Què és la Responsabilitat Social Corporativa?
La Responsabilitat Social Corporativa, també coneguda com RSC, és una manera de dirigir les empreses. Es basa a gestionar els impactes que genera l’activitat empresarial sobre els seus clients, empleats, accionistes, comunitats locals, medi ambient i la societat en general.
A pesar que avui dia tothom coneix el terme en major o menor mesura, és relativament nou. Neix en la dècada dels 90, quan la globalització començava a expandir-se i a revolucionar els models de negoci dels països, tant desenvolupats com en vies de desenvolupament. La globalització va afavorir a desvincular el poder empresarial en detriment de l’estat, els processos de deslocalització o la privatització dels serveis bàsics. En aquesta situació va quedar exposat l’impacte negatiu d’algunes empreses, sobretot multinacionals, sobre els drets socials i mediambientals.
Bàsicament, la Responsabilitat Social Corporativa va sorgir per a minorar aquest impacte sobre els Drets Humans, i intentar disminuir la intervenció de l’home en la naturalesa. És per això que la RSC cobreix avui dia tres grans temàtiques: l’econòmica, la social i la mediambiental. No obstant això, si alguna cosa caracteritza a la RSC és la seva faceta pluridimensional, per la qual cosa cada negoci és lliure d’aplicar aquesta manera de dirigir l’empresa adaptada a les seves capacitats.
ODS i Agenda 2030
Amb l’objectiu d’unir forces, Nacions Unides va proposar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, i va posar sobre la taula una crida universal a l’acció per a posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i perspectives de les persones a tot el món. En 2015, tots els estats membres de l’ONU van aprovar aquests objectius i es van incloure en l’Agenda 2030, un pla d’acció per a les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el treball conjunt.
Aquesta agenda no sols compta amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, sinó que també convergeixen 169 metes que busquen erradicar la pobresa, combatre les desigualtats i promoure la prosperitat, al mateix temps que protegeixen el medi ambient.
Els líders mundials ja han integrat els ODS en la seva Responsabilitat Social Corporativa, i moltes empreses han adoptat aquelles que més s’adapten al seu model de negoci. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible són:
Fuente: Pacto Mundial Red Española
RSC i Basetis
Basetis és una de les empreses que han optat per contribuir al desenvolupament sostenible mitjançant l’adopció d’onze ODS dels disset possibles. Aquests són:
1.- Fi de la pobresa.
A nivell mundial, el nombre de persones que viuen en situació d’extrema pobresa va disminuir des d’un 36% en 1990 fins a un 10% en 2015. No obstant això, el ritme al qual es produeix aquest canvi està disminuint, i la crisi de la COVID-19 ha posat en un perill devastador als països en desenvolupament. Es calcula que el 55% de la població mundial no tindrà accés a protecció social, i les conseqüències retrunyiran en totes les societats i afectaran l’educació, els drets humans, i en els casos més greus, a la seguretat alimentària i nutrició bàsiques.
3.- Salut i benestar.
Actualment, ens enfrontem a una crisi sanitària mundial que està propagant el sofriment humà, desestabilitzant l’economia mundial i canviant dràsticament la vida de milions de persones. Abans de la pandèmia es van fer passos de gegant en la millora de la salut de moltes persones, augmentant l’esperança de vida i reduint algunes causes de mort comunes associades a la mortalitat infantil i materna. Ara, la problemàtica s’ha diversificat en dos fronts: millorar la salut i benestar generals, així com bregar amb el coronavirus.
4.- Educació de qualitat.
L’educació és un dels pilars fonamentals per a establir societats bones i productives. Malgrat els avanços que s’han realitzat en l’ampliació dels accessos a l’educació (sobretot en nenes), en 2018 hi havia 260 milions de nens que encara estaven fora de l’escola. Amb l’arribada del coronavirus i el tancament temporal dels centres educatius, el 91% dels estudiants es van veure afectats, i 369 milions de nens que depenen de menjadors escolars van haver de buscar altres fonts de nutrició diària
5.- Igualtat de gènere.
La igualtat de gènere és un dret fonamental que permet construir un món pacífic, pròsper i sostenible. En les últimes dècades s’han aconseguit avenços com l’escolarització de més nenes, la reducció del matrimoni precoç o el fet que cada vegada hi ha més dones en posicions de lideratge. Així i tot, la pandèmia del coronavirus pot revertir en els escassos assoliments que s’han aconseguit en pro de la igualtat de gènere, i fins i tot agreuja les desigualtats existents.
8.- Treball decent i creixement econòmic.
Un creixement econòmic inclusiu i sostingut pot impulsar el progrés, crear ocupacions decents per a tots i millorar els estàndards de vida. La crisi econòmica sanitària provocada pel coronavirus ha alterat milions de vides, i la OIT (Organització Internacional del Treball) calcula que prop de la meitat de tots els treballadors es troba en risc de perdre els seus mitjans de subsistència.
9.- Indústria, innovació i infraestructura.
La industrialització inclusiva i sostenible, juntament amb una bona política d’innovació i infraestructura, poden afavorir a crear economies dinàmiques i competitives que generin ocupació i ingressos. Així i tot, el ritme de desenvolupament actual ha disminuït en els últims anys, fet que no permet prosperar als països en desenvolupament ni introduir noves tecnologies que millorin la productivitat.
10.- Reducció de les desigualtats.
Aconseguir que ningú es quedi enrere forma part de la consecució dels ODS. La desigualtat dins dels països i entre aquests és un continu motiu de preocupació. A pesar que existeixen alguns indicadors positius sobre la reducció d’aquestes diferències, la pandèmia provocada pel coronavirus ha intensificat les desigualtats existents i ha afectat les persones i comunitats més vulnerables. Ha tret a la llum les desigualtats econòmiques i les fràgils xarxes de seguretat social, i aquests grups han sofert amb major ímpetu les conseqüències de la crisi.
12. Producció i consum responsables.
El consum i la producció són les forces impulsores de l’economia mundial, i depenen de l’ús del medi ambient natural i dels recursos d’una forma continuada, que té efectes destructius sobre el planeta. Per exemple, cada any es calcula que un terç del menjar produït (1.300 milions de tones, amb un valor pròxim al bilió de dòlars) s’acaba podrint en les escombraries dels consumidors i detallistes. El consum i la producció sostenibles consisteixen a fer més i millor amb menys, a més de desvincular el creixement econòmic de la degradació mediambiental, augmentar l’eficiència dels recursos i promoure estils de vida sostenibles.
13. Acció pel clima.
El canvi climàtic està afectant a tots els països de tots els continents. Està alterant les economies nacionals i afectant diferents vides. Els sistemes meteorològics estan canviant, els nivells de la mar estan pujant i els fenòmens meteorològics són cada vegada més extrems. Per exemple: 2019 va ser el segon any més calorós de tots els temps, i va marcar el final de la dècada més calorosa mai registrada. Malgrat el coronavirus ens ha obligat a reduir el nostre moviment, fent que les emissions de gasos d’efecte hivernacle caiguin fins a un 6% en 2020, és necessari prendre mesures urgents per a abordar l’emergència climàtica amb la finalitat de salvar vides i mitjans de subsistència.
16.- Pau, justícia i institucions sòlides.
Els conflictes, la inseguretat, les institucions febles i accés limitat a la justícia continuen suposant una greu amenaça per al desenvolupament sostenible. En 2018, el nombre de persones fugint de guerres, persecucions i conflictes va superar els 70 milions, la xifra més alta registrada per l’ACNUR (Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), i l’ONU va registrar 357 assassinats i 30 desaparicions forçades de defensors dels drets humans, periodistes i sindicalistes.
17.- Aliances per a aconseguir els objectius.
Perquè un programa de desenvolupament es compleixi satisfactòriament, és necessari establir associacions inclusives sobre principis i valors, així com sobre una visió i uns objectius compartits que se centrin primer en les persones i el planeta. Molts països requereixen assistència per a fomentar el creixement i el comerç, encara que l’ajuda dels països donants està disminuint, perquè no han respectat el seu compromís d’augmentar el finançament per al desenvolupament. A més, s’espera que l’economia mundial es contregui a causa del coronavirus, generant la pitjor recessió des de la Gran Depressió. Amb la finalitat que els països puguin recuperar-se, és necessària una sòlida cooperació internacional.
En la pròxima sèrie de #ODS i #PushingSocialChange del blog, us anirem explicant cada Objectiu de Desenvolupament Sostenible que formen part de nostra RSC detalladament amb informació com: la situació actual en el món, quines accions duu a terme l’ONU i quins poden fer-se de manera individual, enllaços per a associar-se amb iniciatives i el pla d’acció de Basetis respecte a aquest ODS.
Coneixies els Objectius de Desenvolupament Sostenible? I que Basetis treballa per a complir amb l’Agenda 2030?
Fonts d’informació:
Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa. ¿Qué es la RSC? Sitio web: https://observatoriorsc.org/la-rsc-que-es/
Naciones Unidas. La Agenda para el Desarrollo Sostenible. Sitio web: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/development-agenda/
Comentaris