A na Joana tots la deixaven fer i tots la volien si havien de néixer criatures o si tenien gatirons. Fins que una volta va pedregar molt, i na Joana tenia un camp de blat, i en totes les terres on va pedregar no hi va quedar res, i al camp de na Joana no hi caigué ni una sola pedra. I digueren que na Joana havia fet el temporal amb unes pólvores. I li cridaren metzinera! I aleshores el fill del seu veí, que s’anomenava Joan Petit, que era un mosset de cinc anys que li havia dit metzinera davant de molts d’altres, prengué mal als peus i se li inflaren morats i negres, i es morí al cap de quatre dies, i tots exclamaren que na Joana li havia emmetzinat les sopes. I li cridaren, preneu-la, la vella bagassa, metzinera!
En aquest fragment del llibre Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, hi veiem un exemple de com a l’edat mitjana, en una societat convençuda de que les desgràcies tenien un origen malèfic, es culpava a les dones de ser les causants d’aquestes desgràcies.
Les dones, acusades de bruixeria i de fer pactes amb el diable, van ser acusades de ser les culpables de malalties, tempestes, incendis i tot tipus de desastres naturals que en la nostra ment racional del segle XXI veiem clarament que no en tenien cap culpa. Però en aquella època, aquestes acusacions les van portar a ser torturades i assassinades. A Catalunya, el zenit de la cacera va ser l’any 1618 en què, coincidint amb un seguit de desastres climàtics, es van assassinar 151 dones.
Però la cacera de bruixes va assentar les bases del sistema patriarcal que encara regeix avui en dia. Va trencar els llaços entre dones gràcies als quals es teixien xarxes de cures i sororitat. Aquests llaços permetien a les dones poder parir, curar-se, cuidar i reproduir-se de manera segura i en comunitat. L’estigmatització va ser tant contundent, que avui en dia encara n’arrosseguem les conseqüències.
La revista Sàpiens promou ara una iniciativa per, tal i com s’ha fet a altres països com Escòcia, Suïssa o Noruega:
- Recuperar la memòria d’aquelles dones que van ser torturades i assassinades, acusades de crims que ni tan sols podien haver comès donada la seva naturalesa humana.
- Promoure la seva reparació i dignificació.
- Reivindicar totes les dones que han estat reprimides al llarg de la història.
El vídeo promocional de la campanya és molt potent:
Podeu signar el manifest a títol individual seguint aquest enllaç. A la vegada, des de Basetis ens hi hem adherit com a entitat.
Si us interessa seguir llegint sobre la cacera de bruixes, us deixo un seguit de recursos molt interessants:
- Atles de la cacera de bruixes.
- Monogràfic de la revista Sàpiens sobre la cacera de bruixes.
- Us recomano molt fortament el llibre Caliban i la bruixa, de Silvia Federici. El podeu trobar en diversos idiomes a la majoria de llibreries de Barcelona.
Imatge de la capçalera: Cordon Press
Comentaris