Aprofitant que molts de vosaltres estareu fent la carta als reis, al tió o al pare Noel, us preparo unes quantes recomanacions per tractar aquest tema amb els petits de casa.
(im)Migrants
Segons les dades de l’Organització Internacional de la Migració (OIM) al món hi ha 258 milions d’immigrants (el 4 % del total de la humanitat). No es pas un tema menor, per això és important consciènciar-nos d’aquesta problemàtica sense resoldre des de ben petits.
Migrants
Hi ha un àlbum preciós, que ens explica de manera molt il·lustrativa aquest tema. Es tracta de “Migrants” de l’artista peruana Issa Watanabe editat per @librosdelzorrorojo. Un conjunt d’animals caminen tristos, capcots, carregats amb maletes, fugint de la misèria, la fam i/o la guerra cap a un futur incert, on la mort els acompanya al seu pas.
Amb unes il·lustracions precioses, colpidores, amb un fons negre que sembla un forat sense fi, ens mostra un futur desconegut i ple d’incerteses. La mort sempre present, sovint s’endú a qui troba en el camí. Potser per això no té paraules aquest àlbum perquè la realitat dels refugiats no és un tema que se’n parli com cal, un tema incòmode per tots els governs del món i que, malauradament, encara no s’atreveixen a tractar-ho com toca.
A partir dels 5 anys.
El camí de Marwan
Trobem més joies que ens parlen del camí que han de seguir els refugits, com “El camí de Marwan” de Patricia de Arias, il·lustrat amb un gust exquisit per Laura Borràs i editat per “El cep i la nansa”.
Marwan és un nen, que juntament amb milions d’éssers humans, ha de travessar mars i deserts, fugint de les injustes guerres i la misèria, buscant un altre lloc on arrelar. Però el camí és llarg, i cal travessar fronteres i seguir endavant, amb l’ajuda de la veu de la mare que li dóna la força i l’empeny a seguir endavant….i desitjant que en un futur hi puguis tornar… Les bellíssimes il·lustracions acompanyen al Marwan i ens endinsen en els seus records (m’encanta la imatge de felicitat quan ell recorda casa seva amb els seus pares), ens situen al costat d’ell , són els ulls que ens mostren la travessia que ha de fer per arribar a un nou lloc, a una nova llar…sense oblidar d’on vens. “El camí de Marwan” està fet de coratge i de memòria, un llibre tristament necessari per tal de prendre consciència, petits i grans, de la dramàtica situació a la que milers de persones s’hi veuen abocades dia rera dia.
A partir dels 7 anys.
Mexique, el nom del barco
Malauradament, hi han històries que encara que passi el temps, continuen essent impactants, i més encara quan les descobreixes en un magnífic àlbum il·lustrat com aquest. Es tracta de “Mexique, el nombre del barco” de Maria José Ferrada, il·lustrat per Ana Penyas i editat fabulosament per l’editorial Libros del Zorro Rojo.
La seva ressenya diu així: “El 27 de maig de 1937, en plena guerra civil, 456 fills i filles de republicans van embarcar en el transatlàntic Mexique, que va salpar des de Bordeus rumb a Mèxic. Estava previst que hi fossin durant tres o quatre mesos, però la derrota republicana i l’inici de la Segona Guerra Mundial van transformar el seu exili en definitiu. Els «nens de Morelia», anomenats així pel nom de la ciutat mexicana que els va acollir, mai van tornar a la seva terra natal, i els pocs que van aconseguir fer-ho, algunes dècades més tard, van trobar-se un país, uns germans i uns paisatges que ja no reconeixien. Es tracta d’un cas real, esdevingut a Espanya fa just vuitanta anys, narrat des de la perspectiva d’un nen, una veu infantil carregada de matisos —entre ells, la incertesa, l’esperança i la innocència— que transgredeix l’eufemisme de «dany col·lateral».”
Les il·lustracions delicioses de Ana Penyas, combinen la seva gamma de grisos i vermells, amb diferents tècniques com el collage, el llapis i les textures— són un potent mirall del dolor i la solitud que porta la guerra i a la vegada amb una mica d’esperança de «els nens de Morelia».
Aquest llibre està recomanat per a totes les edats, però crec que seran els nens a partir de 9 anys en endavant qui millor ho entendran.
Llibres com aquests són necessaris per no oblidar mai el que molts han viscut.
Racisme
Au panier!
L’any 2004, l’editorial francesa Éditions du Rouergue va publicar una petita joia il·lustrada, “Au panier!” de Henry Meunier i les il·lustracions de Nathalie Choux, els autors, dos joves de nacionalitat francesa, s’atrevien amb un conte que posava en evidència la policia, rient descaradament de la poca eficàcia de tres agents de l’ordre. El 2011 l’editorial Takatuka, la va traduir al català , amb el títol “A la garjola!” i en manté el missatge inicial del llibre, una cita de la Declaració dels Drets Humans sobre el dret de tota persona de circular lliurement.
La història en si comença en un parc, just quan un furgó de la policia arriba i trenca l’harmonia que fins aleshores hi regnava. Al ritme d’una cançoneta: «Això no cola, a la garjola!», un agent uniformat va emportant-se tots aquells ciutadans que li semblen sospitosos i sense papers: una dona africana, un gat verd, un ocell i fins i tot el sol, que just acaba de venir d’orient. El parc queda a les fosques i trist, de manera que fins i tot un nen demana lliurement de pujar al furgó i afegir-se a aquell grup tan pintoresc. Una sàtira plena d’humor que parteix d’un autoritarisme ridícul i exagerat per mostrar-nos una situació massa freqüent al nostre entorn. Ideal per reflexionar plegats, petits i grans!
A partir dels 5 anys.
La casa de l’Iggie
Un altre llibre, escrit fa 50 anys i que, malauradament manté la vigència es “La casa de l’Iggie” de Judy Blume, editada per la delíciosa col·lecció “El jardí secret de Viena” de Viena Edicions.
L’Iggie ha marxat amb la seva família a viure a Tòkio, i la seva amiga Winnie queda ben trista, però les sorpreses no acaben aquí ja que els nous propietaris de la casa, són ni més ni menys que una familia de negres, la primera família de negres del barri. Aquest llibre juvenil és considerat un clàssic, i en el seu moment van ser un catalitzador del moviment que defensava la inclusió de temes controvertits a la literatura infantil i juvenil: sexualitat, religió, problemes familiars… Els temes centrals de la novel·la són el racisme i la discriminació i es que canvia la mentalitat de la gent és més complicat del que sembla, però que, com deia Ghandi, “el primer pas és ser el canvi que vols veure al món”.
A partir dels 12 anys.
Els colors de la nostra pell
Quan jo era petita, si parlavem del color carn, feiem referència al tó de la pell que s’assemblava a la nostra, per sort, avui en dia ja no passa i troben un conjunt d’àlbums que ho expliquen molt i molt bé.
Intermón Oxfam, ja fa temps que va publicar “Els colors de la nostra pell”, es un llibre de la il·lustradora Karen Katz, que va escriure quan va adoptar una nena guatemalteca, fa un bonic elogi per mostrar les difències i les semblaces que creen vincles entre les persones. Un àlbum amb unes il·lustracions colorides i brillants, molt positiu i de lectura àgil i senzilla.
A partir dels 5 anys.
El color negro mola i El color de la piel
Trobem un altre molt interessant “El color negro mola” de Coni La Grotteria, on ens presenta el color negre que està cansat de representar les pors, la foscor, les coses dolentes i somia en formar part de l’arc de Sant Martí. Un conte que ens parla de la tolerància i de com la diversitat ens enriqueix Tan és quin és el nostre color, tots tenim pors, amors i somnis.
De la mateixa autora trobem “El color de la piel“, on ens explica que el color de la pell no és unic, sinó que pot tenir moltes tonalitats i a més pot anar canviant! De nou una proposta molt enriquidora per treballar amb els més petits de casa. A partir dels 3 anys.
Apropar-nos a altres cultures
El món és casa meva
Hi ha propostes molt interessants, que ens permetn veure com viuen en altres països allunyats als nostres, com la que trobem a l’editorial Zahori Books. La primera recomanació que us faig és “El món és casa meva” amb textos de Maïa Brami i els poètics “collages” de Karine Daisay.
Tal i com és descriu a la seva web: “Entre l’àlbum i el documental, aquest llibre és un viatge al voltant del món vist pels nens. Cada nen explica la seva vida qüotidiana: casa seva, la seva escola, la seva família, els seus plats favorits, les festes tradicionals. ” Un text escrit en primera persona: cada nen de cada país descriu amb les seves pròpies paraules la seva vida diàri, els seus somnis i les seves esperances. Les il·lustracions, fabulosos col.lages, ens presenten un retrat del nen i del seu entorn. Per aprendre altres cultures d’una manera distesa i diferent.
A partir dels 9 anys
Jo i el món
Si teniu més curiositat sobre com viuen en altres països, us recomano una infografia d’aquesta mateixa editorial, que li encanta al meu fill gran. Es tracta de “ Jo i el món” escrit per Mireia Trius i il·lustrat per Joana Casals.
Ens presenta a la Martina, una nena que viu a Barcelona, amb els seus pares i un germà i que té un gos per mascota. La Martina serà el fil conductor del món que ens envolta i que ens presentarà tot d’informació i dades sobre el nostre planeta. Des de dades demogràfiques, als esmorzars i dinars d’arreu del món, al nombre d’hores que els nens van a l’escola, les mascotes més populars, els llibres més llegits al món o els llibres de lectura obligatòria a les escoles d’arreu del món, etc. Totes les dades estan contrastades i provenen de diverses fonts internacionals (UNESCO, OCDE, CIA, New York Post, The Washington Post, etc.) com s’explica a la darrera pàgina.
Un format de llibre molt original i interessant. S’ha fet seguint la tècnica infogràfica de creació i tractament d’imatges digitals: “Gràfics i numeros” però mostrats de manera molt diferent a la que estem acostumats i que, sobretot, criden molt l’atenció dels petits lectors.
A partir dels 9 anys.
Un any ple d’històries. 52 contes i llegendes d’arreu del món
La meva darrera recomanació, és un llibre per llegir plegats adults i petits. Segur que tots vosaltres coneixeu la llegenda de Sant Jordi, però coneixeu la versió polonesa? La llegenda anglesa del cavaller de cristall? Segur que no, igual que a casa nostra, a altres països hi ha milers de contes i llegendes molt interessant, per això m’agrada molt un “Un any ple d’històries. 52 contes i llegendes d’arreu del món” d’Àngela McAllister, il·lustrat per Christopher Correu i editat per Cruïlla.
Un bonic recull de contes i llegendes de països d’arreu del món. Del gener fins al desembre, podem descobrir rondalles maies, coreanes i letones, alemanyes, russes i canadenques, iraquianes, escandinaves i budistes, jueves, australianes i gal·leses, inuits, brasileres i xineses, índies, caribenyes i de l’Antiga Grècia, angleses, bíbliques i de l’Àfrica Occidental, holandeses, italianes i poloneses. Algunes dates segur que ja les coneixeu: com cap d’any, La Candelera, El Ramadà o Sant Jordi però hi ha moltes altres que jo desconeixia com el Dia Mundial de la Natura, el Dia Mundial dels Oceans, el Dia d’Enganyar, el Yom Kippur o la Nit de les Fogueres.
Per anar llegint plegats.
I fins aquí les meves recomanacions, què espero us serveixin d’inspiració i com deia el gran mestre Rodari: “La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res.”
![[Termini ampliat] Basetis s’adhereix al projecte ApadrinaTIC](https://blog.basetis.com/wp-content/uploads/2020/12/apadrinatic.png)
