Empresa

A Basetis, aquests dies treballem des de casa

17 de març de 2020 | Octavi Planells

Com a equip de persones amb un marcat compromís social, a Basetis vam emprendre fa una setmana un conjunt de mesures per contenir l’expansió del coronavirus (el COVID-19) i prevenir el seu impacte en els serveis sanitaris, les persones més vulnerables, l’economia i la societat.

 

Davant d’un escenari de dispersió creixent d’aquest virus a la nostra geografia, el dimarts 10 de març vam prendre accions per frenar-la, protegir a les persones del seu contagi i poder seguir realitzant els nostres serveis.
 

Mesures principals

  • Facilitar el teletreball de totes les persones de Basetis, incloses les que habitualment treballen a les oficines de clients, de tal manera que es garanteixi la continuïtat dels serveis, sigui quin sigui el temps que hagi de durar aquest episodi.

  • Realitzar reunions telemàtiques i suspendre les activitats prescindibles o que només puguin celebrar-se de manera presencial.

  • Analitzar futures situacions per prevenir riscos i impactes, i mantenir els protocols d’actuació actualitzats.

  • Adequar-nos a les recomanacions oficials per contenir el contagi i poder enfrontar els desafiaments socials i econòmics que planteja aquesta pandèmia.
     

Des del confinament a les nostres llars, les persones de Basetis seguim treballant per fer avançar el nostre projecte. La situació planteja una sèrie de reptes, tant per a nosaltres com per a qui ens envolta, i alhora oportunitats com ara ajudar a les organitzacions per a qui treballem a ser més digitals o assolir nous serveis que permetin cobrir les necessitats derivades d’aquest context.

Desitgem que el conjunt de mesures col·lectives contribueixin a minimitzar l’impacte de la pandèmia, tant en les persones com en la societat en general.

Foto de capçalera de Basetis
Coronavirus,Open,salut,
Afers exteriors

Campanya donació SOS Galgos – Resultats

17 de març de 2020 | Gaia Donadello

La campanya

A finals del mes de gener vaig iniciar una campanya de donacions per a SOS Galgos, una associació, sense ànim de lucre, que es dedica a rescatar i curar llebrers abandonats (i en molts casos maltractats), i a buscar-los famílies d’acollida i adoptants per donar-los una segona oportunitat.

Per aquestes dates és quan més ajuda necessiten, ja que a finals de gener s’acaba la temporada de caça i milers de llebrers són abandonats o sacrificats en les formes més salvatges.
 

El resultat

Estic molt contenta d’informar que entre totes hem aconseguit recaptar un total de 2288 €!! Els basetians i basetianes hem sumat 520 €, i Basetis s’hi ha sumat amb una aportació de 1768 €!

Els diners recaptats ajudaran a rescatar i a curar a milers de llebrers necessitats, així com a educar i conscienciar a la població, i lluitar per aconseguir més control i una legislació efectiva que permeti acabar amb el problema.

Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per ajudar a salvar vides i donar una segona oportunitat als llebrers, i moltíssimes gràcies a Basetis per promoure aquest tipus d’iniciatives!
 

Seguim ajudant

Tot i que la campanya interna ha acabat, recordeu que podeu seguir col·laborant de moltes maneres:

 

Foto capçalera: SOS Galgos

 

Moltes gràcies!

compromís social,compromiso social,donacions,Open,PushingSocialChange,social,
Persones

Las empresas no tienen que tener miedo de que no salgan los números

13 de març de 2020 | Eva Alós Mechó

El sector tecnológico es un mundo masculino en el cual es difícil encontrar mujeres. Despacio y con el esfuerzo de iniciativas, tanto empresariales como altruistas, se intenta luchar contra los estereotipos y hacer que las mujeres tengan un papel más visible. Cristina Palomo, ingeniera informática y Cyber Security Program Manager, vino el pasado martes a La Pedrera para hablarnos de su trayectoria y de su experiencia como mujer en un sector bastante masculinizado. Alrededor de diez personas en la Sala Columna fuimos testigos de una entrevista que nos hizo pensar.
 

 ¿Por qué decidiste estudiar ingeniería informática?

Empecé la carrera de ingeniería un poco por casualidad. Hay mucho desconocimiento alrededor de esta materia. 

El “por qué no” fue lo que me llevó a estudiar una carrera de ingeniería informática. Animada por mi tío, decidí que igual probar en el mundo de la Ingeniería era mejor que el de la Administración Empresarial, aunque reconozco que el desconocimiento era total y que no sabía muy bien dónde me estaba metiendo.
 

 ¿Cómo fue estudiar la carrera?

Éramos ocho chicas en toda la clase. Lo primero que pensé fue: “¿qué hago aquí?”

Poco a poco te esfuerzas por encontrar puntos en común y crear vínculos. Los principios son difíciles porque te hacen cuestionarte tu papel allí, ya que no tienes figuras con las que sentirte identificada, pero te acostumbras al final. 
 

¿Cómo se inició tu trayectoria laboral?

Empecé de becaria. Yo creo que los inicios en cargos sin responsabilidad son fáciles. Lo que ya es más complicado es crecer y llegar a cargos importantes. El llamado techo de cristal. Donde estoy ahora, cuando hice la entrevista les dije que necesitaba una empresa que apostara por mí y que me facilitara las cosas, en cuanto a conciliación.
 

¿Qué medidas crees que le falta aplicar al sector para conseguir la equidad?

Al final es un tema en el que todos tienen que ayudar: gobiernos, empresas y a nivel personal. El tema de conciliación laboral es muy importante, como que los hombres y mujeres tengan la misma baja por maternidad. Siempre del punto de vista en el que cada uno pueda tomar sus decisiones y elegir cuánto tiempo necesitas. También fomentar la igualdad, la discriminación positiva, etc.

Además estas medidas para fomentar la igualdad tienen un resultado positivo, ya que todos y todas están conformes y se trabaja de forma más efectiva. 

Las empresas no tienen que tener miedo de que no salgan los números, porque cuando tú trabajas agusto y sabiendo que tienes una empresa que te apoya, se trabaja al 200%
 

¿Cómo ves que a pesar de que la tasa de éxito académica de las mujeres sea más alta, el número de mujeres en cargos de relevancia sea mucho menor que el de hombres?

Bueno, sí, es eso del techo de cristal que estábamos hablando antes.

Yo estoy a favor de la discriminación positiva, aunque las mujeres tenemos que empezar a creer en nuestro potencial.

También es importante que nos apoyemos entre nosotras. Es una forma que entre nosotras expresemos nuestros miedos, veamos que no somos las únicas y que nos empujemos a dar ese pasito que a veces no damos por precavidas.  

En mi trabajo hemos lanzado algunas iniciativas para potenciar el papel de la mujer en el mundo tecnológico. Algunas de estas consisten en iniciativas de hacer networking y potenciar las habilidades de liderazgo a través de congresos, pero otras están diseñadas para inspirar a niñas a formar parte del sector tecnológico en un futuro y que se desarrollan en colegios, exactamente lo hemos llevado a cabo en dos colegios y se han implementado actividades muy diversas. Sobre todo lo hemos intentado llevar a un ámbito más social, ya que diversos estudios muestran que las mujeres nos sentimos más inclinadas hacia algo si tiene un aspecto social.

Estos programas sirven sobre todo para romper esteoreotipos y que las niñas puedan ver referentes, además de que les ayuda a entender qué es la ingenieria.

Como curiosidad y para que sirva de ejemplo, en estas actividades les preguntamos  qué quieren ser de mayor. Yo tengo una hija de nueve años a la que le hice la misma pregunta y me dijo que quería ser profesora. 

Cuando le pregunté a mi hija qué querría ser de mayor si fuera un chico, cambió la respuesta. “Inventor”, me dijo.

Con esto quiero decir que hay mucho que hacer, ya que a pesar que tengan ejemplos en casa, igualmente se ven afectadas por los estereotipos. 

Aprovecha y mira los vídeos

 

 

 

CafèsalaPedrera,compromís social,compromiso social,empresa,gènere,igualtat,Open,social,TIC,Top post,
Persones

Ajuda als nens i nenes amb paràlisi cerebral

12 de març de 2020 | Xavier Miro

Ajudem a millorar la qualitat de vida dels nens i nenes

Al gener, vaig obrir una campanya dins Basetis amb la finalitat de recaptar fons per a l’ajuda als nens i nenes amb paràlisi cerebral, dany cerebral adquirit i altres discapacitats similars.

Com a persona del món tecnològic, em vaig interessar pel projecte Comunicació sense límits per a infants amb discapacitat. Aquest projecte consisteix a adquirir noves eines i programes que facilitin la comunicació augmentativa dels nens i nenes de l’escola Esclat que no es comuniquen oralment 

Vull agrair a totes les persones que s’han interessat i col·laborat amb la iniciativa realitzant les seves aportacions. Entre tots i totes hem aconseguit reunir 70 € als quals Basetis ha respost multiplicant l’aportació per 3,20, és a dir, 224 €. El total de l’aportació és de 294 €.

 

Col·labora!

Encara que la campanya a Basetis s’ha finalitzat, qualsevol persona pot seguir fent donacions. T’animes a col·laborar?
 

Fer una donació

 

Moltes gràcies a tothom!

Foto capçalera: Esclat Grup Social
Associació Esclat,compromís social,compromiso social,donacions,Open,PushingSocialChange,social,solidaritat,
Tecnologia

DataForGoodBCN

11 de març de 2020 | Carla Ten

DataForGoodBCN (D4G) és una organització formada per persones joves que es dedica a posar l’explotació de dades als serveis d’organitzacions i associacions sense ànim de lucre, mitjançant el voluntariat. Fa uns dies van venir a Basetis, ja que en les paraules de la Paula i el Xavi, de D4G, comparteixen molts dels valors de la nostra organització.

Vaig assistir a l’esdeveniment que van organitzar entorn al Dia Internacional de la Dona.
 

La col·laboració entre Basetis i D4G

DataForGoodBCN i Basetis comparteixen molts valors, ja que totes dues organitzacions partim de la concepció que la tecnologia ha d’estar al servei de la societat.

Fa uns dies van venir a Basetis, on es van reunir amb l’Albert Mercadé i la Marta Clua. D’aquesta trobada en sortiran col·laboracions, ja que des de Basetis podem aportar persones per fer projectes (per exemple, Experiences), formacions compartides, orientació en la gestió de projectes, ajuda legal amb temes de GDPR, cessió d’espais, etc.

Les possibilitats són infinites!
 

Data for Women

El dia 9 de març a la tarda van organitzar un esdeveniment al voltant del Dia Internacional de la Dona on van presentar la seva organització, que tot just ha fet un any. Van informar que ja han tancat alguns projectes i segueixen buscant més voluntaris i voluntàries, així com eines per definir nous projectes amb noves entitats.

El plat fort el van oferir, per una banda, la Isabel Amaya, que va explicar els resultats de la seva investigació sobre la bretxa de gènere en l’entorn global en l’índex global. Aquest índex permet expressar, en forma de percentatge, el grau d’equitat que hi ha entre homes i dones en un determinat país. Vam poder veure com aquest índex està relacionat amb diferents paràmetres que defineixen la vida econòmica i política d’un país.

Per l’altra banda, la Caroline Ragot, ens va parlar de biaixos i discriminació en algorismes. Els algorismes d’intel·ligència artificial aprenen de dades per tal de fer prediccions. Si les dades amb les quals alimentem un algorisme tenen biaixos i no fem cap acció per corregir-los, les prediccions estaran així mateix esbiaixades. És el cas, per exemple, d’un algorisme que prediu la probabilitat que una persona que ha delinquit als Estats Units d’Amèrica amb un clar biaix de raça, ja que la probabilitat de reincidència de les persones afroamericanes era sempre més alta que la de les persones caucàsiques.

Finalment, vam fer una mica de networking.

Si voleu saber més sobre DataForGoodBCN, podeu consultar la seva pàgina de meetup o subscriure-us a la seva newsletter.
 

Foto de capçalera: Carla Ten
compromís social,compromiso social,Data,DataForGoodBCN,igualtat,Open,social,
Persones

Experience in Basetis

10 de març de 2020 | Isha Noor

Hello Everyone!!

Today I’m going to talk about my experience as part of Basetis. I got to work in this company because I was doing a dual formative study modality. This option combines theory and practice, so it allowed me to take a course in my school and to do an internship in Basetis at the same time in order to complete my studies certificate. 

 

Let’s get started with my personal information.

My name is Isha Noor and I’m from Pakistan. I came to Barcelona few years ago without any idea about what to do in my life but with just one dream:

“Make my parents proud of me, doing whatever I choose to do in my life.” 

After finishing my high school degree (also known as “ESO”), I decided to pursue my studies in the IT (Information Technology) sector, because I always wanted to do something related to mobile technology. Therefore, I studied a CFGM ASIX (Network Information Systems Administration) course in the Institute Joan D’Àustria. I continued in this sector for another 2 years developing applications in DAM cross-platform in the same Institute. Basically, this formation helped me get an internship in Basetis as a mobile developer.

Now let’s talk about my experience from the first day in Basetis until now. I joined Basetis last summer, and my first day was crazy! Everyone welcomed me in the family so kindly and with so much love. I use the term family because this is how I felt from the beginning in the company.

 

My professional experience was amazing

Related to my professional experience, I entered as a mobile application developer and I started doing a mini course of Flutter (programming language DART to make cross-platform hybrid application) that I used to start a new project. I learned a lot during the project, and I always had help from my seniors. The most I liked during my work was that I had my free space to learn and work without any stress.

After finishing my project using Flutter I wanted to dedicate my time to learn new programming languages, and I was given the opportunity to become an IOS developer. Thus, I started learning SWIFT and ended up being part of two projects of IOS including the official application of Basetis.

To sum up, I really appreciate the effort that the mobile team puts in their apprentices,  especially  because they focus on making you grow  as a professional. Also, they make sure that you get all the technical knowledge that you want to learn, which is wonderful. Personally, I spent a fantastic time learning and working in Basetis. When you’re surrounded by talented people, who always motivate you and appreciate your work it’s just easier to get up to go to the office.

 

Header photo: Basetis

iOS,Medalla Blogger,mobile,Open,pràctiques,Top post,
Afers exteriors

Riuada Solidària: la crònica

6 de març de 2020 | Marc Ferrayuoli

Què és la Riuada Solidària al Francolí?

És una iniciativa que neix de la resposta ciutadana per ajudar econòmicament els damnificats per la riuada del riu Francolí amb l’objectiu de servir d’empenta per revifar els negocis locals i refer les parts afectades.
 

Quants diners s’han recaptat?

Amb la donació d’alguns basetians i basetianes i el factor multiplicador que aplica Basetis, finalment es van donar un total de 128 €. 

I la recaptació total de totes les donacions de la campanya “Riuada Solidària” a Montblanc ha sigut de: 42.621,93 €

A qui aniran destinats aquests diners?

Per tal que el procés de repartiment es faci de la forma més justa, equitativa i transparent possible, la Comissió Econòmica i Legal de la plataforma ciutadana Riuada Solidària ha redactat unes bases per a la concessió dels ajuts. Per fer-ho s’han pres com a referència el reial decret de subvencions en casos d’emergència i el de mesures urgents per pal·liar els danys de temporals, a més de la llei general de subvencions estatal.

Bases definitives

 

Moltes gràcies a tothom que ha col·laborat!

Foto capçalera: Riuada Solidària
compromís social,compromiso social,donacions,Open,PushingSocialChange,Riumuntada,social,
Persones

Cada dia és 8 de març

3 de març de 2020 | Paula Pasto Pellicer

L’origen de la celebració del 8 de març

L’origen de la celebració del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, s’atribueix, per una banda, a diferents fets relacionats amb la lluita de les treballadores del sector tèxtil als Estats Units d’Amèrica a finals del segle XIX i principis del XX, com la famosa vaga de la fàbrica tèxtil Cotton, que es va desenllaçar amb la mort de més de 100 treballadores.

Paral·lelament a les lluites obreres, les sufragistes van començar a celebrar el Dia de la Dona el darrer diumenge del mes de febrer, fins que l’any 1910, Clara Zetkin va proposar instaurar el Dia Internacional de les Dones per reivindicar el sufragi femení a més de pau i llibertat.

Dins el marc de la Revolució Russa, el 8 de març de 1917, les dones russes van sortir al carrer per demanar aliments i el retorn dels combatents, fets que van desencadenar potents mítings de caràcter polític i econòmic i manifestacions en contra dels tsars i a favor del fi de la guerra.

No hi ha un únic fet que marca l’inici de la celebració del 8 de març com el Dia Internacional de les Dones però si un conjunt de fets, tots ells centrats al voltant de la lluita per l’emancipació de les dones: vagues per millorar les condicions laborals, la lluita pel sufragi, demandes pacifistes en contra de la guerra…

El 8 de març avui en dia

 

Després de 100 anys, el 8 de març se segueix celebrant arreu del món. A finals d’octubre de 2016 es va crear el moviment Paro Internacional de Mujeres (International Women’s Strike, en anglès), que defensava la convocatòria d’una vaga feminista pel 8 de març. Efectivament, el 8 de març de 2017 es va convocar una vaga general feminista arreu del món.

Què implica una vaga feminista?

Les principals reivindicacions del Paro Internacional de Mujeres giren entorn la visibilització de la violència masclista en totes les seves vessants: sexual, social, cultural, política, institucional i econòmica. Així, sota el lema “Si parem les dones, s’atura el món”, es pretenia visibilitzar la importància del paper de la dona a la societat, tant en els espais públics com en els privats. La vaga feminista no només implica una aturada de la producció a les empreses i centres de treball per part de les dones, sinó una aturada en les feines domèstiques i de cura. Així, s’engloben totes les reivindicacions del moviment feminista: aturar la bretxa salarial, l’assetjament laboral, el mal repartiment de les tasques domèstiques, la doble càrrega laboral, etc. Podeu trobar molta més informació sobre la vaga feminista aquí.

I aquest any hi ha vaga?

Aquest any no hi ha hagut consens per convocar la vaga, ja que el 8 de març és diumenge. Aquesta és l’oportunitat perfecta per demostrar que hem après dels anys anteriors i, tot i no haver-hi vaga de manera oficial, el 8 de març és un bon dia per recordar i visibilitzar les tasques de cures que fan les dones que ens envolten i prendre partit perquè cada cop quedin més repartides entre tots. A més, tot i no haver-hi vaga, sí que hi haurà la manifestació anual, aquest any sota el lema “Autoorganització i revoltes feministes. Contra la precarietat i les fronteres”.

La manifestació serà a les 17 h a la Plaça Universitat. Des de la comissió d’igualtat us volem animar a assistir-hi, així que us proposem de quedar a les 16.45 a Passeig de Gràcia amb Gran Via (a l’estàtua del Llibre).

Si vols llegir més sobre economia feminista

Podeu llegir més sobre economia feminista i treball de cures als següents enllaços i bibliografia:

 

Campanya #TambéÉsMasclisme / #TambéÉsDiscriminació

Des de la comissió d’Igualtat de Basetis, hem realitzat una campanya per denunciar i tractar algunes desigualtats i signes de masclisme molt arrelats a la nostra societat i a la manera d’expressar-nos. Aquests són els articles:

Capçalera i cartell: Basetis Design
compromís social,compromiso social,gènere,igualtat,Open,PushingSocialChange,social,Top post,
Persones

Ja no se’ns pot dir res

27 de febrer de 2020 | Carla Ten

Ens toquen el cul al metro. Ens interrompen a les reunions de manera constant. La nostra feina és invisibilitzada. Un company de feina ens fa un acudit de caràcter sexual. Ens criden obscenitats pel carrer. Ens assassinen. Tenim relacions tòxiques i de dependència. Ens toca cuidar-nos dels fills i de la gent gran després de les vuit hores a l’oficina. Ens jutgen per la roba que portem. S’atribueix el nostre humor al fet que tenim la regla o, simplement, a què som unes histèriques.

Aquestes són situacions en què ens trobem moltes dones i integrants de la comunitat LGTBI de manera més o menys freqüent al llarg de la nostra vida. Des de petites ens ensenyen que no hem de tornar soles a casa perquè anar sola pel carrer de nit és perillós o com hem de vestir perquè no sembli que… Ens ensenyen com hem de ser per encaixar en una societat que ens oprimeix, sent nosaltres les que hem de canviar per formar part d’un sistema que ens discrimina.
 

Però cada cop som més les que no callem

Expliquem el que ens passa a les amigues, visibilitzem actituds masclistes davant els companys de feina i del nostre entorn personal i fem posts al blog de Basetis per denunciar aquestes actituds i comentaris. Moltes vegades, la resposta que rebem quan som valentes i visibilitzem l’opressió és comentaris de l’estil “ja no se us pot dir res”:

– Oh! En Joan és la polla.

– Hauries de mirar de no dir “la polla”, ja que quan una cosa és bona és la polla i quan és dolenta és un coñazo.

– Apa, només són maneres de parlar.

Les maneres de parlar perpetuen i normalitzen el sistema d’opressions que legitima totes les situacions exposades al principi d’aquest article.
 

Arrels

El sistema heteropatriarcal està molt arrelat a les nostres vides i maneres de pensar i per això ens semblen normals moltes situacions que no ho haurien de ser. A més, totes nosaltres formem part d’aquest sistema, de manera que quan algú assenyala aquests tipus d’opressions és normal que ens surti posar-nos a la defensiva. Si volem avançar cap a una societat millor, més igualitària i feminista, hem de valorar molt la capacitat d’aquelles persones que són valentes i diuen “prou” o “#metoo” en veu alta, però també ser capaces de mirar-nos, estudiar-nos i saber en quina mesura estem contribuint a oprimir per acceptar-ho i canviar-ho.

– No m’agrada que comentis la roba que porto, em fa sentir com un objecte.

Quan ens surti contestar “ja no se us pot dir res” o et trobis pensant “quin plom!”, pots provar de respondre això:

– Tens raó. Estic molt acostumat a fer aquests tipus de valoracions i no m’adono que són cosificadores, em  semblen molt normals. Gràcies per assenyalar-me l’anormalitat d’allò quotidià, intentaré no fer-ho més per avançar cap a un món millor.
 

La igualtat és cosa de tots

No només cal que tots i totes ens empoderem per visibilitzar allò que ens oprimeix, sinó que siguem capaces de cedir els privilegis que ens situen per sobre d’altres persones per poder trobar-nos tots i totes a un mateix nivell de convivència i fraternitat. 

I no, ja no se’ns pot dir res, perquè ara sabem que som moltes, que no estem soles i ja no estem disposades a callar. I tu, estàs disposada a escoltar-nos?
 

Has viscut situacions com les que exposem en aquest post

 Sents que cada cop es poden fer menys bromes i comentaris? Explica’ns-ho deixant un comentari!

#TambéÉsMasclisme / #TambéÉsDiscriminació
 

Altres articles de la campanya

Foto de capçalera: Basetis

compromís social,compromiso social,igualtat,Open,PushingSocialChange,social,TambéÉsDiscriminació,TambéÉsMasclisme,Top post,
Persones

Doncs no se’t nota gens

21 de febrer de 2020 | Antonio Mancebo

“Ay, no se te nota nada eh”, “Ala, ¿y cuándo le dijiste a tus padres que eras heterosexual?”, “Si mi hijo dijera que es heterosexual, trataría de ayudarle. Hay terapias para reconducir su psicología”, “Eres muy guapa y femenina para ser heterosexual”, “¿Seguro que no eres heterosexual?”…

Suena absurdo, ¿verdad? Como si fuese una broma o estuvieras en algún tipo de cámara oculta.  Sin embargo, estas y muchas otras frases no parecen tan extrañas si hacen referencia al colectivo LGTBI. Aunque sea triste, estas expresiones se oyen de forma cotidiana y es que la “microlgtbifobia” o “lgbtifobia de baja intensidad” (o “que se te ve el plumero”, para que nos entendamos) es una realidad presente en la vida de todas las personas.
 

Pero… ¿qué es la “microlgtbifobia”?

La microlgtbifobia son actitudes, juicios y comentarios cotidianos que se realizan contra personas LGTBI y estandarizan el rechazo hacia este colectivo.

Son comentarios que, a simple vista, parecen inofensivos y la realidad es que se han incorporado con normalidad en nuestro día a día. Incluso personas que, en principio, están implicadas en la causa y la defienden pueden hacer uso de este tipo de comentarios discriminatorios. La clave del problema está en el hecho de que esas palabras nacen de algo mucho más profundo que sus ideales:  su educación cultural.

Dejando a un lado que el concepto “binario hombre-mujer” es el error de fondo en la sociedad en la que vivimos,  el desconocimiento y la falta de cultura en diversidad sexual y de género es una realidad primera en la que hay que mejorar. Por eso, es clave luchar en contra de la lgtbifobia desde la educación, con el fin de garantizar la igualdad de todas las personas.
 

Y desde Basetis… ¿qué podemos hacer?

Es muy importante formar y sensibilizar a todas las personas de Basetis en materia de diversidad sexual y de género ya que solo así conseguiremos una mayor implicación en la lucha por la igualdad de todas las personas, incluyendo a las personas del colectivo LGTBI. Para ello, l’Ajuntament de Barcelona publicó en diciembre de 2019 la guía para la gestión de la diversidad LGTBI en la empresa,  una guía de buenas prácticas LGTBI para incorporar a las políticas laborales y prácticas empresariales la diversidad sexual y de género.
 

Algunos conceptos

Por eso, como first approach, os presentamos un glosario con términos básicos en educación de género y diversidad para que sean conocidos por todas las personas de Basetis:

  • Género: conjunto de características de origen cultural referidas a patrones de comportamiento sobre las cuales se establece socialmente la distinción entre hombres y mujeres. Es muy importante destacar que se trata de una construcción sociocultural.
  • Sexo: conjunto de características biológicas (de tipo genético, orgánico y hormonal) sobre las cuales se establece socialmente la distinción entre hombres y mujeres. 
  • Transgénero: concepto que incluye a las personas con disconformidad de género, como las personas transexuales (seguir leyendo) o las personas que no se identifican exactamente ni con un hombre ni con una mujer según la concepción tradicional (y heteropatriarcal) de los géneros (género no binario).
     

Habiendo entendido esto, estamos preparadas para diferenciar estos dos conceptos:

  • Identidad de género: autoconcepción del género de la persona. Tiene que ver con la identificación de las personas con los roles que socialmente se han atribuido a hombres y mujeres. Por eso, no tiene por qué coincidir con el sexo biológico de la persona y no tiene nada que ver con su orientación sexual y afectiva.
  • Orientación sexual y afectiva: tendencia de una persona a sentir atracción afectiva y/o sexual por una u otras personas.
     

Por orientación

Así pues, pueden existir diferentes orientaciones sexuales, entre otras:

  • Asexual: persona que no siente atracción sexual por ninguna otra persona.
  • Bisexual: persona que siente atracción sexual y afectiva por más de un género.
  • Gay: hombre que siente atracción sexual y afectiva por hombres.
  • Lesbiana: mujer que siente atracción sexual y afectiva por mujeres.
  • Heterosexual: persona que siente atracción sexual y afectiva por personas del otro género.
  • Demisexual: persona incapaz de sentir una atracción sexual a no ser que previamente haya conseguido forjar un profundo vínculo emocional con otra persona. Por lo tanto, una persona demisexual puede ser heterosexual, bisexual, etc.
  • Pansexual: persona que puede sentir atracción sexual por cualquier otra persona, independientemente de su género y/o sexo. 
     

Por cuestión de género

Mientras que en cuestión de género, podemos encontrar:

  • Cisgénero: persona que se siente cómoda con el género que le fue atribuido al nacer según sus características biológicas.
  • Transexual: persona transgénero que se siente del género contrario al que le fue atribuido al nacer según sus características biológicas (disforia de género). No tiene nada que ver con la orientación sexual, una persona transexual puede ser gay, lesbiana, heterosexual, bisexual, …
  • Queer: persona que no suscribe la división binaria tradicional de los géneros y rechaza identificarse como hombre o mujer o tener una orientación sexual y afectiva específica, es decir, rechaza poner etiquetas a su género u orientación afectiva/sexual. 
     

En cuanto al desarrollo

Por último, un concepto en relación con diferencias en el desarrollo sexual:

  • Intersexual: persona que tiene un conjunto de variaciones en características sexuales que no encajan con la noción estándar y binaria de hombre y mujer. La intersexualidad no va acompañada de una orientación sexual ni identidad de género unívocas. 
     

Como hemos visto, la diversidad es muy amplia y es importante visibilizarla y conocerla para garantizar la igualdad de derechos y condiciones a todas las personas. Para ello, es esencial sensibilizar y formar a todas las personas en diversidad sexual y de género con el fin de construir un mundo más inclusivo. 
 

Y tú, ¿has escuchado alguna frase de este tipo?

Te animo a que dejes un comentario explicando alguna situación lgtbifóbica que hayas vivido (dentro o fuera de Basetis).

#TambéÉsMasclisme / #TambéÉsDiscriminació
 

Otros artículos de la campaña

 
Imatge de capçalera: Basetis
compromís social,compromiso social,igualtat,LGTBI,Open,PushingSocialChange,social,TambéÉsDiscriminació,TambéÉsMasclisme,Top post,
Persones

Piggies, gran reserva

14 de febrer de 2020 | Octavi Planells

L’octubre passat es va publicar un disc en vinil d’una banda barcelonina que recupera els sons del garatge dels seixanta i del power pop del setanta i els mescla en 11 temes curts, directes i enganxosos. El grup s’anomena Piggies, i el disc, Time i sembla que el llançament de l’àlbum ha fet honor al títol ja que ha hagut d’esperar 20 anys per madurar i gaudir de l’acollida que no va tenir el 1999.

Si observeu la portada de Time estareu contemplant als cinc jovenets inconscients que fa vint anys van treure el disc en format CD. Tots, si fa o no fa, tocaven amb diverses bandes i Piggies n’era una d’elles. Després de 7 o 8 concerts i el CD acabat de sortir al mercat, el grup va plegar i el disc va quedar en l’oblit…
 

… fins el 2019

Efectivament, l’estiu passat algú va passar aquell CD fossilitzat a una persona que resultava tenir un segell indie, Family Spree. El senyor es va enamorar de l’àlbum fins al punt de comprar els drets, el va remasteritzar i va reeditar, aquest cop en vinil. En va fer 300 còpies, que no és que siguin moltes però suficients perquè a data d’avui ja s’hagin esgotat i el segell hagi recuperat la inversió. 

Per al grup, el que ha passat perquè es venguin pràcticament tots els vinils és un misteri. El fet és que Piggies, els quals van passar desapercebuts en el seu moment, sembla que ara tenen un públic. I quan els seus excomponents van saber que el disc tornaria a néixer, es van trobar de nou per recuperar els temes i presentar-los en concert. I per això, aquest article, perquè el seu teclista us convida a la presentació a Barcelona.
 

El dia 22 al RockSound

En cas que no tingueu res millor a fer el dissabte 22 de febrer, passeu-vos per la sala RockSound, al carrer Almogàvers 116, a partir de les 22 hores.

Si espereu trobar-vos els cinc jovenets inconscients de la portada, anticipar-vos que la única cosa que conserven és la inconsciència. 

Aquí teniu més info del concert:
 

Imatge de capçalera i interior cedida per Piggies
música,Open,piggies,
Persones

Què passa, que tens la regla?

14 de febrer de 2020 | Paula Pasto Pellicer

Doncs sí, de vegades les dones tenim la regla. Una de les majors reivindicacions del moviment feminista és precisament aquesta: normalitzar una situació que un cop al mes afecta gairebé a la meitat de la població mundial. Per què seguim invisibilitzant-ho?

No ens amaguem

 

Encara avui dia és un tabú que ens fa sentir incòmodes, ens fa inventar eufemismes i expressions per evitar dir aquestes paraules, ens fa amagar tampons i compreses dins la màniga quan anem al lavabo perquè ningú ens vegi… Una cosa tan natural no hauria de ser motiu de vergonya ni silenci.

Des d’un punt de vista hormonal, les dones passem per diverses etapes del que anomenem cicle menstrual.  És a dir, som cícliques i cada fase del nostre cicle ve regulada per unes hormones determinades que ens influeixen i ens condicionen. És important conèixer com ens afecta cadascuna d’aquestes fases, per entendre els canvis que patim en el nostre estat físic i anímic mes a mes.

Les fases del cicle menstrual

Cada cicle complet dura, de mitjana, 28 dies, però pot variar entre els 22 i 38 dies.

1. Fase menstrual

Marca l’inici d’un nou cicle i, tal i com el seu nom indica, coincideix amb els dies de sagnat menstrual i expulsió de l’endometri (el recobriment intern de l’úter). Aquesta fase acostuma a durar entre 3 i 7 dies i és habitual que es produeixi dolor abdominal, d’esquena i altres símptomes més que coneguts…  El nostre cos comença a produïr estrògens, que arribaràn al punt més àlgid durant la fase següent.

2. Fase fol·licular

També coneguda com fase preovulatòria, es considera que va des dels dies 7 a 13 del cicle. L’increment de l’estradiol, juntament amb la FSH (hormona fol·liculoestimulant), fa madurar un dels folículs d’un dels nostres ovaris, que posteriorment esdevindrà òvul. La presència d’aquestes hormones ens provoca molta energia i una actitud dinàmica i resolutiva.

3. Fase ovulatòria

Quan l’òvul finalitza la seva maduració, normalment entre els dies 14 i 20 del cicle, es produeix un pic d’hormona luteïnitzant que provoca que aquest sigui alliberat i baixi per la trompa de Fal·lopi fins a l’úter. L’òvul sobreviu unes 24-48 hores i, durant aquest temps, hi ha possibilitats de produir-se un embaràs. El nivell d’estradiol va baixant i comencem a generar progesterona, que ens fa estar més calmades, més fatigades i sensibles.

4. Fase premenstrual

El cos es prepara per soportar un possible embaràs. Els nivells de progesterona arriben al seu màxim i poden provocar els famosos símptomes premenstruals: canvis en l’estat d’ànim, ràbia, augment de la sensibilitat, cansament, dolors, rampes, migranyes… Si l’òvul no ha estat fecundat, es desintegrarà junt amb l’endometri per ser expulsat durant la següent menstruació. El cos deixa de produir estrògens i progesterona, donant lloc a un nou començament del cicle menstrual.


Font: Clue

Dificultats en el dia a dia

Malgrat els daltabaixos hormonals i tot el que ens provoquen, la majoria de les dones fem vida normal quan tenim la regla. Ignorem els símptomes, venim a treballar com si res, intentant dissimular-ho i si ens fa mal, ens mediquem.

Tot i així, hi ha vegades en què el dolor no permet fer vida normal. Es calcula que entre el 30% i el 50% de les dones en edat fèrtil pateixen dismenorreaque provoca còlics dolorosos durant la menstruació, de les quals un 10% o un 15% té endometriosi, on el teixit endometrial creix més enllà de l’úter, provocant tota una sèrie de dolors i poblemes . Aquests transtorns sovint impedeixen fins i tot sortir del llit, obrint el debat de la baixa menstrual.

Aquesta, ja implementada a diversos països, es planteja com una baixa legal de tres dies remunerats per a les persones amb dolors menstruals clínicament diagnosticats. Ha generat molta controversia ja que, tot i que és positiu reconeixer el dolor femení, pot fomentar la discriminació a l’hora de contractar dones.

Parla, no callis

En qualsevol cas, és necessari normalitzar la situació, més accés a la informació i més investigació al respecte. Hem de poder parlar-ne obertament per alliberar-nos d’aquest estigma en lloc d’acceptar simplement que hem de patir en silenci.

Cal tenir present que no hi ha normes fixes, que hi ha dones que fan vida normal quan tenen la regla i n’hi ha d’altres que han de parar perquè el dolor no les permet continuar. Cada dona i cada cicle és únic, i el que es considera “normal” no és res més que una mitjana o tendència.

Deixem de tractar-ho com un tabú, en lloc de dir que “estem amb el Comte Dràcula”, que “naveguem amb la bandera comunista” o que “l’àrbitre ens ha tret targeta vermella”, diem simplement que tenim la regla.

Amb quins temes relaciones aquesta frase? Vols compartir alguna experiència?

Deixa un comentari

#TambéÉsMasclisme / #TambéÉsDiscriminació

Altres articles de la campanya

Imatge de capçalera: Basetis

compromís social,compromiso social,igualtat,Open,PushingSocialChange,social,TambéÉsDiscriminació,TambéÉsMasclisme,Top post,