Aquí et deixem un recull de recomanacions per celebrar una diada de Sant Jordi més feminista i igualitària.
Un primer llibre que recomanem és Tothom hauria de ser feminista, de l’autora Chimamanda Ngozi Adichie, una activista nigeriana que relata com els estereotips actuals de les dones limiten el nostre comportament i pensament, concretament en dones migrants i negres. És un llibre contemporani, curtet i molt fàcil de llegir!
Et deixem l’enllaç d’una editorial on pots aconseguir-lo: Tothom hauria de ser feminista – Chimamanda Ngozi Adichie | Grup62
I si t’interessa aquest tipus d’activisme, també recomanem lectures (ja una mica més llargues i acadèmiques) de l’autora afroamericana Angela Yvonne Davis, com Dones, raça i classe. Es tracta d’un llibre molt interessant que relata la història de les dones negres durant l’època en què es va abolir l’esclavitud als Estats Units fins l’actualitat. D’aquest llibre se n’han escrit molts exemplars, però recomanem la versió de l’editorial Tigre de Paper, una editorial que publica tot tipus d’obres de pensament crític en català.
Enllaç a l’editorial: Dones, raça i classe – tigredepaper.cat
Foto extreta de tigredepaper.cat
Si t’agraden les novel·les, et recomanemLa Malnada de Beatrice Salvioni, una novel·la ambientada en la dictadura de Mussolini que segueix la història de dues nenes de dotze anys que, malgrat provinguin de móns diferents, s’acaben trobant. La història destaca temes d’amistat, oposició a l’opressió i la importància de la desobediència, mostrant la força de les dues noies que s’enfronten a l’abús de poder i la tirania.
Enllaç a l’editorial: La Malnada – Edicions del Periscopi
I si busques una recomanació pels més joves, recomanem Les noies de l’Annet Schap editat en català per Pagès editors, amb la traducció de la Maria Rossich. Ens trobem davant de set contes clàssics, podríem dir que l’autora s’ha pres la llicència de reversionar els clàssics sense afany de moralina sinó amb un toc d’actualitat, i el resultat és d’allò més interessant. Trobem una noia que va de camí a visitar la seva àvia malalta, lluny de témer el llop ella espera trobar-se’l cara a cara. En un altre relat, una noia va cercant un príncep i s’adona que potser un gripau l’entendrà millor. Dues germanes amb un pare obsessionat amb la feina a qui van a buscar deixant un rastre de galetes. Una noia que va a fer feines a casa d’un capellà que té una habitació on ella no hi pot entrar… i així fins a set històries que us mantindran captivats. El més destacable de les històries són els personatges femenins que ja no tenen el paper passiu dels contes tradicionals on esperaven ser salvades per un príncep blau, aquí elles són les veritables protagonistes, planten cara als problemes i s’empoderen per seguir el seu propi camí!
Enllaç a l’editorial: Les noies | Pagès Editors
En plenes protestes de la pagesia, no podia faltar una recomanació de lectura de les experiències de les dones al món rural: Entre Mans. Dones pageses, dones dempeus. Es tracta d’un recull d’entrevistes fetes per Laia de Ahumada a catorze dones pageses que reflexionen sobre el futur de la pagesia però també de les dificultats i els obstacles en un món tan masculinitzat com és el de la pagesia. És un llibre potent, on cada capítol va acompanyat de la il·lustració de les mans de la pagesa entrevistada, fetes per M. Rosa Vidal Tosas, reflexant l’esforç de cadascuna.
Enllaç a l’editorial: Entre mans – Anem Editors
Foto extreta de Anem Editors
Un altre assaig molt interessant és el que ha publicat l’editorial Descontrol: Males fembres pecadores? – Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona de la Sol Abejón Olivera amb un pròleg de la Teresa Vinyoles. A través de la reconstrucció històrica de la Casa de les Egipcíaques a Barcelona, l’autora posa el focus en l’experiència de les dones preses, per la seva condició de dones i per delictes sexuats des dels darrers segles medievals fins al segle XIX. Qüestionar l’ordre social del pare i la moral cristiana hegemònica eren motius pels quals les dones eren tancades a la presó de les Egipcíaques. Al segle XV, amb l’exemple de les Egipcíaques, el càstig salta de la llar i l’autoritat exclusiva del pater familias a aquesta institució carcerària.Recuperar aquesta experiència penitenciària significa fer un exercici d’història. Restituir les narratives del dolor per reparar l’oblit i el trauma transgeneracional.
Enllaç a l’editorial: Males fembres pecadores?
I per últim, una recomanació una mica diferent: Una llum tímida d’Àfrica Alonso, una història crua i preciosa inspirada en fets reals, que relata la història de dues professores que es van enamorar en ple franquisme, llur destí es va veure esquinçat per la situació de l’època i la pressió familiar. Actualment, pots gaudir-la al Teatre Condal de Barcelona (fins el dia 27 de maig), no perdeu l’oportunitat! A més a més, el dia 2 de maig es publicarà la novel·la, escrita també per Àfrica Alonso.
Finalment, volem destacar que en la societat actual Sant Jordi s’està convertint cada vegada més en una celebració capitalista del consum, fins al punt que aquest any les llibreteres hauran de pagar per tenir una parada a Barcelona. És per això que volem donar importància a tenir un pensament crític i convidar-te a celebrar aquesta diada de manera sostenible i propera, per exemple regalant llibres de segona mà, que Barcelona està plena de llibreries de segona mà! Feliç Sant Jordi a totes!
Moltes gràcies per aquest recull tan fantàstic! <3