Persones

El mòbil o jo, qui mana?

8 de gener de 2018 | Xavier Valls

Aquest post és públic

Poc a poc o abruptament, el mòbil ha anat invaint la nostra quotidianitat, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.

Observant als meus fills teenagers em poso neguitós amb les hores que hi dediquen, estones absurdes que omplen amb sobredosi de informació que no necessiten o no els aporta res.

He començat a pensar que potser jo, inconscientment o conscientment ignorant, estic repetint el seu patró, que estic enganxat. Que a banda de ser una eina molt vàlida, també em pot estar robant, abduint, xuclant temps per a altres activitats més saludables.
 

La pregunta

Com quantificar les estones inútils de mòbil? Quina és la mesura correcta d’ús i com controlar-ho?
 

La resposta

Inquietantment, per al pròpi mòbil -pot semblar una contradicció- existeixen aplicacions que mesuren l’activitat diària, nombre de desbloquejos de pantalla, hores emprades a cada aplicació, i fins i tot et permeten bloquejar el mòbil durant estones programades, a veure qui suporta el síndrome d’abstinència.

Links: Cuatro apps para concentrarnos en el estudio, i també QualityTime (vegeu el vídeo explicatiu).
 

El resultat

Ja fa uns dies que tinc instal·lada QualityTime. Tot i que la decisió d’utilitzar o no el mòbil és meva, l’app m’ha ajudat a prendre consciència, m’ha fet veure el nombre de vegades que l’he desbloquejat i el volum d’hores que he dedicat a cada aplicació. Abans de desbloquejar el mòbil, m’ho penso dues vegades: “tinc necessitat o tansols es curiositat?” Us aseguro que he reduït estones de WhatsApp.

Als fills, que ja no sabia com dir-los que estaven enganxats, els he fet instal·lar-se l’app, i si bé segueixen igual d’enganxats, almenys són conscients. Potser serà el primer pas per tal que ho vagin reduïnt.

Foto de capçalera: Matthew Henry / Unsplash
apps,Medalla Pulitzer,mobile,Open,
Afers exteriors

Donatiu amb els lots de Nadal de BaseTIS

5 de gener de 2018 | Octavi Planells

Aquest post és públic

Cada any, per aquestes festes, BaseTIS ha repartit lots de Nadal. Aquesta vegada, des de les àrees de Social i Events, hem proposat destinar una part del cost d’aquests lots a una iniciativa social i el resultat s’ha traduït en un donatiu de 1272 euros al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, per contribuir a la recerca en càncer de mama a través de la seva campanya El Paseíco de la Mama.
 

L’enquesta

La proposta es va fer extensiva a tothom qui treballa a BaseTIS a través d’una enquesta interna on es va preguntar a la gent quina part del lot estaria disposada a donar (d’entre les opcions 0, 2, 3 i 5 euros) i a quina entitat els agradaria fer aquest donatiu.

Per acotar opcions, vam proposar escollir entre nou entitats amb les quals BaseTIS ja s’havia implicat en alguna ocasió anterior.
 

El resultat

100 persones (de les 191 que treballem a BaseTIS) van respondre l’enquesta i les votacions es detallen en aquest gràfic:

 

A partir dels resultats es va calcular la quantitat del donatiu. Es va fer un promig on es va assignar el valor més votat a les persones de BaseTIS que no havien respost l’enquesta. El resultat final va ser d’uns 4,48 euros que es va donar per cadascun dels lots que vam repartir i al final, el donatiu total ha estat de 1272 euros.

Per altra banda, la iniciativa més votada fou l’esmentada més amunt, la recerca en càncer de mama que es fa al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Esperem que la nostra aportació serveixi per donar una empenta, per petita que sigui, a la lluïta contra el càncer de mama.

Foto de capçalera: Octavi Planells / BaseTIS
Imatge del cos: BaseTIS
compromís social,compromiso social,donacions,Open,PushingSocialChange,social,
Afers exteriors

BaseTIS, a la Setmana de Responsabilitat Social Corporativa

17 de novembre de 2017 | Caronte

Aquest post és públic

Del 14 al 18 de novembre, esTICenllaçat, programa mitjançant el qual BaseTIS va realitzar al projecte de Sport2Live, va ser seleccionat per a participar a la 8ª Setmana de Responsabilitat Social Corporativa. Aquest esdeveniment té com a objectiu que el públic, més aviat empresarial i interessat en fer accions de RSC, conegui diferents experiències d’empreses que han apadrinat projectes del tercer sector.

Degut als bons resultats del projecte, esTICenllaçat va escollir BaseTIS per a participar en aquesta ponència. Com un dels responsables del projecte, jo mateix vaig assistir-hi per explicar en què va consistir l’experiència. Us deixo algunes de les imatges de la xerrada que ens ha compartit el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno):
 

 
Fotos: CTecno
apps,compromís social,compromiso social,CTecno,esTICenllaçat,Open,PushingSocialChange,social,Sport2Live,
Afers exteriors

Recollida d’ordinadors vells i components

14 de novembre de 2017 | Octavi Planells

Aquest post és públic

CTecno ha organitzat una campanya de recollida d’ordinadors vells amb finalitats socials, amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Aquesta Setmana té com a objectiu crear consciència de la quantitat de brossa que generem per tal de frenar-la. I una manera de reduir els residus és allargar al màxim la vida dels objectes i materials. 
 

La campanya

Organitzada en el marc del programa social #esTICenllaçat de CTecno i la plataforma d’economia circular Donalo, la campanya consisteix en la restauració i la donació dels ordinadors a ONGs.

Del 13 al 27 de novembre, s’obre el període per lliurar ordinadors vells i components. L’objectiu és convertir-los en recursos útils mitjançant l’economia circular. Tal i com explica CTecno, “per cada 40 dispositius donats al mes generem un lloc de treball, escurcem l’escletxa digital i evitem l’emissió de 5.760 kg de CO2 a l’atmosfera”.
 

A BaseTIS ens hem adherit a la campanya!

I què hem de fer? La cosa és fàcil: donar els aparells que ja no utilitzem, tant a títol personal (tens material a casa?) com d’empresa (HelpDesk està valorant si disposa de material que no s’hagi d’utilitzar més).

Des d’avui, 15 de novembre, fins al 27 tindrem a La Pedrera un contenidor on podem anar deixant el material. Si a Sant Cugat hi ha previsió de recollir material i no us va bé acostar-vos a La Pedrera per deixar-lo, contacteu-nos i demanarem que portin un segon contenidor.

social@basetis.com

 

Material que podem donar

Compte, no tot serveix! Els aparells que donem s’han d’ajustar als següents requeriments, tant si funcionen com si no:

  • Portàtils

  • Ordinadors amb Disc Dur: tenim capacitat per fer l’esborrat de dades segons estàndards internacionals (l’anglès: 5 esborrats) i certificar-ho.

  • Ordinadors de sobretaula

  • Edat de l’ordinador: màxim 6 anys

  • Estat general: si no ha tingut problemes interns greus, segurament podrà ser reutilitzat.

  • Microprocessador: qualsevol equip que tingui CoreDuo o Intel3 com a mínim. Els equips amb Pentium2 o DualCore difícilment podran ser reutilitzats, i per aquest motiu no podran ser incorporats en aquesta campanya. Han de tenir com a mínim 2.3 Ghz de velocitat.

  • Memòria RAM: 4Gb de memòria. No obstant, donat que el RAM és ampliable, es poden admetre equips amb 2 Gb RAM.

  • Altres elements: targetes de xarxa, targeta gràfica, lector de CD/DVD, font d’alimentació… Aquests elements són recomanables però no imprescindibles, perquè tenen un recanvi relativament fàcil.

  • Pantalles, cables d’alimentació, VGA, mousse i teclats: aquests ítems són també molt necessaris.
     

Més informació

Us comparteixo un parell de documents on podeu ampliar la informació sobre el tema. Igualment, per qualsevol consulta, contacteu-nos!

Presentació de la campanya

Cartell

compromís ambiental,compromís social,compromiso ambiental,compromiso social,medi ambient,Open,PushingSocialChange,social,
Tecnologia

Certificació oficial d’Android

24 d'octubre de 2017 | Iris Serrano

Aquest post és públic

Motivació

Des de la meva entrada a BaseTIS, ja fa gairebé any i mig, tenia com a objectiu el passar de saber quatre pinzellades d’Android a controlar la tecnologia i assolir un nivell per tal de poder fer aplicacions complexes. Avui dia encara sé que em queda molt per aprendre però sí que és cert que des de fa uns mesos em rondava pel cap el tema de certificar-me com a Associate Android Developer (AAD).

Així que fa més o menys un mes, vaig posar-me en marxa a buscar informació sobre l’examen per saber si estava suficientment preparada. Un cop vist que tenia possibilitats reals d’èxit i coincidint amb un període de canvi de projecte, em vaig llançar a la piscina.
 

Continguts de l’examen

Segons la web oficial de la certificació, l’examen consta de dues parts. A la primera, s’ha de completar un programa que està a mig fer i al qual li falten certes funcionalitats i que té una sèrie de bugs que s’han d’arreglar, a més de comprovar certes funcionalitats mitjançant tests unitaris. L’altra part consisteix en una petita entrevista on et fan preguntes per comprovar que l’examen no l’ha fet una altra persona.

En quant a contingut, hi entra una mica de tot. De manera molt breu: 

  • Components fonalmentals de l’aplicació. Comprendre els quatre components fonamentals d’una aplicació (Activity, Service, Broadcast Receiver i Content Provider) i conèixer el seu cicle de vida i si s’executen en foreground o background.

  • User Interface (UI) de l’applicació i User Experience (UX). Implementació de components visuals, tant XML com Java.

  • Emmagatzematge persistent de dades. Ja sigui mitjançant fitxers, preferències o bases de dades.

  • Integració Millorada del Sistema. Implementació de notificacions i widgets i proporcionar una navegació correcta des d’aquests components.

  • Testing i debugging. Fer tests de lógica i de UI, trobar errors i memory leaks.
     

Preparació

Al projecte de Banc Sabadell al qual he col·laborat en els últims 18 mesos vaig tocar temes de totes les 5 àrees de contingut, però no amb la profunditat que requeria la prova. Per exemple, mai havia traballat amb Content Providers, ni havia fet cap widget, ni fet Tests Unitaris.

Així doncs, em feia falta practicar una mica aquells punts febles i tot buscant informació vaig trobar un github que recopila enllaços d’informació de cadascun dels punts de l’examen amb vídeos, articles, presentecions, etc. que a mi, personalment, em van anar molt bé. Recomano especialment els enllaços a Udacity per semblança de l’aplicació desenvolupada al curs amb la de l’examen. 

L’examen

Fase 1: la prova

La data escollida per fer l’examen va ser el 12 d’octubre, ja que era festiu i no tenia pensat fer pont. Amb una mica de nervis vaig començar l’examen a les 9 del matí i després de 12 hores de programar, barallar-me amb les parts que no sabia fer i d’alguna pausa, el vaig entregar. La veritat és que vaig entregar l’aplicació amb bona sensació i amb totes les tasques fetes i funcionant correctament… o això creia.

Al dia següent però, em vaig llevar amb un correu on se’m comunicava que no havia passat la prova. Lluny de desanimar-me, vaig decidir repetir l’examen en quant tingués clara quina havia estat la meva errada. Vaig mirar-me el codi amb deteniment i vaig veure que estava fent operacions en foreground que s’havíen de fer en background, fet que suposa un error greu i que no poden deixar passar.

Un cop detectat el problema i sabent com Google aconsella fer aquest tipus de tasques, el diumenge de la mateixa setmana vaig procedir amb el segon intent. L’examen era força semblant a l’anterior tot i que em va semblar una mica més complicat. Aquesta vegada, però, no em podia permetre fallar. Dos dies més tard la bona notícia: havia passat la prova!

Fase 2: l’entrevista

Ara només em quedava la segona part: l’entrevista. Consistia en un màxim de 30 minuts on es comproven el document d’identitat i et fan preguntes sobre l’examen i Android en general. Vaig escollir dia i hora per dur a terme aquesta segona part i arribat el moment, l’examinador em va trucar puntualment i en menys de 10 minuts teníem l’entrevista feta.

Dos dies més tard va arribar l’esperat mail d’assumpte: Congratulations, you are now a Google Certified Associate Android Developer!
 

Opinió personal

Després d’haver passat pel procès de certificació, penso que l’examen no és complicat d’aprovar i que està pensat per certificar que la persona pot desenvolupar aplicacions Android, sense arribar a un nivelld’ expert. Així doncs, tothom que hagi estat un temps programant Android i que s’hagi preparat aquelles parts que per cirucumstàcies dels projectes no s’hagin treballat, no hauria de tenir gaires dificultats en treure’s la certificació. De fet no em sorprendria que en un temps Google tregués una altra certificació d’un nivell més elevat per a tal de poder certificar gent experta.

Així doncs, animo a tothom a qui li hagi rondat pel cap en algún moment treure’s la certificació, que ho faci! És una molt bona oportunitat per reforçar coneixements, assolir-ne de nous i a més a més podrem fer saber a clients que a BaseTISsabem fer aplicacions Android com cal.

Estaré més que encantada de resoldre els possibles dubtes que podeu tenir i de donar més detalls a qui li interessi.

Foto de capçalera: Google Developers Training
certificaciones,knowledge,mobile,Open,Programación,
Tecnologia

Wellness Habits torna a estar per BaseTIS

1 de setembre de 2017 | David Palau

Aquest post és públic

Un breu context

Wellness Habits és una aplicació desenvolupada a BaseTIS que té per objectiu promocionar l’adquisició d’hàbits saludables. Mitjançant la participació a reptes de duració variable (de 3 a 8 setmanes), els usuaris poden qualificar el seu seguiment dels hàbits proposats per l’aplicació, competir i animar als altres usuaris, i fomentar la creació d’una comunitat conscienciada en la millora de la salut i del benestar.

Per a aquells que aquest sigui el primer contacte amb Wellness Habits i per a tots els que vulgueu refrescar els detalls de l’aplicació i del projecte, entreu al post que es va fer en motiu de l’últim repte.
 

Novetats de l’aplicació: una nova plataforma
 

La novetat més rellevant de l’aplicació és que la versió Web s’obre per primera vegada als usuaris d’un repte. Recordant i agraint la gran tasca que molts de vosaltres vàreu fer identificant errors en les aplicacions mòbils, us encoratgem ara a utilitzar la versió Beta de la Web i apel·lem a la vostra paciència en fer-ho.

D’altra banda, les aplicacions mòbils han evolucionat en millores i noves funcionalitats. Entre d’altres hi trobem,

  • La possibilitat d’adjuntar imatges a les reflexions que feu.

  • Un increment de la informació de resum mostrada a la pantalla principal.

  • Un cercador de jugadors.

  • Una eina de canvi d’equip dins del repte.

  • La possibilitat de fer publicacions per tal de poder compartir idees i pensaments fora de les valoracions.
     

El nou repte: fomentem les emocions

Com recordareu els que ja vàreu participar en reptes del passat, hi ha quatre sectors entre els quals s’han distribuït els hàbits que Wellness Habits proposa als seus usuaris: Alimentació, Exercici, Descans i Emocions. Precisament els hàbits d’aquest últim sector, el de les Emocions, tindran una rellevància especial durant aquest repte. Esperem que ens ajudi a millorar el ja excel·lent ambient del que gaudim a les oficines de BaseTIS.
 

Comença el repte!

 

Foto de capçalera: Jamie Street / Unsplash
apps,Experiences,Open,Wellness Habits,
Tecnologia

Blockchain?

24 de juliol de 2017 | Pere-Lluis Huguet

Aquest post és públic

Molts haureu sentit parlar del Bitcoin, o fins i tot d’Ethereum. Bitcoin va ser la primera implementació del concepte de Blockchain. Tot i que es coneix com a criptomoneda, el realment innovador va ser el concepte al seu radere. Com a curiositat, Natoshi Nakamoto, el creador del Bitcoin, és un pseudònim i la seva identitat ha estat font de nombroses especulacions.

Però anem per feina. Imagineu que teniu una sèrie de dades importants guardades a un servidor a casa vostra. Però són tan importants, que decidiu guardar-les també al servidor de l’empresa i a casa d’un amic. Per assegurar la integritat de les dades, connecteu les tres «bases de dades» perquè s’actualitzin segons n’afegiu informació però amb un mètode que comprova que el canvi és vàlid i legítim. Si algú canvia les teves dades a l’empresa, les de casa i les de l’amic decidiran si aquest canvi és vàlid o no. Això atorga un grau més de seguretat.

Ara imagineu que us poseu d’acord amb algú que té muntat el mateix sistema, perquè guardeu les dades conjuntament i aconseguir així augmentar el nombre de nodes i per tant la seguretat. Ara imagineu-ho a gran escala. Això, més o menys, és un Blockchain.


 

Però, per què Block?

Al Blockchain la base de dades està formada per blocks que es van afegint en ordre temporal, on cada block contindrà certa informació. I què té això a veure amb una criptomoneda, us preguntareu. Doncs bé, a la cadena del Bitcoin, un block conté les transaccions que s’han realitzat des de que es va afegir el block anterior fins a assolir un cert nombre de transaccions. Per tant, el Blockchain de Bitcoin en conjunt és l’historial de totes les transaccions que s’han realitzat fins al moment.

Com a participant, tens associada una clau pública, anomenada adreça, i una privada. Quan vols fer una transacció, envies un missatge als nodes dient quan i a quina clau pública envies les monedes i ho signes amb la teva clau privada. Tothom podrà comprovar amb la teva adreça pública si ets tu qui ha signat aquest missatge. Si és així, s’afegeix la transacció a un block i quan s’afegeixi a la cadena, tothom la podrà consultar, per sempre.

Gràcies al fet que la cadena serà guardada a tots els nodes i a un intel·ligent sistema de Hash, la cadena és immutable. Cada block conté el Hash de l’anterior. Per a qui no ho conegui, un Hash és una funció que dóna una imatge única per a qualsevol input i no és invertible, és a dir, no pots obtenir l’input a partir del seu Hash. En ser únic, si algú modifica un block, modificaria el seu Hash, que estava guardat al següent block.

Doncs bé, per saber quants Bitcoins tens, només hauries de veure les transaccions on aparegui la teva adreça pública i calcular-ne el balanç. Ara bé, com s’aconsegueixen Bitcoins en un primer terme? Doncs «minant», que consisteix en una recompensa que obté aquell qui primer afegeix un block de transaccions vàlid a la cadena. Per a fer-ho, s’ha de complir un «Proof of Work» que consisteix a trobar una string de caràcters que hi ha al block per a tal que el Hash d’aquell block compleixi unes condicions. Computacionalment és una tasca complicada i això permet establir un control sobre qui i cada quan s’afegeix un block a la cadena, fent-la més segura.
 

No només transaccions

Si fins ara hem parlat de Bitcoin, on a la cadena es guarden només les transaccions que s’han realitzat, imagineu ara un Blockchain on en comptes de guardar transaccions hi guardem una altra cosa. Com per exemple, títols de propietat. D’aquesta manera tothom podria exercir de certificador d’una venda d’una propietat i consultar qui n’és en aquell moment el propietari.

O hi podem guardar codi, autoexecutable, a qualsevol dels nodes. Això es coneix com a smart contract, contractes en forma de codi que s’executen si es compleixen unes condicions. Per exemple, si es subhasta un cotxe a través d’un Blockchain, on els usuaris envien puges, quan arribi a una data límit o s’arribi a un màxim, els nodes executen la funció del smart contract on es canvia el títol de propietat al postor més gran i es fa una transferència amb el valor guanyador a l’anterior propietari.

Aquest concepte de “smart contracts” es va introduir per primer cop a Ethereum, on en ser una cadena pública, l’execució de cada contracte té un cost.

Com veieu, això dóna peu a una infinitat d’aplicacions i a substituir o actualitzar rols com els de notari o d’entitats bancàries, d’aquí l’interès i rebombori que ha suscitat. Els mateixos bancs són dels qui més han començat a invertir-hi, per por que els prenguin el lloc.
 

Futur

Si el Blockchain canviarà tot el funcionament d’Internet, si portarà la tercera revolució industrial o si és la cicuta del sistema bancari, està per veure. No m’agraden els titulars sobredimensionats, on sembla que tot el relacionat amb Blockchain sigui perfecte, la resposta a tot.

Conceptes com el Bitcoin són extremadament interessants i crec que seran molt útils en un futur, però també han portat a l’especulació salvatge de la moneda i l’aparició de gurús amb crowdfundings d’idees milionàries on tot s’hi val, si hi surt la paraula Blockchain. Però és cert que la idea que ofereix és revolucionaria i que permetrà redefinir conceptes tradicionals per a actualitzar-los i millorar-los. És una tecnologia jove a la qual encara se li ha de treure molt de suc, i que estic segur que se’n podran trobar moltes aplicacions.

Per exemple, es pot crear un Blockchain per al repartiment de Bonus a BaseTIS, però d’això ja en parlarem un altre dia. Si us ha agradat l’article i us heu quedat amb ganes de més, estigueu atents al proper post de BonuseTIS. Podreu fer-vos una idea de com crear un Blockchain per a un projecte i fins i tot simular-ho des de els vostres ordinadors.

GIF de capçalera: Giphy
Imatge del cos: Ensek
Bitcoin,Blockchain,Bonusetis,Open,
Afers exteriors

Ja som de la Xarxa Barcelona + Sostenible

7 de juliol de 2017 | Octavi Planells

Aquest post és públic

El divendres 23 de juny a La Pedrera, ens va visitar una representant de Barcelona + Sostenible. A la trobada, els vam explicar qui som, què fem a BaseTIS i els vam parlar de la nostra cultura i responsabilitat social, de coses que hem fet en aquest sentit i de les properes accions que prendrem per reduir el nostre impacte ambiental.

La Marta (així es diu la representant) ens va explicar de quina manera Barcelona + Sostenible ens pot donar un cop de mà per assolir els nostres objectius ambientals així com les avantatges de ser empresa signant del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022

Després d’aquesta posada en comú, en Xavier Ventura va signar l’acta del Compromís. És a dir, des d’aleshores formem part de la Xarxa Barcelona + Sostenible, que agrupa prop d’un miler d’entitats on s’inclouen empreses, associacions, institucions, escoles…
 

Què implica adherir-nos a la Xarxa d’Entitats Signants?

Amb aquesta signatura, BaseTIS es compromet a prendre accions que contribueixin a Barcelona i la seva àrea d’influència a avançar en el camí cap a la sostenibilitat. Una sostenibilitat no només ambiental, sinó també social i econòmica. 

El document descriptiu del Compromís, planteja 10 objectius amb 10 línies d’acció cadascun on s’emmarquen les mesures que prenen les entitats signants (doneu-li una ullada i descobrireu un munt de coses amb què també podeu contribuir personalment).

En el cas de BaseTIS, en una primera fase ens hem fixat les tres accions que us vam descriure en el seu moment, les quals encaixen en diverses línies d’acció del Compromís, i ens hem posat un termini inicial per complir-les:

  • Canvi a càpsules de cafè compostables/comerç just.

    • Objectiu del Compromís: Ús racional dels recursos. 

    • Línies d’acció: Consum responsable de béns i serveis; contractació i compra responsable; millorar la gestió de residus. 

    • Termini: Octubre 2017.

  • Recollida selectiva de residus.

    • Objectiu del Compromís: Ús racional dels recursos. 

    • Línies d’acció: Augmentar la proporció de residus recollits selectivament; millorar la gestió de residus.

    • Termini: Novembre 2017.

  • Canvi del sistema d’aigua de beure.

    • Objectius del Compromís: Ús racional dels recursos; progrés i desenvolupament.

    • Línies d’acció: Avançar cap al residu zero; evolucionar cap a una economia baixa en emissions.

    • Termini: Desembre 2017.
       

BaseTIS al Mapa Barcelona + Sostenible

Les entitats signants del Compromís queden representades al Mapa Barcelona + Sostenible. Sobre d’aquest mapa, empreses, escoles, institucions i altres entitats se situen sobre un mapa interactiu de la ciutat a través d’icones indicatives del tipus de contribució per assolir una Barcelona més sostenible.

En el cas de BaseTIS, a més de com a Membre de Barcelona + Sostenible, també hi figurem com a Empresa Responsable. Si bé és cert que tenim molt camí per recórrer en quant a responsabilitat ambiental, els gestors del Mapa van decidir atorgar-nos aquesta icona per la nostra cultura basada en els treballadors, les mesures de BaseTIS per millorar la qualitat de vida de les persones i per les iniciatives socials a les que ens sumem com a persones i com a empresa, amb donatius, patrocinis i el desenvolupament de tecnologia.

Ara ens toca posar-nos les piles per emprendre les accions que ens proposem i, sobre la marxa, anar-ne adoptant de noves.

 

Foto del cos: BaseTIS
compromís ambiental,compromís social,compromiso ambiental,Medio Ambiente,Open,PushingSocialChange,
Persones

Protectora de Animales de Mataró

28 de juny de 2017 | Lorena Fernández

Aquest post és públic

Soy amante de los animales desde que tengo uso de razón e intento hacer algo para cambiar las condiciones de vida de los animales sin hogar. Tengo tres bestias adoptadas a las que quiero con locura.
 

(Madre orgullosa)

Actualmente las protectoras de animales están desbordadas y en casos como la protectora de Mataró, incluso se han visto obligados a reducir sus instalaciones, lo que hace que sea más difícil todavía para los animalitos.
 


 

Mi contribución

Desde hace años colaboro con el SPAM de Mataró como micropadrina  y mediante Teaming, en los grupos:

Puede parecer una aportación insignificante, pero grano a grano se hace una montaña. Y si cada uno aporta su pequeño granito de arena podemos conseguir algo grande.

Todos podemos ayudar a nuestra manera. Cualquier gesto es de gran ayuda, no lo infravalores.

BaseTIS se ha solidarizado los animales de la protectora de Mataró y ¡ha hecho una donación! Los peludines seguro que lo agradecen.

¡Bravo BaseTIS

No compres, ¡ADOPTA!
 

 

 

Foto de cabecera: Societat Protectora d’Animals de Mataró
Foto del cuerpo: Lorena Fernández
Resto de fotos del cuerpo: Societat Protectora d’Animals de Mataró
compromís social,compromiso social,donacions,Open,Top post,top10,
Afers exteriors

Sóc un egoïsta

20 de juny de 2017 | Xavier Valls

Aquest post és públic

Arrel de prendre la iniciativa de fer una aportació monetària a ACNUR, l’Agència de la ONU per als Refugiats, BaseTIS ha fet una altra aportació aquesta setmana amb la qual ha multiplicat la meva per 5. Això coincideix amb que avui, 20 de juny, és el Dia Mundial del Refugiat, m’ha portat a redactar aquest post per tal de donar-vos a conèixer la iniciativa i compartir-vos com he decidit fer la meva contribució.

Com ja sabeu, al nostre equip hi ha una forta implicació social i es convida a que tota persona que col·labori en projectes humanitaris ho comuniqui per tal de que BaseTIS es faci partícip d’aquestes iniciatives.
 

 

Un munt de motius

En aquesta societat on dia a dia veiem desastres, sovint ens posem tristos, impotents i creiem que els governs del primer món son els qui han de solucionar els problemes dels altres. Però no ens enganyem, a Europa no s’han complert els compromisos d’acolliment de refugiats (i això que eren de mínims), tampoc s’acaba amb la fam del món ni amb les malalties i no parlem del medi ambient.

No es pot comptar amb els governs i no ens podem queixar si no fem res per la nostra part, encara que sigui poquet (fixeu-vos que en aquesta frase hi ha 3 NO, siempre negativo).
 

Què podem fer?

Llavors anem per feina. ¡Posem-nos positius! Aquest va ser el raonament que vaig fer: cada dia em prenc 3 cafès, només que dediqui 1 cafè al dia (que no es gaire renúncia), a final d’any són molts diners. Fem això uns quants i deixo pels matemàtics de BaseTIS que facin els números.

També em va voltar per el cap si l’aportació arribaria a bon port o es quedaria per el camí. Aquí no es pot fer altra cosa que tenir fe, no és excusa dubtar de la bona feina de les ONGs.

No siguem il·lusos, el món sempre serà imperfecte, però podrem anar a dormir pensant que nosaltres hem fet alguna coseta per arreglar-ho i si a això li treieu aquell cafè que hem suprimit per reinvertir-lo en una causa, segur que dormirem millor (digueu-me egoïsta).

Foto de capçalera: 41330 / Pixabay
compromís social,compromiso social,donacions,Open,PushingSocialChange,social,
Tecnologia

Introducció al Kaggle, ML i BigData.

18 de maig de 2017 | Pere Miquel Brull

Aquest post és públic

Tant Machine Learning com BigData són conceptes que, tot i sonar bastant professionals, tiren una mica enrere a primera vista. Malgrat això, resulta més senzill jugar amb ells que no pas explicar-los i un dels camins que ens hi porten més directament és la plataforma Kaggle i la seva comunitat.
 

El boom de les dades

Sent la Data Science un camp en alça en pràcticament tots els sectors tecnològics, més de 54.000 “data scientists” tant professionals com amateurs s’ajunten per discutir, aprendre i compartir aquesta curiositat sobre l’anàlisi d’un bé inesgotable amb un creixement pràcticament infinit en la nostra societat: la informació. En molt poc temps, hem passat d’un problema de generació i abastiment a un altre de gestió i ús, i aquí és on aquests dos conceptes es llueixen.

Arribats a aquest punt, només fa falta tenir alguna pregunta que es vulgui resoldre i el més natural que un es pregunta és: hagués sobreviscut jo al Titànic? Si el discurs lògic en el vostre cervell us porta a plantejar aquest tipus de qüestions o esteu venent/comprant un pis i necessiteu orientació en el preu, amb coneixements bàsics de R o Python podeu començar a buscar respostes.

              
 

La comunitat Kaggle

Una bona base per a la primera presa de contacte és Titanic: Machine Learning from disaster, on trobareu les dades necessàries a utilitzar i guies d’usuaris a seguir per tenir un primer tast en Machine Learning. No solament ens proporciona Kaggle contacte amb altres interessats en data science perquè ens quedem tranquils seguint un tutorial, sinó que ens dóna l’oportunitat de posar-nos a prova a nosaltres i els nostres models.

Amb aquesta lògica, Kaggle també és amfitrió d’un gran nombre de competicions tant pour le fun com per a ajudar a equips d’investigació en, per exemple, la detecció de càncer a partir d’imatges o fins i tot grans companyies com Facebook quan aquests busquen nous analistes. 
 

Aspectes tècnics

Tornem un segon a la qüestió més tècnica de l’assumpte. El Machine Learning es basa en l’ús de dos datasets (Train i Test) per realitzar prediccions. En un disposem del valor real del nostre target, la nostra variable a predir, i és el que farem servir per analitzar i entendre tota la resta de variables al nostre abast i per entrenar un model: regressions, arbres de decisió… a partir de les dades que segons el nostre criteri siguin significatives. Aquest model l’aplicarem llavors al segon dataset per obtenir respostes.

Què passa quan afegim al problema de la predicció tonelades de dades? Com que només aconseguiríem que l’R es pengi, hem d’utilitzar eines noves pertanyents al BigData. La idea que es segueix en aquests casos és desfer l’estructura de les dades: com que tardaríem dies en analitzar un vector de molts mil·lions d’elements de dalt a baix, el trenquem en trossos que analitzem en paral·lel. Aquest nou tipus de manera de treballar és el que ens permet utilitzar més d’un ordinador a la vegada, ja que no fa falta tenir-ho tot emmagatzemat al mateix lloc, sinó que els diferents nodes del cluster poden treure les dades del servidor i distribuir-se la feina.
 

Presentació a Sant Cugat

Si l’article us ha despertat la curiositat sobre aquests temes, hi ha una presentació dilluns 22 de maig a Sant Cugat! Presentarem més a fons aquestes tecnologies i com estem intentant resoldre una competició de Kaggle. Tenim també  documentació al Drive sobre com instal·lar tot el framework per utilitzar BigData a nivell local 🙂

Gràcies.

Foto de capçalera: Joshua Sortino / Unsplash

 

Kaggle,machine learning,Medalla Blogger,Open,
Empresa

Scrum Master vs Product Owner

9 de maig de 2017 | Xavier Valls

Aquest post és públic

El curs

El va impartir en Jerónimo Palacios i si bé el contingut es presentava força interessant, la didàctica, les explicacions, materials i l’actitud d’en Jerónimo van ser pobres.

Tot i així vàrem treure bastantes idees sobre les responsabilitats d’un Scrum Master (SM) i les d’un Project Owner (PO). Us hem preparat un símil amb el mon del futbol i, al final, us deixem tres enllaços fàcils de llegir i força interessants.
 

L’equip de futbol

Si bé Scrum és la paraula anglesa per anomenar una melé del rugby, ens hem pres la llicència d’emprar la metàfora amb el futbol, que és mes conegut.

Scrum no és una metodología, és un framework o les regles de joc amb què els participants han de actuar. Al món del futbol, Scrum estaría dient que calen 11 jugadors per equip, una pilota, 2 porteries i 90 minuts per jugar. Tothom sap les normes i les compleix sense excepcions per estar ordenats i evitar el caos.

Ara bé, no tots els equips ni tots els partits son iguals; hi ha tot un univers. Scrum no diu a qui pasar la pilota ni si cal aliniar 3 defenses. Per això no és una metodologia, perquè no es descriuen totes les opcions donada una situació de partit.
 

Qui seria qui?

El SM seria el delegat de camp. Tindria el focus posat a l’equip, s’ocupa que tinguin l’equipament, begudes, fisioterapeutes, organitza els horaris d’entrenament, les revisions mèdiques i està en contacte amb els jugadors coneixent les seves particularitats, està al dia de lesions i, fins i tot, revisa la gespa del camp. Potser si guanyem el partit no el felicitarà ningú, pero allà està.

El PO seria l’entrenador. Coneix l’equip i treballa amb ell per traslladar l’estratègia i objectius, pero a diferència del SM té la visió externa, ha de negociar amb el President el fitxatge de jugadors, la premsa, l’afició (stakeholders). Té en compte els propers partits, crea l’estratègia i trasllada a l’equip les necessitats específiques que cal cobrir. I en cas de derrota, s’emporta les garrotades.
 

L’equip

L’equip seria l’equip (team), fàcil no? Però, és un equip amb porters, defenses, golejadors (multidisciplinar) i a més de jugar, s’organitzen, practiquen el tiki-taka fins el punt de fer-ho perfecte. El porter es compromet a parar 3 de cada 10 penaltis i acorden que han de poder còrrer 15 km en 2 minuts (definició del Done).
 

La Champions

Seria el projecte. La Champions no es juga de cop; no es pot planificar tot el campionat, hi haurà diversos sortejos d’equips, cal anar partit a partit i segons com vagi avançant la cosa, anirem adaptant estratègies, metereologia, desplaçaments, lesions, aliniacions…. i millorant (iteratiu).
 

L’sprint

L’sprint seria el període entre dos partits i tindria diverses activitats:

  • A l’inici de setmana, en funció del rival i el resultat del partit d’anada, defineix els objectius, els quals tothom ha de tenir clars (sprint goal), cal planificar els entrenaments previs, les jugades preparades (sprint planning). En aquesta fase, l’equip hi participa, hi té molt a dir, el qual provoca implicació.

  • Cada dia es fa una reunió de l’entrenament, a peu dret, de 15 minutets on es revisa com va anar l’entrenament del ahir i es defineixen les activitats a realitzar avui (daily). Hi participa tot l’equip i el SM.

  • Durant els 90 minuts de joc, l’equip juga i demostra de què és capaç (sprint review). Els jugadors decideixen a quí pasen la pilota, quí xuta el penalti, si em tiro a la piscina… mostrant allò en què han estat treballant tota la setmana.

  • Al final del partit, al vestuari, sense interrupcions, es fa una reflexió de com ha anat, perque hem guanyat o perdut i què podem fer en el futur per millorar-ho (retrospectiva).

  • S’avalua la situació, la clasificació general, el gol average i els punts aconseguits al campionat (increment).

  • Finalment es donen explicacions a la premsa,  moment en que s’agafen nous compromisos (reptes) pel partit del diumenge que següent (es revisa el backlog)

 

La relació entre el PO i en SM és molt estreta. El PO no pot fer alineacions dels propers partits sense consultar al SM, alhora que l’SM li dóna consells i l’ajuda en la planificació dels partits.

Ah, i ni un ni l’altre cal que siguin bons jugadors de fútbol!!!
 

Fi del partit

 

 

Lectures recomanades

Foto de capçalera: Pixabay
Gràfic del cos: Scrum.org

 

Formación,metodologías,metodologies,Open,scrum,