Back to top

Una carta oberta sobre la meva història...

Publicado por Tania Klymchuk el 01-03-2022

Benvolguts companys i companyes,

Segurament ja sabeu per les notícies que el 24 de febrer de 2022, a les cinc del matí, Rússia va llançar una guerra oberta contra Ucraïna. També sabeu que això no va ser només per donar suport als territoris ocupats, sinó una ofensiva a gran escala a tot el territori d'Ucraïna. Heu vist moltes fotos horribles de Kíev i d'altres ciutats d'Ucraïna, però ara vull explicar-vos la meva història. Vull desitjar a tots els que estan llegint aquesta carta que una cosa així no passi mai a la vostra vida.

 

Kalynivka i la meva família
 

 

El mapa mostra els punts que van ser atacats entre les 5 i les 8 del matí del 24 de febrer. Al centre d'Ucraïna, just al centre del mapa, veieu un senyal de bombardeig aeri. Aquest punt es troba a sobre de la meva ciutat, Kalynivka, on viu tota la meva família: els meus pares, l'àvia, dos gossos i un gat.
 

És una ciutat petita amb una població de 10.000 habitants que, malauradament, té una importància estratègica, perquè és una de les unitats militars més grans d'Ucraïna. A més, a causa de la seva estratègica ubicació, a mig camí entre Moscou i Berlín, el mateix Hitler va construir aquí un aeroport i una residència personal, on hi volava sovint i que ha sobreviscut fins als nostres dies. Ha estat un dipòsit de municions i l'aeroport, que es troba a només dos quilòmetres de casa meva, ha estat un dels punts on van llençar les primeres bombes.

Els artefactes van caure a les residències militars, on van morir dos militars i 27 més van resultar ferits greus. L'explosió va ser tan poderosa que les finestres de tot el barri van volar. A partir d'aquell moment, una sirena d'atac aeri va sonar constantment sobre la ciutat i la gent va fugir, presa del pànic, cap als búnquers.

Sabeu què és un búnquer? I quant de fred hi fa? Ara estan a menys tres graus al carrer, i en els búnquers, on hi és la meva família, encara hi fa més fred. A més, la meva àvia pateix de pneumònia crònica, i va haver de baixar al búnquer almenys 7 vegades en un dia,  només el 24 de febrer. Però el pitjor tot just començava.

Encara no hi ha botigues obertes a la ciutat i l'hospital està tancat. Primer, els hi van apagar l’electricitat i el gas. I llavors van començar a mobilitzar els ciutadans per la defensa territorial de Kalinovka. Al vespre del dia 24 van obrir els forns de pa. La meva família no té cotxe per sortir. Però on anar? Durant el dia, Rússia va atacar gairebé totes les regions i la majoria de les instal·lacions estratègiques. La nit següent hi havia ciutats on la gent dormia tranquil·lament, i a Kalynivka van bombardejar l'aeroport un altre cop, i van destruir un transformador. Les paraules no poden transmetre tot l'horror i el dolor que hi ha al darrere de cada paraula que escric.

 

Marques d'atacs i la resistència

Llavors van començar a aparèixer fotos amb aquestes etiquetes a Internet.

Així és com els sabotejadors russos marquen els objectius de nous bombardeigs i desembarcaments. Que Déu no permeti que ningú vegi mai una marca com aquesta al terrat de casa seva.

El pitjor és que l'enemic et parlava en una llengua que no és diferent a la nostra, va ser el nostre compatriota durant dècades. I ara et mira als ulls i només mata, per Rússia.

Gairebé tots els nostres veïns són militars que treballaven en una base militar i teníen llogat un apartament a Kalynivka. El primer dia, els nois van córrer a casa a buscar roba d'abric i menjar enllaunat. La meva àvia els va preguntar si era hora d'entrenament, a la qual cosa els nois van respondre: “Àvia, tot està molt malament. Tenim una guerra. No surtis fora."

Aquests nois, que defensaven la meva ciutat les 24 hores del dia, no teníen res per menjar: el menjador estava bombardejat. El segon dia, la gent es va mobilitzar per fer boles de massa mare, coure pastissos i només recollir menjar per als soldats. També recollien sang i teixíen xarxes de camuflatge. Els nostres voluntaris van portar menjar a les persones grans que no podíen marxar. La meva àvia va donar als soldats tres pots de cogombres, tres pots de tomàquet, un pot de compota i 20 hryvnias. 20 hryvnias són menys d'un euro.
 

 

Suport i ajuda

Em vaig posar en contacte amb organitzacions humanitàries a Kalynivka, on hi treballen professionals de diferents sector, els meus companys de classe, coneguts i professors, persones amb un gran cor. Ara estan fent tot per protegir i ajudar a tothom que ho necessita. No tenen pàgina web ni la tindràn, però fan la seva feina i jo estic segura de cada euro que he enviat.

He començat a recaptar fons per l'ajuda humanitària al moviment de voluntaris a Kalynivka. Vaig contactar els meus ex-companys de la UPC i de la UIC i al dia d'avui els m'han enviat 1710 Euros. Aquest diners jo enviaré directament al compte de l'organització. Deserfotunament no us puc preguntar de fer el mateix, perque tinc moltes problemes amb la transferencià (de la part de la Caixa, eh) ja he superats els limits del bizum i tinc por que despres tindré problemes amb la renta. Així que us deixo fons oficials per donar suport. Si no voleu fer-ho, comtacteu-me en privat i ja pensem que es pot fer.

Adjunto els enllaços a continuació. 

 

Informeu a Social

 

Recordeu informar a social@basetis.com de qualsevol contribució que feu. El període de donacions de Basetis estarà obert fins a finals del mes de març per tal de valorar l’aportació obtinguda i així com empresa poder aportar la nostra part. Moltes gràcies!

+1
50


11 Comentarios

Imagen de Aina
Aina

Moltes gràcies Tania per compartir la teva història. Estem amb tu i la teva família. Molts ànims ❤️ 

Imagen de Laia
Laia

Molts ànims a tu i a tota la teva família Tania, no em puc ni imaginar el terror que esteu vivint. Ajudarem en tot el que poguem!!
Imagen de Jesús Coll
Jesús Coll

He esborrat ja diverses vegades el comentari, tot el que escric em sembla poc, molts ànims, ajudarem en allò que puguem.

Imagen de Albert Mercadé
Albert Mercadé

No sóc capaç d'imaginar el patiment i el dolor, em supera. Molts ànims, aquí ens tens per tot el que necessiteu.

Imagen de Alexis Pairetti
Alexis Pairetti

No hi ha paraules. Gràcies Tania per compartir-ho. Es molt dur. Tots els ànims del món i molta força.

Imagen de Alex Martín
Alex Martín

Ningú hauria de passar per això, i tota ajuda serà poca, però si tots ajudem una mica al menys... Molta força i molts ànims!! Una abraçada forta

Imagen de Lorena Salvador
Lorena Salvador

Molts ànims Tania! No puc ni imaginar pel patiment que estareu passant. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres. Una abraçada forta.

Imagen de Gemma Estapé Verdiell
Gemma Estapé Ve...

Tània és terrible que tot això estigui passant. Des d'aquí tens el nostre recolzament per tot el que et calgui a tu, a la teva familia a tota la gent que està patint. He fet una aportació a les ONgs que has indicat. Ho passo a Social. Una abraçada ben forta. 

 

Añadir nuevo comentario