i la seva evolució fins arribar als temples del saber com Cambridge o Harvard. Un llibre que us impactarà, us enganxarà i sobretot no us deixarà indiferents. Un llibre per fer pensar i molt sobre el poder transformador de l’educació! 
   

 

• Per què ser feliç quan pots ser normal, de Jeannette Winterson, editat per una de les meves editorials preferides Edicions del Periscopi. Ens trobem davant d’un libre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, és un text colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autoritària i cruel. Una obra impregnada d’un humor ferotge que ens permet acompanyar l’autora en la seva cerca incansable de la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seves vivències i reivindica l’amor com la millor llar on viure. El tinc a la meva llista de llibres d’aquestes vacances, estic convençuda que no em decebrà.
   

Si busqueu un llibre que us remogui

• El conte de la serventa, de Margaret Atwood, editat per Quaderns Crema en la versió en català. Ens trasllada a la  imaginària república de Gilead, un regim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. “En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant.” A destacar sobretot, el pròleg del llibre, on l’autora explica que totes les lleis que s’exhibeixen en l’imaginari de Gilead en algún moment de la història i en alguns països han estat vigents! Segurament molts de vosaltres coneixeu la sèrie de HBO, la primera temporada de la sèrie està basada en aquest llibre. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa. Si no l’heu llegit mal molt la pena!
• Les mares no, de la Katixa Agirre i editat per Ara Llibres dins de la col·lecció Amsterdam. La seva ressenya diu així: “Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara estaran bé, diu, mentre espera l’arribada de l’Ertzaina. La premsa serveix l’escàndol a l’opinió pública, i aquesta, horroritzada, es prepara per al judici paral·lel. Mentrestant, una escriptora trenca aigües i, en ple part, com una epifania, com un llamp, recorda que coneix la infanticida d’una altra vida.” No es només una crònica sobre un tràgic incident ni la història d’una escriptora que s’obsessiona per entendre que va passar. Es una  interessant reflexió sobre la maternitat i la visió idealitzada que la societat ha tingut (i encara té) sobre com han de ser les mares. Una societat que ha culpabilitzat a totes les que no són tot allò que s’espera que siguin. Perquè la maternitat ens canvia la vida a les dones (i molt). Som les dones les que perdem coses en ser mares (i en són moltes), i no sempre compensa, però és clar, això no és pot dir massa alt que sinó et miren malament… I en aquest llibre se’n parla i és d’agrair que sigui així. Les mares no és un llibre necessari i molt i molt recomanable, que no us deixarà pas indiferent, això us ho puc assegurar.
   

 

Si sou de d’articles de no ficció

• Beneïda sigui la serp, de la Sònia Moll, editat per Godall Edicions. Beneïda sigui la Moll per aquestes columnes tan inspiradores! Aquestes “píndoles” de la Sònia Moll són necessàries (diria que obligatòries) per pensar, per reflexionar, per empoderar-nos, per lluitar, per desobeir… Una autèntica revelació llegir-les! Beneïda sigui la serp que ens va ensenyar la desobediència i beneïda sigui la Moll per explicar-ho tan bé !
   

 

• Dones valentes, escrit per la periodista corresponsal de l’Orient Mitjà de TV3 Txell Freixas, amb pròleg de Gemma Ruiz Palà i editat per Ara Llibres. Ens trobem davant d’un llibre – tristament necessari- per visibilitzar la lamentable situació de les dones a l’Orient Mitjà i per donar veu a les dones valentes que de manera diferent lluiten per canviar-ho. Les històries de la Khadija, la Melissa, l’Alaà, la Fatma, la Gulan, la Maya, la Joumana, la Malak i moltes més són històries de dones que cal conèixer i que no poden quedar en l’oblit! Com diu al final del llibre: “Ja no volen que ningú parli per elles. I ens toca, a nosaltres, escoltar-les.” Per tant, escoltem-les!
   

I n’hi ha molts més! Aquesta només es una petita tria de la meva biblioteca personal, que espero us inspiri i us transformi!  Així que ja podeu anar a la vostra llibreria de referència o a la biblioteca del vostre barri per fer la reserva d’aquestes lectures!
 

“El llibre per llegir no és el que pensa per tu, sinó el que et fa pensar”, Harper Lee
 

Foto de capçalera: Dan Dumitriu / Unsplash