⚠

Aquest post està escrit en neutre (oh no!). Segurament en castellà ja has sentit alguna vegada expressions com “bienvenides todes”. En català la fórmula que s’utilitza és amb la “i”: “benvingudis totis”. Potser sona raro al principi, però si és per parlar d’una manera més inclusiva val la pena, no?

 

 

El dia 28 de juny és el dia internacional de l’Orgull. De l’Orgull, eh, no de l’orgull gai – no confundirse. O de l’Orgull LGTBQIA, o LGTB+, o altres sigles equivalents. Perquè no només celebrem lo gai i que love is love, sinó que també reivindiquem que trans is beautiful, reclamem que s’aturin les mutilacions sense consentiment a les infàncies intersexuals, i exigim respecte per a les persones asexuals. No demanem tolerància perquè l’amor queer pot semblar-se, al cap i a la fi, a l’amor de tota la vida, a “l’acceptable”, a l’heterosexual. Demanem existir en pau com som. Perquè SOM, i no “ens guanyem” la dignitat només si ens apropem a la norma.

En aquest post vull explicar una mica sobre la T, la I i la A de LGBTQIA+, identitats de la nostra estimada sopa de lletres sovint oblidades, i a les quals el love is love els és de poca ajuda.
 

La T – El género, qué movida

Això d'aquí és binari. El gènere, no.Això d’aquí és binari. El gènere, no.

La T és de transgènere, o trans. Aquestes paraules, igual que la paraula “gai” o “lesbiana”, són adjectius, i, per tant, diem “una persona trans” no “un trans” o “un transgènere”. Quan una persona no és trans, diem que és cis.

Les persones trans són aquelles les quals el seu gènere no es correspon amb el que els hi van assignar quan van néixer i van veure el seu cos. Hi ha persones trans binàries (homes i dones) i persones trans no binàries (dins d’un espectre entre home i dona, o amb una identitat que fluctua al llarg del temps, o tot plegat fora de la concepció occidental del gènere). 

Les persones trans moltes vegades fan una transició social canviant els pronoms que utilitzen o el seu nom. La proposta més emprada de pronom no binari és “elli”, o “elle“, en castellà. També poden fer una transició física o mèdica, que pot consistir en la presa d’hormones o en la realització d’intervencions quirúrgiques. Cap d’aquestes accions són requeriments per tal que una persona sigui trans, ja que ser-ho o no només depèn de la identitat o autoconcepte.

Aquí deixo algunes dades preocupants del 2015 U.S. Transgender Survey Report. De les quasi 28000 persones trans enquestades als Estats Units:

  • un 46% van estar assetjades verbalment durant l’any anterior per ser trans
  • un 9% van estar agredides físicament durant l’any anterior per ser trans
  • un 47% han estat agredides sexualment algun cop a la vida
  • un 27% van ser acomiadades, no ascendides o no contractades durant l’any anterior a causa de la seva identitat o expressió de gènere
  • un 30% han estat sense llar alguna vegada
  • un 40% han intentat suïcidar-se
     

La I – Inter-què?

Segons l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, les persones intersexuals o intersex són aquelles que neixen amb característiques sexuals que no encaixen en la noció binària mascle-femella del sexe. Aquestes característiques inclouen genitals, gònades (ovaris/testicles), cariotip (conjunt de cromosomes) i característiques sexuals secundàries (presència/absència de pits, distribució de massa corporal…).

Algunes de les maneres en què això succeeix són:

  • tenir cromosomes sexuals XXX, XXY, XXYY o XYY, en comptes de tenir una de les combinacions més usuals (XX per a femelles i XY per a mascles)
  • insensibilitat als andrògens (hormones lligades a característiques típicament masculines)
  • genitals i gònades amb característiques “ambígües”, com presència de vagina i testicles interns alhora

Com que no totes les diferències en característiques classificades com sexuals són sempre evidents, hi ha persones que poden ser intersex i no saber-ho mai.

“Ya, pero esto es una cosa rara muy puntual y no merece la pena prestarle atención“. O no. Fins a un 1,7% de la població és intersex. Compara-ho amb el 2% de població pèl-roja, i t’adonaràs que probablement coneixes a algú intersex. O sigui, que el gènere no és binari i el sexe tampoc. Vaya, vaya.

Això d'aquí és binari. El gènere, no.A ver si al final lo único binario va a ser el código.

Les persones intersexuals poden viure violència des del seu naixement, arribant-se a donar casos com abandonament o infanticidi. A més, nenis i adolescents es veuen sotmesis sense informació ni consentiment a intervencions de “normalització” del seu cos, sovint mèdicament innecessàries i arran d’una infundada patologització de les variacions en les característiques sexuals.

Val a dir que no tota la comunitat intersexual vol incloure’s dins el col·lectiu LGTB+, donades les necessitats específiques de les persones intersexuals.
 

L’A – Asexualitat i Arromanticisme

L’asexualitat és la manca d’atracció sexual cap a altres persones, així com l’arromanticisme és la manca d’atracció romàntica. De vegades es consideren orientacions (sexual o romàntica), i de vegades com a manca d’orientació.

Ser asexual (o ace, abreviació en anglès) no és el mateix que ser cèlibe o escollir no tenir sexe per qüestions socials, religioses o personals, sinó que té a veure amb l’absència de desig. Així doncs, algunes persones que són asexuals de fet escullen sí tenir sexe, pels motius personals que considerin.

L’asexualitat i l’arromanticisme es troben en un espectre entre manca absoluta de desig i un nivell de desig semblant al normatiu, i les persones que es troben dins l’espectre asexual sovint es denominen gray asexual o graysexual. Una de les etiquetes més usades dins aquest espectre és la demisexualitat, que és l’absència total de desig sexual si no hi ha cap connexió emocional forta.

De les persones enquestades el 2015 Asexual Census Summary Report podem veure les següents dades:

  • un 35,4% de les persones asexuals han tingut contacte sexual al qual no havien consentit o no podien consentir
  • un 43,5% de les persones asexuals han patit violència sexual
     

A més, les persones asexuals sovint s’enfronten a invisibilització i discriminació dins del mateix col·lectiu LGTB+, ja que hi ha persones asexuals que no són ni homosexuals, ni bisexuals, ni trans, de manera que s’arriba a considerar que poden ser cis-hetero i que, per tant, no tenen lloc al col·lectiu. Malauradament, no hi ha consens encara sobre aquest tema.
 

La nostra responsabilitat

L’estigmatització, discriminació i violència porten a moltes persones amb dissidència sexual o de gènere a fer-se mal i arribar a intentar treure’s la vida. Avui dia, amb les xarxes socials, és molt fàcil que algú pugui fer ciberassetjament, i que aquest quedi impune. Per això, hem de fer pinya i acompanyar a qui el rebi perquè pugui sentir-se benvingudi i estimadi. Que senti que viure en aquest món val la pena, i que tot i les adversitats mai no caminarà soli.

Si has arribat fins aquí, abraça a la teva persona desviada* de confiança.

*Dic desviada amb tot el carinyo del món i amb la intenció d’apropiar-me i donar un significat positiu a una paraula que s’ha volgut utilitzar per fer-nos mal. Som desviadis i n’estem orgullosis.

Feliç -i combatiu- Orgull.
 

Després de tanta informació encara en vols més?

Aquí tens altres posts de temàtica LGTB+:

Foto de capçalera de llicència gratuita a càrrec de Wikimedia Commons
igualtat,LGBTI,LGTBI,lgtbifobia,Open,Orgull,orgullo,