Arxius: Article bàsics

Molts haureu sentit parlar del Bitcoin, o fins i tot d’Ethereum. Bitcoin va ser la primera implementació del concepte de Blockchain. Tot i que es coneix com a criptomoneda, el realment innovador va ser el concepte al seu radere. Com a curiositat, Natoshi Nakamoto, el creador del Bitcoin, és un pseudònim i la seva identitat ha estat font de nombroses especulacions.

Però anem per feina. Imagineu que teniu una sèrie de dades importants guardades a un servidor a casa vostra. Però són tan importants, que decidiu guardar-les també al servidor de l’empresa i a casa d’un amic. Per assegurar la integritat de les dades, connecteu les tres «bases de dades» perquè s’actualitzin segons n’afegiu informació però amb un mètode que comprova que el canvi és vàlid i legítim. Si algú canvia les teves dades a l’empresa, les de casa i les de l’amic decidiran si aquest canvi és vàlid o no. Això atorga un grau més de seguretat.

Ara imagineu que us poseu d’acord amb algú que té muntat el mateix sistema, perquè guardeu les dades conjuntament i aconseguir així augmentar el nombre de nodes i per tant la seguretat. Ara imagineu-ho a gran escala. Això, més o menys, és un Blockchain.

Però, per què Block?

Al Blockchain la base de dades està formada per blocks que es van afegint en ordre temporal, on cada block contindrà certa informació. I què té això a veure amb una criptomoneda, us preguntareu. Doncs bé, a la cadena del Bitcoin, un block conté les transaccions que s’han realitzat des de que es va afegir el block anterior fins a assolir un cert nombre de transaccions. Per tant, el Blockchain de Bitcoin en conjunt és l’historial de totes les transaccions que s’han realitzat fins al moment.

Com a participant, tens associada una clau pública, anomenada adreça, i una privada. Quan vols fer una transacció, envies un missatge als nodes dient quan i a quina clau pública envies les monedes i ho signes amb la teva clau privada. Tothom podrà comprovar amb la teva adreça pública si ets tu qui ha signat aquest missatge. Si és així, s’afegeix la transacció a un block i quan s’afegeixi a la cadena, tothom la podrà consultar, per sempre.

Gràcies al fet que la cadena serà guardada a tots els nodes i a un intel·ligent sistema de Hash, la cadena és immutable. Cada block conté el Hash de l’anterior. Per a qui no ho conegui, un Hash és una funció que dóna una imatge única per a qualsevol input i no és invertible, és a dir, no pots obtenir l’input a partir del seu Hash. En ser únic, si algú modifica un block, modificaria el seu Hash, que estava guardat al següent block.

Doncs bé, per saber quants Bitcoins tens, només hauries de veure les transaccions on aparegui la teva adreça pública i calcular-ne el balanç. Ara bé, com s’aconsegueixen Bitcoins en un primer terme? Doncs «minant», que consisteix en una recompensa que obté aquell qui primer afegeix un block de transaccions vàlid a la cadena. Per a fer-ho, s’ha de complir un «Proof of Work» que consisteix a trobar una string de caràcters que hi ha al block per a tal que el Hash d’aquell block compleixi unes condicions. Computacionalment és una tasca complicada i això permet establir un control sobre qui i cada quan s’afegeix un block a la cadena, fent-la més segura.
 

No només transaccions

Si fins ara hem parlat de Bitcoin, on a la cadena es guarden només les transaccions que s’han realitzat, imagineu ara un Blockchain on en comptes de guardar transaccions hi guardem una altra cosa. Com per exemple, títols de propietat. D’aquesta manera tothom podria exercir de certificador d’una venda d’una propietat i consultar qui n’és en aquell moment el propietari.

O hi podem guardar codi, autoexecutable, a qualsevol dels nodes. Això es coneix com a smart contract, contractes en forma de codi que s’executen si es compleixen unes condicions. Per exemple, si es subhasta un cotxe a través d’un Blockchain, on els usuaris envien puges, quan arribi a una data límit o s’arribi a un màxim, els nodes executen la funció del smart contract on es canvia el títol de propietat al postor més gran i es fa una transferència amb el valor guanyador a l’anterior propietari.

Aquest concepte de “smart contracts” es va introduir per primer cop a Ethereum, on en ser una cadena pública, l’execució de cada contracte té un cost.

Com veieu, això dóna peu a una infinitat d’aplicacions i a substituir o actualitzar rols com els de notari o d’entitats bancàries, d’aquí l’interès i rebombori que ha suscitat. Els mateixos bancs són dels qui més han començat a invertir-hi, per por que els prenguin el lloc.
 

Futur

Si el Blockchain canviarà tot el funcionament d’Internet, si portarà la tercera revolució industrial o si és la cicuta del sistema bancari, està per veure. No m’agraden els titulars sobredimensionats, on sembla que tot el relacionat amb Blockchain sigui perfecte, la resposta a tot.

Conceptes com el Bitcoin són extremadament interessants i crec que seran molt útils en un futur, però també han portat a l’especulació salvatge de la moneda i l’aparició de gurús amb crowdfundings d’idees milionàries on tot s’hi val, si hi surt la paraula Blockchain. Però és cert que la idea que ofereix és revolucionaria i que permetrà redefinir conceptes tradicionals per a actualitzar-los i millorar-los. És una tecnologia jove a la qual encara se li ha de treure molt de suc, i que estic segur que se’n podran trobar moltes aplicacions.

Per exemple, es pot crear un Blockchain per al repartiment de Bonus a BaseTIS, però d’això ja en parlarem un altre dia. Si us ha agradat l’article i us heu quedat amb ganes de més, estigueu atents al proper post de BonuseTIS. Podreu fer-vos una idea de com crear un Blockchain per a un projecte i fins i tot simular-ho des de els vostres ordinadors.

GIF de capçalera: Giphy
Imatge del cos: Ensek