Per si no sabeu quin llibre regalar o comprar, us faig unes quantes propostes, esperant que siguin del vostre interès!
 

Ni bruixes ni boges ni criminals

“Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem” de Maryse Condé editat per Tigre de paper

 

De les diferents històries que havia sentit sobre les bruixes de Salem, en cap hi sortia una dona negra  i és que el racisme dels historiadors els hi ha tret protagonisme. Per això m’ha agradat que s’hagi recuperat la seva figura amb aquesta gran novel·la. La seva autora Maryse Condé és una coneguda feminista i gran divulgadora de la història i la cultura africana al Carib.

La novel·la ens transmet la brutalitat del colonialisme, el tractament vexatori dels cossos de les dones, sobretot de les dones negres, ens parla també de la religió com a creadora del terrible mite de la bruixa i la connotació negativa d’aquesta paraula. 
Es coneix molt poc de la figura històrica de Tituba, acusada de bruixeria al costat d’altres dones de Salem en aquell fatídic 1692 plens de fanatisme religiós i odi contra les dones.  A Tituba, les dones són les veritables protagonistes! I la por al poder que poden arribar a tenir. Encara avui dia ens diuen ‘Bruixes’ com si fos un insult, i faré meu el crit de la Tituba ‘Bruixes? Sí, i què?’. Molt i molt recomanable!

 

“El ball de les boges” de Victoria mas editat per Salamandra

En aquest llibre viatgem fins al París del 1885, a l’hospital de la Salpêtrière, un centre psiquiàtric per a dones que “no encaixen” a la societat, dones desemparades, boges en diuen… 

Cada any a mitjans de Quaresma, se celebra el popular ball de primavera a l’Hospital, on durant una nit la flor i la nata de París visita a les “malaltes” les quals van engalanades amb les disfresses més extravagants. Una vetllada festiva que, en el fons, amaga una sòrdida realitat: el ball no és més que un dels últims experiments del professor Charcot, decidit a convertir a les malaltes de la Salpêtrière en dones com les altres. 

La història de la Geniève, la Loiuse, la Therèse i l’Eugénie, és la història de moltes dones, dones que no complien amb el patró establert per la societat, dones que van patir “dubtosos” tractaments i pràctiques mèdiques poc usuals per millorar la seva “salut mental”. Un llibre que ens parla, també, de la salut mental, sobretot en el cas de les dones i dels recels que generava i que, malauradament, encara genera.

 

“Cap més veu” de Maïssa Bey, editat per Les Hores

Una història que és la de moltes dones maltractades per les famílies, humiliades per uns marits dèspotes, cruels, que es creuen amb el dret de fer el que vulguin amb les seves dones… tots ells sí que es mereixen ser tancats a la presó!

Aquest llibre ens explica la història d’una dona algeriana que surt de la presó, després d’haver complert una condemna de quinze anys per haver matat al seu marit. Ella surt al món, però es tanca de nou a casa seva, amagant-se de les mirades dels veïns (que la jutgen en silenci i ella ho sap). Fins que un dia, una periodista que vol escriure un llibre sobre la criminalitat entre les dones, apareix a casa seva, i entre totes dues s’inicia una relació que permetrà que la protagonista es vagi obrint una mica més i detallant la seva veu, la seva història i la història de moltes dones.

Un llibre que ens parla del dolor, de les dificultats de ser dona en alguns països,  i de la importància de curar-ser un mateix per poder seguir endavant. Una lectura dura però amb un bri d’esperança.

 

Això no és amor, és un abús

“El consentiment” de Vanessa Springora editat per Edicions 62

És la història verídica de la mateixa autora que amb catorze anys es va “enlluernar” per en Gabriel Matzneff, un cèlebre escriptor de cinquanta anys. La Vanessa Springora va explicar (trenta anys més tard), el control i la manipulació que aquell pedòfil va exercir sobre ella, enamorada en cos i ànima de l’escriptor i com aquesta relació ha marcat la seva vida. De Matzenff, com Springora va descobrir ben aviat, eren àmpliament conegudes les relacions depredadores i impunes amb menors de setze anys que, a més, nodrien la seva obra d’escriptor amb fama d’apassionat.

En aquest llibre l’autora explora la noció ambigua del seu consentiment, alhora que posa en qüestió com el seu entorn proper i l’statu quo literari de l’època hi van consentir. Gabriel Matzneff, pedòfil i depredador sexual, com d’altres que s’enorgulleixen de tenir relacions amb menors, haurien de ser castigats. Històries valentes per tal que ajudin a prendre consciència de la gravetat de la pedofília i pugui ajudar les víctimes a sortir-se’n.

 

“La paraula més sexi és sí” de Shaina Joy Machlus editat per l’altra editorial

Aquest no l’he llegit encara, però me n’han parlat tan bé, que segurament el buscaré!  “La paraula més sexi és sí” no és una novel·la, és una guia informativa, nova i sexi sobre consentiment i educació sexual i contra la cultura de la violació.

Amb il·lustracions de l’artista sueca Petra Eriksson, il·lustradora habitual al The New Yorker, ens ofereix, de manera clara i concisa, la informació necessària per saber-ho tot sobre orientació sexual, gènere, feminisme i consentiment.

 

Sobre el desig i la llibertat d’escollir

“Tres dones” de Lisa Taddeo editat per més llibres

Lisa Taddeo, va travessar els EUA durant vuit anys per entrevistar-se amb dones ben diverses i parlar-hi sobre el desig sexual. Va acabar triant-ne tres per la narrativitat i la intensitat de les seves històries. 

El resultat és una apassionant novel·la de no-ficció sobre el desig sexual femení. Les tres dones protagonistes són la Maggie, una noia de Dakota del Nord que va tenir una relació amb un professor casat de l’institut; la Lina, mestressa de casa, d’Indiana, víctima, de jove, d’una violació en grup; i la Sloane, propietària d’un restaurant a Rhode Island, que practica trios amb el seu marit. 

La narració va intercalant les tres històries, són les veus de tres dones anònimes, més aviat malaurades i sense cap talent especial. Tenen, cadascuna a la seva manera, unes vides complicades, de tant en tant lluminoses, però massa sovint sofertes i vulgars.

 

“Reunió” de Natasha Brown editat per l’Altra Editorial

Aquest és un dels llibres de la meva llista de Sant Jordi, que des que es va publicar em fa l’ullet i ben segur caurà aviat a les meves mans.

Us adjunto el resum que podeu trobar a la web de la seva editorial: “La narradora d’aquesta història, una dona negra britànica i d’origen humil, ha aconseguit a còpia d’esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d’inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l’ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l’esperança que la reunió l’acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l’abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant.  Aquesta és una història sobre moltes altres històries —històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d’una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual.”

 

Ser mare i tot el que comporta

“L’instant abans de l’impacte” de la Glòria de Castro editat per Edicions del periscopi.

Ser dona treballadora i mare no és una tasca senzilla de compaginar i, encara menys, si les empreses hi posen més traves per complicar-ho més. 

En aquesta novel·la que us recomano, la protagonista treballa en el departament de màrqueting d’una gran companyia telefònica. Després de dues baixes de maternitat i amb jornada reduïda, veu com li retiren totes les tasques i com s’ha de presentar a la feina cada dia sense tenir absolutament res a fer. L’objectiu és clar: fer que ella plegui de la feina, però no ho farà. A més se li suma que el seu marit decideix deixa la feina per recuperar la seva dèria de joventut i convertir-se en una estrella de rock. A partir d’aquest moment, ella pren la decisió de no comprar res que no sigui necessari. Així comença un dietari que inclou tot un any natural, on anirem veient el seu dia a dia: fer feina sense cap motivació, tenir cura dels dos fills petits, atendre a un marit que intenta recuperar la vida rockera i veure que ha fet amb la vida que ella desitjava…

Una veu àcida, corrosiva, que remarca les desigualtats que moltes dones pateixen en ser mares tant en l’àmbit laboral (el sostre de vidre) com en l’àmbit familiar (la llosa de formigó). Una lectura àgil i divertida que podeu devorar d’una seguda!

 

“Tienes que mirar” d’Anna Starobinets editat per Editorial Impedimenta

No és una història de ficció sinó una història real, una vivència duríssima que va patir l’autora i que ha tingut la valentia d’escriure. 

En una revisió ginecològica rutinària, detecten que el petit nadó que espera l’autora té una greu malaltia als ronyons que fa inviable la seva supervivència i, sense cap mena de tacte li comuniquen a ella que la criatura no sobreviurà. Aquí comença el descens als inferns de l’autora que comprovarà que el sistema sanitari rus tracta els avortaments per raons mèdiques com un “problema” només de les dones, apartant totalment als homes, i les culpabilitza pel fet de trobar-se en una situació així. 

He llegit que quan es va publicar aquest llibre, l’autora va rebre fortes crítiques al seu país per com qüestionava el sistema sanitari rus. I el que el llibre és una crítica brutal a l’actual sistema sanitari rus, per la manca de preparació dels professionals en el tracte i en l’acompanyament a les mares que pateixen la pèrdua d’un fill nonat (els fets van passar al 2012!). Una lectura duríssima que fa mal al cor, però que t’atrapa i no pots deixar de llegir fins al final.

 

“Llamadas de mamá” de Carole Fives editat per Sexto piso

A través de les trucades diàries o els missatges d’una mare a la seva filla, coneixerem a la Charlène, una mare força peculiar (com moltes mares ho són, no?), on un dia diu blanc i l’endemà negre. Les reaccions de la seva filla no les sabrem (només sentim la veu de la mare) però ens les podem imaginar… Una mare divorciada, que passa dels seixanta, amb diners, bipolar, diagnosticada de càncer, amb alguns moments d’eufòria descontrolada, d’altres de tristesa i soledat, addicta al tabac i a la recerca de l’home de la seva vida (les escenes on li explica les parelles que troba per les apps de cites són de les millors parts de la novel·la!). En aquestes trucades, coneixerem les seves pors quan li detecten el càncer, el seu pas per l’hospital, les seves angoixes, i la sensació que els seus fills no l’entenen (malgrat tots els “sacrificis” que ella ha fet per ells i que tot sovint els hi recorda). 

Una lectura addictiva, entretinguda, fresca, dinàmica, i molt divertida! Un llibre que desprèn vitalitat i optimisme, perquè encara que ens puguem equivocar, la vida s’ha de viure sense por i amb il·lusió pel futur! Cal destacar el fabulós pròleg de l’Eider Rodriguez.
 

Mirades clàssiques d’allò més actuals

“Una cambra pròpia” de Virginia Woolf editat per La Temerària editorial

Com ja sabeu aquest llibre és un assaig a partir de dues conferències que va fer l’escriptora l’any 1928, on es permet reflexionar sobre les dones i les novel·les. Analitzant tant com el paper de la dona en la societat de la seva època, com les raons per les quals les dones no s’han dedicat a l’escriptura. Ens parla de com haurien de ser els llibres escrits per dones i si haurien d’explicar el que fan les dones o no, parla sobre quina ha estat la visió dels homes al llarg de la història sobre les “capacitats limitades” de les dones, ens parla, també, sobre les poques dones que, malgrat tots els impediments, han aconseguit escriure llibres, i també ens parla a totes les dones per tal que agafem les regnes de la nostra vida i busquem aquesta independència que ens doni la llibertat necessària per fer el que vulguem.

Com diu la Woolf, és imprescindible tenir una “habitació pròpia” i diners per tal que les dones es puguin dedicar a escriure o al que vulguin. Només les dones que no depenguin econòmicament de ningú tindran la llibertat per poder fer allò que vulguin… Malgrat que sembli senzill, encara avui hi ha moltes dones que no ho han assolit. És sorprenent veure que no hem avançat tant com hauríem i que moltes de les limitacions que la Virgínia Woolf exposa, encara hi són! Quanta feina per fer! Una TED-TALK de l’època, però que, malauradament, encara és molt vigent! Crec que hauria de ser obligatòria la seva lectura, almenys un cop a la vida s’ha de llegir aquest llibre!

 

“Som una ganga” de Montserrat Roig editat per comanegra

Ens trobem davant d’una antologia que inclou seixanta-dos textos escrits per Montserrat Roig. Textos sobre feminisme que reflexionen al voltant de «La condició femenina i el món», «L’empoderament femení», «El cos i les relacions amb els homes» i «La violència masclista». 

La Roig és un dels pals de paller de qualsevol història del feminisme català. Especialment crítica amb els intel·lectuals masclistes d’esquerres, lluminosa quan ens parla de les seves col·legues escriptores i de l’eterna pregunta sobre la «literatura femenina». Roig té moltes coses a dir-nos d’una lluita política que viu avui una embranzida vigorosa i que, tristament, sembla que no es pot permetre el luxe d’afluixar en un futur pròxim. Com deia la Roig: «Les dones, sí, estan tipes de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l’àvia, dones amb gust, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que t’engalto.»

 

Aquest és un recull de llibres que he llegit (a excepció d’un parell, però que tinc a la meva llista de pendents), en cap cas pretén ser una guia exhaustiva i segurament hi ha moltes altres propostes interessants, que malauradament encara no conec!

Així que us animo que aneu a les vostres llibreries de referència i demaneu consell! Les llibreteres en sabem un niu i ben segur us aconsellaran molt millor que jo! 

 

Recordeu, els llibres es compren sempre a les llibreries! 

 

Foto capçalera: Hermann