Afers exteriors

Una tarda B Corp

2 d'agost de 2019 | Alejandra Catalano

Des de l’àrea de Social, la Cèlia Cortés i jo vam assistir a una de les xerrades de les B Tardes de BCorporation, enfocada a la inclusió i la diversitat de persones en l’àmbit laboral.
 

Què són les B Tardes?

BCorporation és un grup d’empreses que treballen per combinar el model de negoci amb l’impacte social i mediambiental de les seves activitats, la transparència pública i la responsabilitat legal. És una certificació atorgada a empreses reconeguda com “l’estàndard més alt en negocis socialment responsables”.

Les B Tardes són sessions per reforçar la comunitat d’empreses BCorp i obertes a altres empreses que tinguin interès a participar en aquest moviment i en ser agents del canvi social. La sessió està dirigida a obrir horitzons a noves maneres de ser empresa i de millorar el seu impacte en la societat.
 

La sessió

La xerrada va ser molt interessant i dinàmica. Es va parlar dels diferents tipus de diversitat (generacional, per ètnia o cultura, funcional, per orientació sexual o gènere) i vam aprendre nous conceptes com open hiring o inclusió radical, que es refereix a la contractació sense miraments, és a dir, el primer currículum que arriba és la persona que contracten, sense mirar quins estudis té o on ha treballat.

Factor d’intel·ligència col·lectiva en l’actuació de grups humans es defineix com una forma d’intel·ligència que sorgeix de la col·laboració de molts individus i en la qual els processos deliberatius i els resultats són diferents dels que s’obtindrien individualment.

Exemples d’empreses socialment responsables

Ens va agradar molt escoltar els projectes socials que tenen grans empreses com Danone o Veritas i conèixer-ne d’altres com Visualfly, una companyia on part de la seva plantilla es compon de persones sordes, i que al seu torn s’encarrega de desenvolupar tecnologia innovadora per a persones amb discapacitat auditiva i empreses compromeses amb l’accessibilitat i amb objectiu d’empoderar a les persones amb problemes auditius.

Todas las empresas BCorp tenemos algo en común: el
impacto social forma parte de nuestro modelo de negocio, y creemos que la generación de riqueza económica, humana y social, van necesariamente de la mano”.

D’altra banda també van participar empreses més petites com la Casa de la Carlota, un estudi de disseny professional amb un equip format per persones amb Síndrome de Down i trastorn de l’espectre autista (TEA) que treballen de manera integrada amb un equip de dissenyadors.

El seu CEO, José María Batalla, va dir:

No agafem a ningú per la seva discapacitat, sinó per les seves capacitats”

Ens van fer un taller de biaix inconscient que podeu veure i fer a la presentació que us compartim al final del post. Són diverses preguntes per valorar i identificar la presència de biaixos inconscients.

Per què hi vam assistir?

 

Basetis és una empresa amb una marcada voluntat de contribuir a la societat i aposta per ajudar a alguns dels molts col·lectius de persones que no tenen les mateixes oportunitats per trobar feina i entrar al mercat laboral.
 

L’experiència va ser molt positiva i a les dues ens encantaria repetir. 

Us deixem un document molt interessant sobre la gestió de la diversitat.

Imatge de capçalera de BCorporation
 
BCorpcompromís socialcompromiso socialigualtatinclusió socialOpenPushingSocialChangesocial

Donació a Arrels Fundació

26 de juliol de 2019 | Andy Poole

Fa uns mesos vaig proposar a Basetis una campanya de recaptació per ajudar Arrels Fundació a continuar fent la seva feina. Moltes gràcies a totes les persones que s’han sumat a la iniciativa, recol·lectant un total de 450 €. A aquestes donacions, Basetis ha aplicat un factor multiplicador de 3,8, fet que afegeix un total de 1710 €. Aquestes dues quantitats sumen 2160€.

 

Moltes gràcies! Sorprèn l’impacte que poden generar petites iniciatives com aquesta.

Sobre Arrels Fundació

Fa 32 anys que l’entitat acompanya persones sense llar, ajudant-les a trobar una sortida a la seva situació i a recuperar la seva autonomia. Fa uns anys, Basetis va emprendre una col·laboració amb la fundació desenvolupant un localitzador per facilitar la tasca de realitzar un cens anual de persones sense llar a la ciutat.

 

 

Foto de capçalera: Arrels Fundació
donacions,Open,PushingSocialChange,
Afers exteriors

Cultura i persones com a eixos de creixement

16 de juliol de 2019 | Pere Garriga

El dijous 11 de juliol vaig assistir a la Sharing Session II, una conferència organitzada per Barcelona Tech City sota el tema “Cultura i persones com a eix de creixement”, de la qual m’agradaria transmetre’n unes reflexions. 

Tot i que el títol era genèric, des del primer minut la ponent, Gina Vidal, ens va informar que parlaria sobre start-ups, que és on ella ha realitzat la seva activitat professional principalment. I més concretament, sobre l’evolució que han de seguir des de l’inici fins aconseguir l’èxit, que normalment en una start-up és considera despuntar econòmicament (estic content de formar part d’una empresa on la definició és una mica més ambiciosa al donar més preferència a la millora de la societat).

Encara que l’enfocament no coincideix amb la nostra realitat, sí que moltes de les reflexions/debats que es van produir crec que poden ser interessants i tot seguit us les trasllado.
 

Lideratge

Durant tota la sessió es va destacar que una part important de ser un bon o una bona líder és l’autoconeixença, saber quins són els teus punts forts i els teus punts dèbils. No voler fer-ho tot tu i ser capaç de delegar aquelles coses que no fas tan bé. També confiar en la gent que forma part del teu equip.
 

Cultura i valors com a claus pel creixement

La gent s’apunta a la teva companyia si li agrada “com ets” com empresa. A l’inici de l’start-up és clau decidir com es vol ser com empresa i conèixer què vols que et faci diferent a la resta. També és un factor clau per la retenció del talent.
 

Mapa de l’organització

Per a cada persona dins de la companyia s’ha de ser capaç de: 

  • Tenir identificades les seves skills.
  • Conèixer les seves motivacions.
  • Deixar clars els seus rols i responsabilitats.
  • Conèixer la seva personalitat. Aquí es va parlava molt d’identificar persones per colors per entendre les seves motivacions, i també per buscar un equilibri dins la companyia.

 

Mesurar el resultat de les accions

Quan es realitzin diferents estratègies d’atracció de talent o de contractació, és important mesurar els resultats per veure quant efectives són sobre dades empíriques.
 

Selecció de perfils

El debat més llarg que es va produir va ser sobre el procés de selecció. Es va parlar sobre cercar perfils que siguin capaços de créixer a la mateixa velocitat de l’empresa i adaptar-se a noves realitats ràpidament enlloc de perfils que actualment ens serveixin (això és molt enfocat a start-up). No tornar-se boig amb la “titulitis”. Per exemple, no dir-li CTO a la més tècnica de les tres persones que comencen l‘start-up, per després haver de retirar-li el títol i donar-li a algú més preparat quan l’empresa creix. De fet, la major part (parlava del 70%) de les start-ups que fallen ho fan a causa de les persones (no haver sabut trobar – atreure – retenir a les persones adequades).

Diferents persones explicaven el procés a seguir dins de les seves start-ups. En un parell de casos, un dels passos del procés era fer un cafè amb la resta de treballadors per veure si hi havia feeling. Aquí em va sorprendre que la majoria d’empreses posin més focus en seleccionar a la persona correcta (a través de tests, dinàmics de grup, simular diferents rols, etc…) mentre que nosaltres, des de Basetis, molts cops el posem en seduir al candidat o candidata. Crec que és una part molt positiva de la contractació per referència que no sempre valorem prou.
 

Transparència

La transparència és molt útil per a l’engagement (es rumoreja que hi ha empreses capaces d’arribar a l’extrem de la transparència salarial).
 

Conclusió final

En resum penso que va ser una sessió molt interessant i crec que és molt bo que des de Basetis assistim a aquests actes perquè et permet copsar de més a prop quina és la realitat fora de Basetis. També em vaig quedar amb una sensació molt optimista, al veure que, en la majoria dels punts tractats, a Basetis hem fet bé els deures i estem allà on moltes altres empreses voldrien arribar. 
 

Foto de capçalera: Barcelona TechCity
empresa,engagement,Management,Open,
Tecnologia

Podem parlar en català amb la nostra torradora?

12 de juliol de 2019 | Marc Ferrayuoli

Arran de la polèmica que van provocar les declaracions de l’Àlex Hinojo el passat reportatge del 30 minuts de TV3, on ell declarava que en un futur no llunyà voldria parlar amb la seva torradora en català, he volgut recuperar la iniciativa Common Voice que permetrà a qualsevol empresa, gran o petita, l’accés a dades lingüístiques per desenvolupar aplicacions innovadores per als aparells i el web que puguin reconèixer la parla en català.
 

Què és Common Voice?

El projecte Common Voice de Mozilla, impulsat a Catalunya per l’associació Softcatalà, disposa ja de 117 hores de veu validades, de les 1.000 que són necessàries per poder publicar una base de dades de veu en català amb llicència oberta. Dels 29 idiomes que recullen mostres de veu, el català és la cinquena llengua pel que fa a nombre d’aportacions, per darrere de l’anglès, l’alemany, el cabilenc i el francès.

La iniciativa permetrà a qualsevol empresa, gran o petita, l’accés a dades lingüístiques per desenvolupar aplicacions innovadores per als aparells i el web que puguin reconèixer la parla en català. 

Font: Common Voice

Com puc col·laborar?

Es fa una crida a la societat per tal que participi en aquest projecte en què hi pot col·laborar qualsevol persona que parli català (és indiferent el nivell/registre/dialecte)

La dinàmica de participació és senzilla i pot fer-se des de qualsevol telèfon mòbil. Consisteix a llegir i enregistrar 5 frases aleatòries. També es pot participar validant les frases que prèviament han introduït altres usuaris. Tot i que per fer aportacions no cal crear un perfil personal és recomanable fer-ho per permetre generar models lingüístics més acurats i extraure estadístiques com el gènere o dialectes.

A banda, també hi ha la possibilitat de participar com a experts en la valoració de talls de veu, traducció de la interfície del Common Voice al català o la creació del corpus de lectura, creant o cedint frases al projecte. 
 

Per què hi hauria de col·laborar?

Per ajudar les màquines a aprendre com parlem les persones de debò. A més del conjunt de dades del Common Voice, també s’està construint un motor de reconeixement de veu de codi obert anomenat Deep Speech. Tots dos projectes formen part dels esforços per reduir les desigualtats en el món de la veu digital. Les tecnologies de reconeixement de veu aporten una dimensió humana als nostres dispositius, però els desenvolupadors necessiten una gran quantitat de dades de veu per crear-les. Actualment, la majoria d’aquestes dades són cares i propietàries. Es vol que les dades de veu siguin lliures i públiques, i garantir que les dades representin la diversitat de la gent real

Us animem a participar!

 

 

Foto de capçalera: Pixabay

 

 

 

Artificial Intelligence,Open,
Afers exteriors

On són les dones TIC?

11 de juliol de 2019 | Marta Clua

El passat dijous 4 de juliol el CTecno va convidar a Basetis a l’esmorzar-TIC “La propera revolució digital: les dones TIC”. Amb un títol així no podia deixar passar l’oportunitat de veure què ens explicaven i quins podien ser els motius sobre la manca d’incorporació de talent femení a les empreses TIC.
 

Què esperava?

L’expectativa era força alta (potser esperava trobar la “recepta màgica” per incorporar més dones a Basetis) però el que era il·lusionant era veure l’elevat nombre de dones que omplíem a vessar la sala de l’auditori del Movistar Centre. Les ponències anaven des de la perspectiva acadèmica a l’administració pública, passant també per l’empresa privada i l’emprenedoria jove.

L’acte el va moderar la periodista Mariola Dinarés, que lidera el programa sobre tecnologia que es fa a Catalunya Ràdio “Popap“. Només començar ja va encendre la metxa amb un exemple:

Avui dia, tenir algoritmes només programats per homes no fa que la tecnologia ajudi a les dones; tot s’està programant sota una mirada que ens exclou.”
 

Foto: Marta Clua / Basetis
 

Per obrir l’acte, Bernat Palau, membre del comitè executiu i responsable de talent del CTecno, va posar l’accent en la falta de dones al sector i va explicar què es fa des de l’aliança público-privada de la Barcelona Digital Talent per atraure’l i retenir-lo.

 

Només la introducció ja apuntava maneres…

La primera ponència va ser a càrrec de la Milagros Sainz, principal Investigator of the Gender and ICT Research Group UOC, que des d’una perspectiva més acadèmica ens ha fet focus en el rellevant què és l’educació que reben els nostres nens i nenes. Des de ben petits es fomenten els estereotips de gènere i això va creant un biaix inconscient entre quines haurien de ser les eleccions de les nenes (jocs tranquils i de cura pels altres) respecte a les eleccions dels nens (jocs d’acció i emoció). Així que l’escola ha de posar-se les piles: fent servir un llenguatge inclusiu, treballant la coeducació i el treball mixt, eliminant estereotips, incloure més referents femenins en l’àmbit STEAM

A continuació, Joana Barbany, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, amb la visió de l’administració, va posar en relleu que les dones arriben més ben preparades que els homes. Tot i que l’elecció d’una carrera STEAM per part de les dones se situa al voltant del 30%. Ens va transmetre aquesta reflexió tan interessant: 

Les dones tendim a autoavaluar-nos per sota de les nostres capacitats i per sota dels homes, i ells no ho fan. Per tant, cal que ens creiem que estem capacitades, sobretot perquè tenim dades de l’Observatori Dona Empresa i Economia, que ens parlen que les dones són qui més formació i preparació tenen, però no es tradueix en el món laboral, on per exemple, menys del 8% ocupen posicions TIC.”
 

Foto: Marta Clua / Basetis
 

Es remarca que les dones entre els 35 i els 40 anys abandonen el sector TIC, essent la maternitat la principal causa d’abandonament i per tant on es perd més talent. La majoria d’aquestes no tornen mai més a treballar al nostre sector i unes poques caben optant per l’emprenedoria relacionada amb les TIC.

Mar Porras, Marketing Manager de Ricoh España, ens va parlar del fet que:

A la meva companyia se segueixen els Objectius del Desenvolupament Sostenible, els ODS [a l’igual que Basetis]: protegir el planeta, treballar amb les persones incloent els temes de gènere i la prosperity; són tres eixos en els que creiem fermament.”

A més, participa en programes de mentoring que posen en contacte dones TIC o en posicions destacades de l’empresa amb dones estudiants, majoritàriament de la UPC, ho va definir com “una manera d’enriquir-se mútuament i crear valor”.
 

Foto: Marta Clua / Basetis
 

La darrera ponent, i per mi una de les més interessants, va ser la Sara González, enginyera civil i de camins i membre de Young IT Girls. Ens ho va deixar molt clar:

La tecnologia ho impregnarà tot i ja ho està fent i té un impacte directe en la societat, i les dones no podem quedar fora d’aquesta evolució.”

Contundent va ser, quan ens va explicar, a tall d’exemple que segons un estudi fet a Anglaterra:

Només l’1% de pares i mares volen que les seves filles siguin enginyeres.”

O quan ens va comentar que els llibres de text que s’estan fent servir a les escoles i instituts es troben només  dues dones referents en l’àmbit STEAM (Marie Curie i Ada Lovelace), davant dels més de 200 referents masculins que hi ha. Des de Young IT Girls ho tenen clar, cal fer focus a casa i a les escoles: trencar estereotips de gèneres en el sector tecnològic des de la infantesa, destacar la component social i humana de les  TIC, enfortir les confiances de les nenes i joves cap a les TIC, incloure més referents femenins en l’àmbit STEAM, fomentar les vocacions STEAM des de petites.
 

Conclusions

Surto de l’esmorzar sabent que ens queda un llarg camí per recórrer i molta feina per fer. Però amb la certesa que cada vegada som moltes i molts les qui caminem cap a aquesta direcció i que cada cop hi ha més empreses, com Basetis, que treballem per la igualtat i la normalització de les dones en el sector TIC. 

Us passo el link de la jornada on podeu veure amb més detall tot el que es va parlar, i també podeu escoltar les seves ponents.

Ja ho deia algú, la revolució digital serà feminista o no serà!

 

Font de capçalera: Pixabay 
igualtat,Open,TIC,Top post,top10,
Empresa

Les veus de Basetis

8 de juliol de 2019 | Octavi Planells

Des del maig del 2017, cada quart dijous de mes a la tarda (amb algunes variacions) organitzem a l’oficina de La Pedrera unes trobades informals on unes quantes persones parlen de si mateixes. Ens expliquen d’on venen, com van arribar a Basetis, en quins projectes treballen, què fan en el seu temps lliure i reflexionen al voltant de diversos temes. Els anomenem Pedrera Meetings i els organitzem des de l’àrea de Communication per posar en valor i en contacte allò que més ens importa: les persones. 

A data d’avui hem realitzat 19 meetings que ens han permès escoltar les veus de 114 persones i conèixer com som i què fem a Basetis.
 

El laberint de La Pedrera

La tardor del 2016 vam obrir l’oficina de La Pedrera. El nou espai se sumava al que aleshores teníem a la Torre Mapfre i a Sant Cugat. A diferència d’aquells dos edificis, La Pedrera no fou concebuda per contenir-hi oficines (menys encara  d’una empresa tecnològica) sinó vivendes, i mentres que a Mapfre i a Sant Cugat les persones compartien un espai únic, a la Casa Milà, l’espai es reparteix en sales distribuides en un entorn fascinant i alhora laberíntic. 

Per tal de compensar aquesta compartimentació, l’Andreu Carreras va proposar a Communication organitzar algun tipus d’esdeveniment que afavorís la interacció entre les persones de la nova oficina. I vam crear els Pedrera Meetings, unes trobades mensuals on cinc persones parlen cinc minuts de si mateixes i responen les preguntes del públic durant cinc minuts més, tot sota la conducció d’un mestre o una mestra de cerimònia.

Amb el pas de les edicions s’ha constituït com una acció de comunicació interna a què donem molta importància ja que, a més de conèixer a les persones i els projectes, ens permeten assebentar-nos de novetats, difondre aspectes de la nostra cultura, millorar la integració de les persones a l’equip, el sentiment de pertinença i la motivació. I tot plegat, ajuda al nostre projecte col·lectiu a avançar.
 

Veus i shows

Al llarg dels meetings hem pogut escoltar:

  • Des del primer empleat de Basetis a persones incorporades tan sols una setmana abans de l’esdeveniment.
  • A perfils d’àmbits tan diversos com les matemàtiques, l’enginyeria, la física, la biologia, la història de l’art, el disseny gràfic, la filologia o la documentació.
  • A companys i companyes procedents d’arreu del món, com Marroc, Polònia, Ucraïna, Venezuela o Rumania.
  • A apassionats i apassionades pel futbol, l’astronomia, els monocicles, el rock, la cervesa o la música jaimaicana.
  • Reflexions sobre l’aterratge a l’empresa, fer pràctiques amb nosaltres, treballar a oficines de client, l’igualtat de gènere, la nostra organització.
     

Però els Pedrera Meetings també són performance! Al llarg d’aquest temps, hem tingut demostracions de dispositius i tecnologies en directe, música en viu, jocs de mans o fins i tot, la participació estelar d’un infant d’un any! I sempre, ho complementem amb berenar, diferent a cada sessió: coca, maduixes, xocolata, galetes, gelats, magdalenes, ossets de goma, ous de Pasqua…

Així són els Pedrera Meetings. Presentacions curtes i informals on les persones de Basetis poden mostrar-se tal com són. 

Dijous passat vam fer l’últim de la temporada. El setembre, reprenem activitat!

 

Cartells dels Pedrera Meetings

Imatge de Basetis
Foto de capçalera de Basetis
Communication,esdeveniments,eventos,Events,La Pedrera,Open,Pedrera Meetings,
Persones

1969: 50 anys d’Stonewall

25 de juny de 2019 | Marc Ferrayuoli

Stonewall Inn, Nova York. 28 juny 1969 

The crowd began to get out of hand, eye witnesses said. Then, without warning, Queen Power exploded with all the fury of a gay atomic bomb. Queens, princesses and ladies-in-waiting began hurling anything they could get their polished, manicured fingernails on. Bobby pins, compacts, curlers, lipstick tubes and other femme fatale missiles were flying in the direction of the cops. The war was on. The lilies of the valley had become carnivorous jungle plants.

Jerry Lisker, The New York Daily News

 

D’aquesta forma tan políticament incorrecta avui dia, s’explicava la batuda policial que es va realitzar en aquest bar d’ambient de Nova York l’any 1969. La matinada del 28 de juny d’aquell any es va convertir en una revolta popular contra la humiliació, la violència i la negació sistemàtica de drets que patien les persones LGTBI.

 

Arran d’aquest fet, des del 1969, es reivindica el Dia de l’Alliberament Gai o també dit Dia de l’Orgull. Seguidament, el comunicat LGTBI va sortir al carrer a mostrar el seu rebuig i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va contribuir que nasqués el Gay Liberation Front. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l’orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l’aniversari dels conflictes.

 

Altres ciutats van imitar la iniciativa i actualment el Dia per l’Alliberament LGTBI es commemora arreu del món. La diada se celebra com a jornada festiva i reivindicativa amb la qual es demana la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual. És el dia de la celebració del sentiment de dignitat de les persones LGTBI i predominen els ja tradicionals símbols de les persones LGTBI: els triangles roses i la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, creada per l’artista Gilbert Baker i exhibida per primera vegada a San Francisco durant una desfilada celebrada el 1978.

 


 

Font: Foto de “Colita” pertanyent a la col·lecció del Museo Nacional – Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

 

Què passava a Espanya?

A Espanya amb la dictadura franquista, sempre es va considerar l’homosexualitat, recolzada per la moral cristiana, com un perill per la societat que s’havia de perseguir i erradicar. A causa d’aquesta moral, es va dotar el règim d’un cos legal i normatiu compost per:

  • Código de Justicia Militar, de 1945. A l’article 352 imposava penes de presó, d’entre 1 dia i 6 anys i apartar-se del servei militar, a qui cometés “actos deshonestos con individuos del mismo sexo”.
  • Ley de Vagos y Maleantes, va ser reformada l’any 1954 per introduir, als articles 2 i 6, els homosexuals juntament amb ganduls i proxenetes. Se’ls hi donava el tracte de delinqüents, podien ser internats en els Centres de Treball o Colònies Agrícoles, on es veien obligats a treballar en condicions molt lamentables, a rebre càstigs i a passar gana. També se’ls podia prohibir residir en determinats llocs, i tenir l’obligació de declarar el seu domicili, així com sotmetre’s a la vigilància de delegats.
  • Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social (LPRS), de 1970. Succeeix a l’anterior i continua considerant els homosexuals com éssers perillosos per la societat. Articula mesures de vigilància i introdueix el concepte de reeducació, portant a terme presó, electroxocs, etc.

 

A Barcelona, no va ser fins al 26 de juny del 1977 (pocs dies després de les primeres eleccions democràtiques) que va fer el seu propi “Stonewall”. Unes 4000 persones van omplir la Rambla de Barcelona i va esdevenir la primera manifestació LGTBI d’Espanya, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (versió catalana del Gay Liberation Front).

 

No obstant això, la repressió franquista no actuava d’igual forma davant de dones i homes. Com era costum, les dones tenien una sexualitat no reconeguda, que es considerava subsidiària de la masculina, i per tant en el cas de les lesbianes quedaven més ocultes, sense nom, també pel que fa a la persecució.

 

Des de l’any 2009, a Catalunya se celebra, també, el Pride una marxa festiva a la manera de les desfilades de l’orgull LGTBI.

 

Adhesió de Basetis

Per aquest motiu, en suport a la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual, des de Basetis hem realitzat el canvi d’imatge present tota aquesta setmana amb consonància a la Comissió d’Igualtat.

 

Foto portada: Foto de Yoav Hornung per Unsplash

compromís social,compromiso social,LGTBI,Medalla Blogger,Open,PushingSocialChange,
Persones

Donació per al santuari de cavalls

5 de juny de 2019 | Alejandra Catalano

Moltíssimes gràcies a Basetis per la gran oportunitat de poder fer aquesta mena d’iniciatives. M’encanta dir que es donaran un total 3790 € a l’Associació i Alberg de Cavalls CYD Santa Maria, gràcies als 758 € donats per les basetianes i els basetians, i els 3032 € aportats per Basetis després aplicar un factor multiplicador de 4. Moltes gràcies!

Els animals del Santuari tenen històries moltes esgarrifoses, i el nostre objectiu és fer que la resta de les seves vides les passin amb les millors condicions. Tots aquests diners serviran bàsicament per al pagament de factures tant de veterinaris com de menjar.

El Santuari CYD Santa María

Perquè sapigueu una mica més de la màgia del Santuari, s’han realitzat tota mena d’experiències: rehabilitació amb dones maltractades, reinserció per a nens a centres de menors i algun taller de gestió emocional amb cavalls. A més, a molts països nòrdics (Regne Unit, Alemanya, Holanda, Suècia… ) estudiants de centres de formació especialitzats en animals i de veterinària trien fer les seves pràctiques al Santuari treballant-hi un parell de mesos.

En conclusió, és un magnífic lloc del qual em sento privilegiada de poder-ne formar part.Qualsevol persona interessada a saber qualsevol detall no dubti a deixar un comentari en aquest article, així com si algú tingués la curiositat o el desig de poder anar a veure el Santuari.

Foto de capçalera: Basetis
compromís social,compromiso social,donacions,Open,PushingSocialChange,social,
Persones

Set portàtils per a una escola de Senegal

31 de maig de 2019 | Octavi Planells

En el marc la xarxa Labdoo, a Basetis hem posat a punt set ordinadors per enviar-los a Senegal, col·laborant així amb el projecte Fem Escola que impulsa l’entitat Foundawtion per a la construcció d’una escola de secundària per a 500 alumnes a la comunitat Thionck Essyl

Labdoo és una xarxa social humanitària conformada per persones d’arreu del món amb l’objectiu de millorar l’educació a través de la tecnologia a regions subdesenvolupades o allà on manquen els recursos. La tasca de la xarxa consisteix en la preparació d’ordinadors (en general utilitzats) i en aprofitar els desplaçaments de persones a altres regions del món per transportar-los allà on es necessiten. Des de finals del 2016, Basetis col·labora amb Labdoo com a hub de recollida, reparació, posada a punt i enviament d’ordinadors.
 

Destí: Senegal

Aquesta és la primera vegada que els ordinadors que sanegem per Labdoo són donacions pròpies de Basetis. Es tracta de màquines de l’empresa reemplaçades per nous equips i que per algun aspecte de la feina que realitzem a Basetis han quedat obsolets, però això no treu que siguin útils en molts altres àmbits com l’educatiu. Per a tots els viatges anteriors, Basetis havia sanejat ordinadors procedents de donacions d’altres empreses.

Els set ordinadors que hem preparat a la nostra oficina de Sant Cugat seran enviats el mes de juny al Senegal a través de persones de Foundawtion. Aquesta ONG fou creada el 2014 per l’estudi d’arquitectura Dawoffice, amb l’objectiu de portar a terme projectes que cobreixin les necessitats arquitectòniques en zones econòmicament desfavorides. 

Al entrar en contacte amb la comunitat sengalesa Thionck Essyl, Foundawtion va detectar les condicions precàries dels seus equipaments educatius i la necessitat urgent de millorar-los i afavorir l’educació d’aquella regió. Es van posar en marxa per coordinar, amb les autoritats i la comunitat locals, la construcció d’una nova escola d’ensenyament secundari capaç d’acollir a 500 alumnes.

Aquesta futura escola és el destí dels ordinadors que ben aviat viatjaran cap al Senegal. Esperem que aquesta modesta contribució ajudi a reduir les desigualtats educatives i digitals existents. 
 

Portàtils perparats a Basetis per al projecte Fem Escola de Senegal

Els portàtils preparats per enviar a Senegal.
 

Altres portàtils enviats

No és el primer cop que enviem portàtils al Senegal ni a altres racons del món. Des que ens vam implicar amb la xarxa Labdoo, a través de viatges realitzats per persones de Basetis i afins a l’empresa hem pogut enviar portàtils sanejats per a diversos projectes educatius d’arreu:

  • Guayaquil (Ecuador). Escuela Reino Unido.
  • Atenas (Grecia). Portàtils educacionals per a persones refugiades estudiants, en el marc del Programa d’Escolarització de la UOC.
  • Ndangane (Senegal). Una lectura, un somriure pel Senegal.
  • Podor, Senegal. Projecte d’equipament informatic per a l’institut de Batxillerat de Thillé Boubacar.
  • Barcelona. Préstec de portàtils per a joves del Centre de Serveis Socials Baix-Guinardó Can Baró.
  • Merzouga (Marroc). Projecte d’alfabetització de dones bereber.
     
Foto de capçalera: Foundawtion – CEM Kamanar – Photo Album
compromís social,compromiso social,Labdoo,Medalla Pulitzer,Open,PushingSocialChange,social,
Tecnologia

Mochi Attack, el nou videojoc creat per Basetis Games

14 de maig de 2019 | Daniel Albás

El passat divendres 10 de maig, Basetis Games va llançar Mochi Attack, un nou videojoc per a Facebook Instant Games al que, des d’aquella data, ja hi han jugat més de 80.000 persones. Es tracta d’un joc gratuït disponible  a tot el món en espanyol i anglès a tot el món a través de Facebook Messenger en versions per a navegador, escriptori i l’app del mateix Messenger.
 

Mochi Attack és un joc de ritme trepidant on, mitjançant el llançament d’unes criatures tan mones com poderoses anomenades mochis, els jugadors i jugadores han de vèncer a diversos enemics a mesura que es desbloquegen millores per a l’atac. D’entre els jocs de llançament, Mochi Attack és únic en el seu gènere al combinar llançaments amb tiradors i intercanvi de trets de l’estil bullet hell (el clàssic joc de naus però amb centenars de projectils a la pantalla).

A Mochi Attack cal fer front als reptes cada cop més grans que plantegen una sèrie de personatges. Abatir-los passa per llançar mochis i, a l’hora, esquivar una pluja de projectils. Sortejar els obstacles permet guanyar monedes i gemmes que poden utilitzar-se per desbloquejar millores per a l’atac i obtenir nous mochis, amb noves propietats, amb els seus pros i contres. D’aquesta manera, s’avança pels diversos escenaris del videojoc i es desbloquegen nous nivells de dificultat. Existeixen nombrosos mochis i un bon consell és provar-los i familiaritzar-se amb ells per escollir el més adient per a cada atac.
 

El desenvolupament

Mochi Attack ha estat desenvolupat per un equip de Basetis Games compost per Daniel Albás, Zaida Cortázar, Àlex Reverter, María Fuentes, David Flores i David Martínez. El joc es basa en Phaser 3, un motor en Javascript que permet la creació avançada de jocs en HTML5. Els personatges i escenaris s’han creat amb Photoshop i les animacions amb Krita i Spine. La música i alguns efectes van a càrrec de Jona Rayf.

Basetis compta amb un alt percentatge de persones apassionades pels videojocs. D’aquesta passió ha sorgit l’equip Basetis Games, una parcel·la professional en el món del desenvolupament de videojocs que, a més del lleure i la diversió, també aposta per la creació de jocs amb un component social i cultural.
 

Més informació

El joc és accessible des d’aquest del següent botó. També podeu seguir tota l’actualitat a la seva pàgina oficial de Facebook, Instagram, Twitter així com a la seva store de RedBubble.
 

Jugar a Mochi Attack!

 

Foto de capçalera de Mochi Attack
desenvolupament,Experiences,Mochi Attack!,Open,Videojocs,Videojuegos,
Tecnologia

Y ya van cinco Game Jams

31 de març de 2019 | Octavi Planells

La crónica

El pasado fin de semana, la oficina de Basetis en La Pedrera se convirtió en un laboratorio de ideas y creación. El espacio acogió la quinta edición de la Game Jam, la maratón de desarrollo de videojuegos que cada año organiza la compañía por estas fechas.

Desde el sábado a primera hora hasta la tarde del domingo, una treintena de personas organizadas en ocho equipos se encerraron para crear videojuegos en torno a dos temas, Psycho y Voices, escogidos al azar en la sesión inaugural del viernes en la misma oficina. Apenas hubo descanso y ni el apagón del sábado por La Hora del Planeta, que dejó la oficina a oscuras, apartó a las y a los participantes de sus ordenadores. El domingo a las 19 horas, los ocho equipos cesaron su actividad y mostraron sus trabajos.

En breve empezará el turno de votaciones, primero a cargo de las personas que participaron en esta edición, y más adelante, de todo Basetis. De entre los ocho juegos presentados se votará el mejor, así como el de mejor arte visual, música y sonido, el más popular y el más original.

 

¿Por qué una Game Jam?

“La idea surgió de la Game Jam que organiza King (los de Candy Crush). Empezamos a mirar de apuntarnos como Basetis, pero al final decidimos montar la nuestra propia”, recuerda Adrián Chamorro, del equipo de Java de la empresa. David Flores, también del mismo equipo, tomó la iniciativa hace cinco años y con Adrián organizaron la primera edición. Y salió tan bien que han repetido, cinco veces hasta la fecha, y con el paso de los años, Adrián ha acabado tomando las riendas de la organización.

Para Adrián, la Game Jam ayuda a Basetis a mantener el contacto con el desarrollo de videojuegos, a la vez que da visibilidad a la empresa desde una faceta distinta. Además, favorece el team building, permite conocer a otras personas (el evento se abre a amigos y amigas, extrabajadores, etc.), divertirse y aprender. “En un videojuego se tocan muchas disciplinas, tanto artísticas como de programación, usabilidad o narrativas”, aclara Adrián. David Flores añade que “este tipo de eventos está muy alineado con los valores de Basetis y quienes participan aprenden muchísimo sobre todas las fases del ciclo de vida de un proyecto: diseño, planificación, gestión, ejecución, seguimiento, priorización, testing, delivery y finalmente la exposición del producto”. Por si todo eso fuera poco, la Game Jam también favorece aspectos como el trabajo en equipo, la cooperación, la comunicación o la convivencia. 

Joel García, desarrollador web en Basetis y participante por segunda vez en la Game Jam valora precisamente aspectos de convivencia como “la implicación y coordinación de los equipos entre sí para juntarnos a la hora de cenar y merendar”. También da importancia al hecho de debatir y compartir ideas para dar con un objetivo común dentro del equipo, la distribución de tareas de acuerdo con las capacidades y habilidades de cada integrante o el reto de tomar decisiones bajo presión o en momentos en que la motivación decae.

Para Celia Cortés, del equipo de Data de Basetis, esta fue su primera experiencia en un evento de este tipo. “Nunca había participado en ninguna maratón de este tipo y la verdad es que me gustó mucho. Al principio me costó un poco entrar en el evento pero cuando ya estaba funcionando todo me motivé más. Era la primera Game Jam para todos los miembros del equipo y la disfrutamos igual”. Es el trabajo en equipo lo que más valoró junto con el producto final: “he aprendido a desarrollar un proyecto en 36 horas, ¡y eso es muy gratificante!”.
 

Videojuegos en Basetis

Un evento como la Game Jam gana sentido en una empresa como Basetis, donde una gran proporción de las personas de su equipo sienten pasión por los videojuegos. A Adrián Chamorro le gustaría “conseguir que Basetis tuviera una parcela profesional dedicada a los videojuegos, que pueda ser beneficiosa económicamente o formativamente, donde la gente que le gusta o apasiona el desarrollo de videojuegos (como a mí) pueda trabajar de ello”. Y tal y como cuenta David Flores, la empresa empieza a avanzar hacia ese objetivo: “Basetis cuenta con una corta pero interesante carrera en cuanto a la creación de videojuegos”.

Este breve trayecto ha traído juegos para dispositivos móviles, como FilmsQuiz o el reciente Go! Memory Go!, o una pieza multimedia de carácter artístico, Umbral, encargada por Serafín Álvarez, entre otros proyectos. De hecho, el conocimento que reúne Basetis en torno a los videojuegos ha proporcionado a la empresa ganar experiencia para producir casi cualquier tipo de juego. “Tenemos experiencia en game design, programación, arte, ilustración, animación, producción… hay muchísima gente creativa en Basetis”, aclara David. Y estas personas están impulsando nuevos proyectos en esta línea como el juego casual para Facebook Mochi Attack!, el quiz para equipos Kwizer, que ahora evoluciona hacia su versión 2, o Dark Senses, una original apuesta donde únicamenete se juega con el oído y al vibración.

Pero la pasión por el desarrollo va mucho más allá, tal y como revela David Flores: “Muchos de nosotros, no solo participamos en proyectos de Basetis relacionados con videojuegos, sino que también hacemos otras cosas en el contexto extralaboral”. Él mismo está desarrollando su propio videojuego y Adrián se propone hacerlo próximamente, pero parte de sus horas libres también las dedica a aprender. “Hace un tiempo me comprometí durante 6 meses a aprender sobre el desarrollo de videojuegos con Unity: cada día debía dedicar al menos media hora a aprender o desarrollar algo, de lo contrario tenía que pagar 50 € a alguien por día fallado. No fallé ni uno, es más, superé la media de una hora de dedicación diaria”. 
 

Tendencia al alza

Poco a poco, la Game Jam va tomando envergadura. El desafío engancha cada vez a más personas, muchas de las cuales repiten ante la posibillidad de mejorar sus habilidades respecto a la edición anterior, pese al poco descanso de la maratón. “Ojalá pudiéramos disponer de un día libre para recuperarnos después de tan intenso fin de semana”, reclama David Flores. Él mismo reconoce que a pesar de todo, “cada sesión de la Game Jam es más y mejor, y me gustaría que la tendencia fuera al alza”. Y subraya que “crear un juego en apenas 36 horas no es fácil e impresiona ver cómo equipos que nunca han hecho algo parecido, exprimen toda su creatividad en las Game Jams”. Pese a ello, los trabajos, la imaginación y el ingenio se superan a cada edición. 

 

Inicio de la maratón
 

Game design
 

Kit básico de supervivencia para una Game Jam
 

Defensa de proyectos
 

Prueba de los juegos

Fotos: Basetis
desenvolupament,development,esdeveniments,eventos,Events,GameJam,Open,Videojocs,Videojuegos,
Persones

Donació a la Fundació Alzheimer Catalunya

29 de març de 2019 | Alex Garcia

1.200 € per a la Fundació

Fa poc vaig realitzar un donatiu a títol personal a la Fundació Alzheimer Catalunya per ajudar als pacients i als seus familiars.

Basetis va recolzar aquesta iniciativa i va proposar a totes les treballadores i treballadors fer les seves aportacions. Al final del període que es va marcar, l’import de les donacions personals ascendia a 200 € i llavors, Basetis, seguint la seva política de compromís social, va decidir multiplicar per cinc l’aportació obtenint un total de 1.200 €.

 

Quina és el motiu de la meva donació?

Seguint amb el propòsit familiar de realitzar tres donacions a l’any, hem decidit que ajudar als pacients i als familiars dels pacients amb Alzheimer és una oportunitat… qui sap si mai de grans haurem d’afrontar de prop aquesta malaltia.
 

Que és l’Alzheimer?

L’Alzheimer és el tipus de demència més comuna entre la població. Existeixen més de 100 tipus de demències. La malaltia porta el nom del psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer, que la va descriure per primera vegada l’any 1906. En general l’Alzheimer es diagnostica en persones majors de 65 anys, malgrat que hi ha casos d’aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans.

A escala mundial, es diagnostiquen segons l’OMS, gairebé 10 milions de casos nous a l’any. Gairebé 1 cas cada 4 segons, dels quals entre el 60 i 70% són d’Alzheimer. A Espanya hi ha més de 800.000 persones diagnosticades d’Alzheimer i l’any 2050 es podria arribar a 1,5 milions. A Catalunya existeixen més de 86.000 casos. S’estima que actualment hi ha més de 47 milions de persones afectades i que el 2050 hi haurà més de 115 milions de persones diagnosticades d’Alzheimer, de les quals 19 milions a Europa.

 

La crida: Tu també pots ajudar

Us animo a totes i a tots a fer la vostra donació i poder tirar endavant aquest projecte. Us deixo l’enllaç per si voleu seguir fent donacions!!

Foto de capçalera: Fundació Alzheimer Catalunya
 

Moltes gràcies a tothom!!

Alzheimer,compromís social,compromiso social,donacions,Open,PushingSocialChange,social,