En pocs dies comencem el mes de vacances per excel·lència, i amb ell, el merescut descans que totes les basetianes necessiten per recarregar les piles. I què hi ha milor que fer-ho al costat d’un llibre? I si aquest llibre ens apropa a la diversitat del nostre voltant, doncs milllor que millor. Per això, us faig un seguit de recomanacions de llibres per a totes les edats on la diversitat és el nexe en comú entre tots ells.

Per a petits i joves lectors

“Liu”. Un àlbum il·lustrat sobre la identitat de gènere. 

No resulta fàcil troba llibres adreçats als petits lectors que mostrin aspectes relacionats amb la identitat de gènere. Per això, m’ha agradat molt aquesta proposta que va arribar a casa nostra per Nadal. Es tracta de “Liu” amb el text d’Isa Calsina Val, les il·lustracions de Laura Gallofre i el disseny de Lídia Sardà Clua, editat per Edicions Bellaterra. Ens explica qui és Liu, la felicitat que envolta la seva vida, la seva passió per la bicicleta, sense etiquetes. Però els adults no sempre ho entenen, i sembla que sigui necessari catalogar-ho tot… si t’agrada jugar amb pilota és que ets un nen, i si t’agrada el rosa és que ets una nena… Però per Liu tot és més senzill! Una preciosa història que ens parla de la diversitat i l’acceptació de tal com som, sense haver-nos d’etiquetar!

A part de la història, trobem un interessant material didàctic per treballar a casa, i també a l’escola, per aprofundir-hi d’una manera lúdica i molt interessant. Em fa molta il·lusió presentar-vos aquest llibre, per diverses raons: La primera perquè la identitat de gènere no és un tema massa habitual en els àlbums il·lustrats, la segona perquè és una història molt fresca i amb unes il·lustracions lluminoses i vitals que m’han encantat! I la tercera perquè el disseny és de la meva cosina Lidia Sardà què és una crack a la que admiro molt.

Animeu-vos a conèixer a Liu i a posar-se en la seva pell, que és la de molt@s!  Conèixer és el primer pas per acceptar la diversitat que hi ha i per fer el nostre món molt millor! Desitjant que Liu arribi ben lluny. Recomanat a partir dels 4 anys.

“El cap als núvols”. Un llibre sobre la descoberta de l’amor. 

Ja fa un any que ens deixava -massa aviat- en Bernat Cormand.  En el llibre que us presento, el darrer que ha escrit, les paraules superen a les il·lustracions i són una meravella que no us el podeu perdre per res del món.  Es tracta de “El cap als núvols” escrit i il·lustrat per en Bernat Cormand i editat per l’altra editorial. Ens presenta a l’Elies, un nen d’11 anys que en el darrer curs no s’ho va passar bé perquè va patir una mica l’assetjament per part d’alguns companys de classe. Però en el nou curs l’Elies es troba més segur, més fort, més valent, i no és només a l’ajut de la seva amiga Vane és que ha conegut a en Tomàs, un nen fort i esportista però també ferit per la pèrdua recent del pare, i encara no sap ben bé que li passa, però li té el cor robat. No us vull avançar res més perquè val molt la pena que el descobriu. Una novel·la que ens parla amb gran delicadesa la descoberta de l’homosexualitat per part de l’Elies i el Tomàs, explica molt bé el moment vital pel qual passen aquests dos nens, que comencen a sentir noves emociones, que potser no entenen, que encara no saben interpretar i menys encara posar-hi paraules.  Un llibre molt ben escrit, amb unes il·lustracions delicioses, com totes les d’aquest gran artista, un llibre que esdevindrà un clàssic, n’estic convençuda! Si no el coneixeu, ja podeu córrer a la vostra biblioteca o llibreria a buscar-lo. Recomanat a partir dels 11 anys, però és tan bonic que l’hauria de llegir tothom!

“Germanet”. La unió de les cultures.  

“Germanet ” d’Ibrahima Balde i Amets Arzallu Antia editat per Blackie Books. Aquest és un dels llibres que m’enduré a la meva maleta d’estiu. Així que us poso la ressenya que hi ha a la web de l’editorial que diu així:

“Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava. És impossible no plorar durant la lectura d’aquest llibre. Però no només per la cruesa d’aquesta odissea travessant fronteres, deserts i oceans. També, i sobretot, per la manera com està explicada: amb una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, al capdavall, única. La mirada de qui ha patit enormement i, tanmateix, té el poder de convertir el patiment en una cosa útil. En una cosa plena, fins i tot, de bellesa.  Germanet és literatura viva, pel que té de vivencial i humà, però també pel que té de popular i oral. La trobada entre l’Amets i l’Ibrahima no és només la trobada i la possibilitat de fruit entre dues persones sensibles. És, també, la suma de dues cultures i de dues poètiques.”

Recomanat a partir dels 14 anys. 

Sobre la identitat 

“Fusta d’eucaliptus cremada“. Sobre els orígens i la identitat.

Vaig créixer i néixer a Alfarràs, a la Terra Ferma, els estudis em van dur fins a Barcelona i l’amor ha fet de Sant Celoni la meva llar. Tot i haver viscut en diferents llocs, sempre he tingut clar els meus orígens I la meva identitat. Per això, aquest llibre l’he trobat tan interessant i a la vegada tan necessari.

Es tracta de Fusta d’eucaliptus cremada de la Ennatu Domingo, publicat per l’editorial Navona és la història de la pròpia autora, africana de naixement, adoptada als 7 anys per una família catalana, que reflexiona sobre els seus orígens i sobre la seva identitat. La novel·la ens fa viatjar a l’Àfrica rural i més pobra, a la seva infantesa a Etiopia, i ho va intercalant amb les vivències de la seva edat adulta en els diferents llocs d’Europa on ha viscut. L’Ennatu dona veu a la seva mare, la Yamrot, que va viure una vida molt dura, i el llibre és un homenatge al sacrifici i la pobresa extrema que va haver de viure i que la va dur a la mort. Malauradament, la història de la Yamrot, és la història de moltes dones del món rural africà.

El llibre és un intent d’ajudar a entendre millor les causes de la pobresa a l’Etiòpia rural d’on prové, lluny dels tòpics que tots coneixem, i com a reivindicació de la complexitat davant el “paternalisme” i del simplisme amb el qual occident mira sovint el continent africà. 

L’Ennatu és una nòmada, la seva vida ha estat un viatge constant: des d’Etiòpia va migrar amb la seva mare dins d’Etiopia, i als set anys va ser adoptada per una família catalana; més gran va anar a estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Kent i després va cursar un màster en Conflicte Internacional i Seguretat a Brussel·les; i va treballar a Nairobi (Kenya), en acabat es va incorporar al Dep.d’Afers Exteriors del Parlament Europeu a Brussel·les i, actualment, és assistent de recerca del ‘think tank’ European Center for Development Policy Management (ECDPM), a la seu de Maastricht. I ben segur que seguirà viatjant! Una lectura transformadora que us atraparà!

“La meidat evanescent”. Identitat racial i transsexualitat .

La meitat evanescent  de Britt Bennet editat per edicions del periscopi. Us faig una breu resssenya: A Mallard, un poble de Louisiana que no apareix ni als mapes, hi viu una comunitat negra que generació rere generació intenta desfer-se dels seus orígens. Es casen amb gent blanca, i així, intenten aclarir la tonalitat de la seva pell. En aquest petit poble hi viuen les bessones Desirée i Stella, fins que decideixen fugir i anar a buscar unes condicions de vida millors en algun altre lloc. Les bessones són inseparables, però una, inesperadament, decideix canviar el rumb de la seva vida i abandona l’altra. Al cap dels anys, una d’elles viu a Califòrnia, és rica i es fa passar per blanca, mentre que l’altra torna al poble amb la seva filla, negra com el carbó. Malgrat els anys, les mentides i la distància, les seves vides i les de les seves filles es tornen a creuar.

La meitat evanescent ens situa en el context del #whitepassing (‘fer-se passar per blanc’), un concepte molt present als Estats Units i que aquí potser no n’hem sentit a parlar tant. A partir de les vides de les bessones, Brit Bennett tracta el racisme dins i fora de la comunitat negra, la identitat racial i de gènere, la transsexualitat, el pes dels orígens i el secretisme en les relacions familiars. L’autora teixeix la història de tres generacions al llarg de cinc dècades i alhora també ens mostra l’evolució d’una societat que avança molt lentament pel que fa als drets civils i la diversitat. Blanca o negra? Dona o home? Rica o pobre? Poble o ciutat? És tot una qüestió d’actitud? Podem escapar del que ens ve donat? Un llibre imprescindible!

“Memorial”. Sobre identitat cultural

Memorial de Bryan Washington editat per L’Altra editorial. No l’he llegit encara però me n’han parlat molt bé. Us passo la ressenya de la web de l’editorial:

“En Benson i en Mike viuen junts a Houston, en Mike és xef, especialitzat en cuina nipona-americana, i treballa en un restaurant mexicà; en Benson és negre i fa de professor. Fa anys que són parella però es troben en un punt d’impàs. S’entenen molt bé al llit, en Mike cuina delícies per a en Benson i s’estimen, però ara en Mike ha sabut que el seu pare, a qui fa molts anys que no veu, s’està morint a Osaka i decideix marxar a l’altra punta del món per acomiadar-se’n, justament quan la seva mare, Mitsuko, arriba a Texas per instal·lar-se a casa d’ells unes setmanes. Al Japó, en Mike descobreix la veritat sobre la seva família i el seu passat i comença una transformació personal extraordinària, mentre que, a casa, amb la mare d’en Mike i sense la seva empenta vital, en Benson comença a sortir de la seva closca i s’adona que potser sí que sap què vol, a la vida”. 

Memorial és una novel·la plena d’humor i profunditat sobre la família en tots els seus formats, la vulnerabilitat que brinden els lligams sentimentals i el poder i limitacions de l’amor.

Dones, joves, independents i lesbianes

Trilogia de l’Eva Baltasar, editades per clubeditor. 

Si bé són tres novel·les independents, que es poden llegir per separat sense problemes, totes elles formen part d’una trilogia que va iniciar aquesta autora fa uns anys. Totes tres novel·les són protagonitzades per dones joves, lesbianes i independents. Aquest 2022 es va publicar el darrrer (“Mamut”), jo els he llegit tots tres i m’han agradat força, però diria que el darrer és el que més m’ha agradat. Us intento fer una breu ressenya de tots ells:
 

• “Permagel“. Descriu en primera persona el trencaclosques vital d’una noia decidida a suïcidar-se. De fet, en el primer capítol ja veiem quines són les seves intencions. Cada capítol és un tros de vida d’aquest personatge: els seus amors, les seves frustracions, la relació amb la seva família, la seva sexualitat… D’aquesta manera, a poc a poc, anem completant el trencaclosques i coneixent aquesta noia. Ha anat de niu en niu, amb feines precàries i sempre tirant endavant amb certa nostàlgia per la vida que no té, inconformisme i, sobretot, insatisfaccions. Ella ha tingut diverses parelles, però cap li ha acabat de funcionar, tot i així, descriu amb molta passió i honestedat el que la sexualitat li ha significat. El relat és en primera persona i el personatge comparteix fins i tot els detalls més íntims de la seva vida.
   
• “Boulder“. La protagonista és una dona solitària que fa de cuinera en un buc i qui per amor ho deixa tot i es queda terra ferma a construir una vida perfecta. La vida en parella no deixa de ser una gàbia per ella que ha d’acostumar-se a compartir la seva vida amb l’amor trobat, però l’arribada d’un fill, tan desitjat per la seva parella i tan poc per ella, l’endinsa en un món que mai ha volgut i on se sent a la deriva. Una novel·la que parla de l’amor, del desig, de sexe,  del treball de les relacions de parella per la maternitat. Però també ens parla de la solitud,  de la socialització imposada en la maternitat, de les renúncies per amor i de la necessitat de ser fidel a un mateix per mantenir la coherència a la vida. És una novel·la punyent, que trasbalsa i que, com les bones històries et fa pensar llargues estones.
   
• “Mamut” està narrada en primera persona i comença quan la protagonista fa 24 anys i vol ser mare. Però més que la maternitat, el que vol és sentir la gestació, la vida que creix dins seu. En la primera part de la novel·la ens parla d’aquest anhel de quedar-se embarassada sense importar qui sigui la parella. Però el desencís de no trobar una feina i no quedar-se embarassada fa que decideixi marxar a viure a una remota casa enmig del no res. Aquí comença la segona part de la novel·la, on s’endinsa a una vida austera, dura i solitària, en un mas, al costat d’un pastor que li proveeix de xais, i amb qui inicia una relació ben peculiar.  És una lectura breu, que pots devorar d’una seguda, àgil i que atrapa. Potser no té un llenguatge tan poètic com els altres anteriors, és més crua, més directa, i una mica desconcertant.  Personalment, és aquesta transformació del personatge el que més m’ha agradat, aquesta dona que en l’aïllament es converteix en un ésser rude, auster i fort. I el final, que no t’esperes, i que esdevé impactant

I per acabar… Una mica sci-fi transgènere i gamberro

“Un bibliotecari de Mart” de l’Enric Herce i “Sismes” de Sergi G. osset.

Gatzara és una nova col·lecció de l’editorial Chronos , dedicada als autors d’aquí i al fantàstic en català. Cada llibre d’aquesta col·lecció inclou dues píndoles literàries, aquest primer llibre inclou :”Un bibliotecari de Mart” de l’Enric Herce i “Sismes” de Sergi G. Osset.

• A “Un bibliotecari de Mart” la història ens situa al futur i ens fa viatjar fins al planeta Mart. En aquest planeta trobem una vida molt similar a la que fem a la terra, quan s’inicia la novel·la s’ha produït un gran enrenou quan el rei del planeta Mart ha mort sense successor, això deixa un buit de poder i s’ha de triar un successor, però entre els diferents partits governants no s’acaben de posar d’acord en qui ha de ser. El protagonista és en Quim, un bibliotecari divorciat, amb un fill i una filla, que viu a Mart acompanyat del seu sauri marcià i que té una vida monòtona i força tranquil·la. Un dia a la biblioteca rep un encàrrec on es sol·licita una documentació confidencial i ell mateix l’ha de custodiar dins del seu cos (en una memòria secundària integrada dins del seu cap) durant un parell de dies fins que la vinguin a buscar. El que passa és que ningú la ve a buscar i descobrirà que aquesta documentació confidencial està adreçada a ell mateix. Què guarda aquesta documentació i com afectarà en Quim? No us vull avançar res, ho hauré de descobrir. Enric Herce és un dels grans impulsors catalans de la ciència-ficció, i del ciberpunk on es troben les històries més transgressores i rebels. “Un bibliotecari a Mart” és una història entretinguda, molt divertida, irreverent que combina hàbilment comèdia i thriller. Amb un toc molt gamberro!
   
• A l’altra banda del llibre, trobem “Sismes” de Sergi G. Oset, que no sé ben bé com descriure, ja que és una història difícil de classificar. Amb una protagonista trans, l’Eva, anirem descobrint una trama complexa i plena de salts en el temps, on les relacions entre els diferents personatges són molt intenses i sexuals. El més destacable és què té un punt més intimista i poètic que la primera història i m’ha captivat. Potser l’hauré de rellegir perquè té molts matisos que se m’han escapat. Molt recomanable!
   

I n’hi ha molts més! Aquesta només és una petita tria de la meva biblioteca personal, que espero que us inspiri i us doni una altra visió sobre totes les diversitats que ens envolten!  Així que ja podeu anar a la vostra llibreria de referència o a la biblioteca del vostre barri per fer la reserva d’aquestes lectures!

“El llibre per llegir no és el que pensa per tu, sinó el que et fa pensar”, Harper Lee

Bon estiu a totes!

Foto de capçalera de Link Hoang. Font: Unsplash