Si us agrada escoltar històries reals…
Mai és una paraula molt lletja
La primera recomanació és l’esplèndid assaig que la Maria Climent ha escrit sobre la seva història d’infertilitat. “Mai és una paraula molt lletja” que ha publicat per arallibres.
L’autora explica com ha viscut la seva història d’infertilitat i ho fa en el mateix moment en que es troba immersa en un darrer tractament. Quan encara no sap si ha funcionat o no.
Amb aquesta premissa, l’autora comença a explicar com funcionen els tractaments de fertilitat als quals s’ha sotmès, a la vegada que ho va amanint amb dades científiques mínimes per tal de donar context a tots els procediments mèdics. Per exemple, ens recorda que una de cada cinc persones a Espanya pateix infertilitat. Un terç de les vegades la infertilitat és per causa de la dona, un altre terç és a causa de l’home i un altre terç no se’n coneix el motiu (i això és el que li passa a l’autora).
Ens parla de la betaespera, el període des que es finalitza un tractament de fertilitat fins que es fa l’analítica que t’indica si ha funcionat o no.
La Maria dona veu a dones com ella, que viuen aquest procés en silenci, però sobretot el que busca és posar de manifest que la fertilitat no és un problema que només afecta les dones sinó que afecta a tota la nostra societat, i com tots els problemes si no se’n parla, no es resol. Molt recomanable!
L’amor dels homes singulars
La segona recomanació és una bonica història d’amor i de pèrdua, amb un deix autobiogràfic. Es tracta de “L’amor dels homes singulars” d’en Víctor Heringer, editat per l’editorial Les Hores amb la traducció de Pere Comellas Casanova.
Ens explica la història del jove Camilo durant l’estiu del calorós Rio de Janeiro dels anys setanta que es veu trasbalsada per l’arribada d’en Cosme a casa seva. En Camilo, inicialment, no veurà en bons ulls al nouvingut, però aquest odi es convertirà en un amor, el primer amor del jove protagonista. Un amor que acabarà tràgicament i massa d’hora, fet que el marcarà per sempre més.
La novel·la navega entre el moment actual d’en Camilo que torna al seu barri d’infantesa i el record d’aquell estiu de descoberta i de tragèdia. Una narració tendra i dura que ens parla de l’amor, de l’odi, de la venjança i del dolor. Un dolor que és present en tota la història, en les paraules de l’autor quan recorda, quan estima i quan intenta seguir endavant, malgrat tot. M’ha agradat molt com descriu la vida dels barris humils de Rio. Una vida molt crua i plena d’injustícies. M’agradaria pensar que els fets que explica formen part del passat, però no és així.
Cal destacar les pàgines dedicades als primers amors enviats a l’autor, un detall preciós.
Malauradament, no podrem gaudir de més llibres d’aquest jove autor que ens va deixar massa d’hora, una llàstima perquè prometia.
Si us agraden els contes…
NENA, DONA, ALTRES
Compartim amb vosaltres el recull de contes “NENA, DONA, ALTRES” de la Bernardine Evaristo, editat per la segona perifèria i amb la traducció de la Núria Busquest Molist.
Ens trobem davant d’un recull de 12 històries protagonitzades per 12 dones cadascuna amb el seu bagatge, contradiccions i punts de vista que van teixint un relat vibrant que ni les diferències de classe, generació i identitat aconsegueixen esquinçar.
Al capdavall, l’important té a veure amb el fet d’estar juntes. Són relats de ficció, però podrien ser dones reals explicant els seus testimonis: lluita feminista, homosexualitat i no-binarisme, discriminació racial, relacions tòxiques, violacions, gentrificació i molts sistemes d’opressió i prejudicis més es donen la mà en un llibre que té en compte la interseccionalitat: tots aquests mecanismes de discriminació no són independents.
Un llibre molt premiat: Premi Booker 2019, British Book Award 2020, Indie Book Award 2020 i Millor llibre de l’any segons Roxane Gay. Se l’ha definit com «una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors. L’estil d’Evaristo és apassionat, afilat, ple d’energia i humor. No hi ha ni un sol moment ensopit en aquest llibre».
Els blancs
Un altre recull de contes, molt interessant i que us deixarà marca són “Els blancs” de Langston Hughes amb la traducció de Pau Gros i que ha publicat Godall Edicions.
Ens trobem davant de 14 relats que mostren de forma realista les relacions entre blancs i negres als Estats Units dels primers anys del segle xx, tant en les zones rurals del sud com en les urbanes del nord. Tots els contes tenen una mateixa intenció: mostrar com, amb formes cruels o subtils, aquestes relacions són profundament desiguals, i, el que per a mi és més important: tots els contes estan escrits des de la negritud. I això, si pensem en l’any que van ser publicats, els fa encara més interessants.
Els protagonistes negres, no obstant, són conscients que el seu color de pell i la mateixa identitat són un obstacle per progressar, i entomen la vida com poden. De vegades ho fan des de la submissió, de vegades amb rebel·lia, o fins i tot des del passing racial. Amb “Els blancs”, primera traducció al català d’una de les obres de Langston Hughes, l’autor se serveix dels relats per explorar, en cadascun d’ells, diferents vessants del racisme envers els negres als Estats Units de principi del segle XX.
Si us agraden les distopies feministes…
La paret
La següent recomanació és una novel·la considerada com una distopia des de la seva publicació a la dècada dels seixanta fins ara. La novel·la ha tingut múltiples interpretacions, incloent-hi les de caràcter feminista i ecològic. Això sí, com sol passar moltes vegades de manera injusta, l’autora no va conèixer l’èxit en vida i va ser després de morir quan aquesta novel·la ha anat guanyant adeptes.
Es tracta de “La paret” de Marlen Haushoffer amb la traducció Carlota Gurt i editat per Angle Editorial. Ens narra la història d’una dona que durant una visita als Alps a la seva germana i el seu cunyat, es veu afectada per una catàstrofe inexplicable i queda separada del món per una mena de mur invisible. La resta de família i amics semblen haver quedat a l’altra banda de la paret i, per tant, són morts. Aquesta paret és forta i no es pot trencar ni travessar de cap manera. La protagonista es veurà obligada a deixar enrere la seva vida passada i afrontar la supervivència en solitari en una casa d’alta muntanya, només amb la companyia d’alguns animals. L’única alternativa davant la incertesa serà aprofitar tots els recursos al seu abast i adaptar-se als cicles del món natural.
D’ella n’han dit «Novel·la distòpica brutal i absorbent […] és una de les obres més profundament feministes del segle passat.» Publicada el 1963, “La paret” manté encara avui la seva ànima distòpica, amb una escriptura precisa, brillant i hipnòtica.
Llengua materna
Una altra novel·la publicada ara fa 40 anys, el 1984 (any icònic pels amants de la ciència-ficció) és la següent que us recomano. Es tracta d’una distopia amb paral·lelismes amb El conte de la serventa de Margaret Atwood (que es va publicar posteriorment el 1985 i que va tenir molta més repercussió que aquesta).
Es tracta de “Llengua materna” de Suzzete Haden Elgin editat per Chronos amb la traducció de l’Eduard Castanyo i amb un pròleg de la Bel Olid.
En un món futur, on els homes han conquerit l’espai, les dones han perdut tots els seus drets. Ara no són més que súbdites al desig i a la voluntat dels homes. Només, les Lingüistes, gaudeixen d’un cert reconeixement social, ja que el seu treball és fonamental per tal poder-se entendre amb els socis interplanetaris, i fan d’intèrprets en les transaccions comercials imprescindibles per la supervivència del planeta.
La novel·la comença amb un debat que un “consell de savis” realitzen sobre el futur de Nazaret, una de les millors lingüistes, una discussió on els homes prendran una decisió inesperada i impactant sobre la Natzaret i el seu futur. A partir d’aquí, la història fa un pas enrere en el temps i comencem a conèixer la vida de Nazaret i les seves companyes del casal Chornyak. A poc a poc, anirem descobrint com funcionen les nissagues, les cases ermes- què és on van les dones estèrils-, les capacitats de certs nadons, els alienígenes, els experiments esperpèntics i els fonaments d’aquesta societat futura.
“Llengua materna” és difícil de resumir perquè ens parla de moltes coses: ens parla de les injúries que les dones pateixen, ens parla de la importància de la comunitat, dels governs i dels interessos comercials que poden portar nefastes conseqüències, però sobretot ens parla de la llengua, com l’eina més poderosa i fonamental per a canviar el món.
L’autora, Suzette Haden Elgin, va ser una lingüista i feminista que va fer nombrosos treballs en aquests camps i que estava molt interessada en els avantatges de la ciència-ficció per desenvolupar les seves tesis especialment en el camp del feminisme.
“Llengua materna” va estar nominada al Premi Locus l’any 1985 i sempre ha tingut una gran acceptació entre la comunitat literària, on se la considera una novel·la cabdal de la ciència-ficció feminista.
Finalment, volem destacar que no oblideu que no cal comprar tots els llibres, també podeu visitar les biblioteques del vostre barri on podreu trobar molts d’aquests llibres sense cap cost. I si us agrada comprar-los recordeu sempre acostar-vos a la vostra llibreria més propera de casa vostra, impulsem el comerç local i de proximitat!
Bon estiu, gaudiu del vostre descans amb una bona lectura! Ja sabeu la dita:
