Els homes no ploren, però…
Els homes no ploren, però haurien de fer-ho. D’intel·ligències n’hi ha moltes i és important exercitar-les totes, com els músculs. Plorar és una bona eina, ens permet exterioritzar el que sentim i afrontar-ho. Si de ben petits se’ns nega aquest exercici, creixem com a persones sense la capacitat de gestionar els nostres sentiments dia a dia. La repressió que suposa la negació dels nostres sentiments pot arribar a ser perjudicial per a la nostra salut i la dels que ens envolten. La salut mental i emocional és un dels aspectes de la persona més silenciats, és quasi un tabú. Parlar de què ens preocupa pot ser un primer pas per tenir una societat més encarada a la cura i l’empatia.
Jo sí que ploro, però…
Jo sí que ploro, però encara em queda molt per millorar. Els danys col·laterals de la falta d’educació emocional encara no els he mitigat. Aquests danys col·laterals són els que causo a les dones que tinc al meu voltant. Cap home del meu voltant forma part del meu grup de cures. M’he adonat que només parlo de coses emocionals amb la meva parella i les meves amigues. Com de sobrecarregades deuen estar si tots els homes actuem així? El 50% de la població sostenint el 100% de la càrrega emocional!!
A partir d’ara ploraré, però…
A partir d’ara ploraré, però què faig amb el meu entorn? Tant de bo tingués la solució, personalment només puc deixar unes quantes propostes:
-
Deixem de dir als nens que no plorin o que “plorar és de nenes” i animem-los a expressar els seus sentiments.
-
Qüestionem-nos la nostra xarxa de cures i busquem com diversificar-la.
-
Analitzem què ens passa abans d’actuar.
-
Intentem empatitzar i procurar cures a la gent del nostre entorn sense tenir en compte el gènere.
Entre tots, amb petits canvis, podem créixer com a comunitat. Si després d’aquests consells encara no saps com plorar, prova a veure Titanic.
Amb quins temes relaciones aquesta frase? Vols compartir alguna experiència?
Deixa un comentari
#TambéÉsMasclisme / #TambéÉsDiscriminació
Altres articles de la campanya
- Amb aquest escot segur que puja punts
- No cal que et posis histèrica!
- Ja t’explico jo el que ella vol dir (Mansplaining)
- Boys don’t cry
- Què passa, que tens la regla?
- Doncs no se’t nota gens
Amb Titanic, més que plorar,
Amb Titanic, més que plorar, et pocs quedar cec / cega de la pujada de sucre.
Amb Titanic, més que plorar,
Amb Titanic, més que plorar, et pocs quedar cec / cega de la pujada de sucre.
Amb Titanic, més que plorar,
Amb Titanic, més que plorar, et pocs quedar cec / cega de la pujada de sucre.
Jo tampoc puc plorar Eloi, o
Jo tampoc puc plorar Eloi, o no tant com penso que hauria de fer-ho. I el pitjor és que sento que és una gran deficiència que no sabré corregir.
També em costa molt compartir el meu vessant emocional amb qualsevol persona. Però crec que les poques vegades que ho faig, ho faig amb persones de qualsevol gènere sense distinció. Tot i què és cert que només grans amics homes, han construit un mur immediat en quant ha aparegut a la conversa una part “massa” personal.
Jo tampoc puc plorar Eloi, o
Jo tampoc puc plorar Eloi, o no tant com penso que hauria de fer-ho. I el pitjor és que sento que és una gran deficiència que no sabré corregir.
També em costa molt compartir el meu vessant emocional amb qualsevol persona. Però crec que les poques vegades que ho faig, ho faig amb persones de qualsevol gènere sense distinció. Tot i què és cert que només grans amics homes, han construit un mur immediat en quant ha aparegut a la conversa una part “massa” personal.
Jo tampoc puc plorar Eloi, o
Jo tampoc puc plorar Eloi, o no tant com penso que hauria de fer-ho. I el pitjor és que sento que és una gran deficiència que no sabré corregir.
També em costa molt compartir el meu vessant emocional amb qualsevol persona. Però crec que les poques vegades que ho faig, ho faig amb persones de qualsevol gènere sense distinció. Tot i què és cert que només grans amics homes, han construit un mur immediat en quant ha aparegut a la conversa una part “massa” personal.