El fantasma
Fa una mica més d’un any vàrem conèixer al Daniel Steegman, un artista visual que buscava persones desenvolupadores per a la seva última idea. Un temps enrere havia estat a un bosc de l’Amazones amb un sofisticat equip d’escaneig tridimensional, on va capturar digitalment uns 50 metres quadrats de rainforest amb l’objectiu de traslladar-los a una sala d’exposicions. Allà, amb el gest de col·locar-se unes ulleres de realitat virtual, el públic es traslladava de l’habitació nua del museu, de les parets fredes de ciment armat, a un record en blanc i negre dels arbres i la molsa del Brasil. En aquest espai liminar, el visitant caminava sense obstacles pel núvol de punts, amb presència però sense cos. Així es va crear Phantom, la peça precursora a la nostra involucració amb l’artista.
Imatge de Basetis
El nostre paper va començar quan en Dani va tenir la idea d’utilitzar Phantom com a escenari pel seu nou projecte. I és que l’artista portava anys ideant el concepte de “l’animal que no existeix” (dedicació que queda evidenciada al seu perfil d’Instagram). Ens va conèixer a través d’en Serafín Álvarez, artista de qui hem parlat ja en diverses ocasions en aquest blog.
La pantera
La seva visió per a aquesta nova obra era col·locar una pantera virtual al point cloud escanejat, dotar-la d’una certa intel·ligència artificial i, bàsicament, mirar com feia la seva vida pel bosc. La idea d’en Dani es trobava recolzada per la fundació TBA21 de la família Thyssen Bornemisza (sí, ara a Basetis fem negocis amb els royals), amb qui vam establir una relació comercial per fer realitat la peça, que de moment només era un arxiu amb el point cloud i una escena de Unity en realitat virtual que no anàvem a utilitzar.
Nosaltres ens vam encarregar, aleshores, de dissenyar una solució tècnica en Unity que resolgués els següents reptes:
-
Recuperar el point cloud original i optimitzar-lo per millorar el rendiment.
-
Modelar la pantera en tres dimensions a partir dels dibuixos d’en Dani
-
Crear les animacions necessàries
-
Programar un sistema d’animacions procedimentals per tal que la pantera s’adaptés al terreny
-
Desenvolupar tota la lògica de comportaments de la pantera (allò que podríem anomenar intel·ligència artificial)
-
Crear un sistema dinàmic de càmeres per seguir els moviments de la pantera des de tots els angles possibles.
Imatge de Basetis
El somni
Tot això va ser a finals del 2020, i vam finalitzar el projecte satisfactòriament amb l’artista i el TBA21. La peça, per cert, ja tenia nom: A dream dreaming a dream.
Uns mesos després, però, ens va contactar la galeria Esther Schipper, representants d’en Daniel Steegman, per dur a terme una segona fase del projecte amb ells. Si bé havíem complert amb l’abast inicial de la primera fase, les limitacions de temps i pressupost no van permetre realitzar completament la visió de l’artista, i ara teníem una nova oportunitat per arribar a tot. La data límit: la inauguració de la fira Loop, on s’havia d’exposar aquesta nova versió de l’obra.
El Loop és una fira de videoart que se celebra a Barcelona des del 2003. Aquest any, per casualitats de la vida, La Pedrera seria la seu on els artistes exposarien les seves obres. Aquells van ser uns dies fantàstics de pujar i baixar escales, de confondre als companys de seguretat (la gent de Basetis què pinta en aquesta exposició d’art?) i, en definitiva, de viure en primera persona l’emoció i els nervis dels dies previs a una inauguració. Passejar com a staff per les ombrívoles corbes del pis principal, envoltat per obres d’art en construcció, és un record que perdurarà a la meva memòria.
Al Loop vam preparar un ordinador d’escriptori, camuflat darrere uns bancs que connectava amb un projector, el qual a la vegada omplia una pantalla de cinc metres amb la simulació de la pantera. Per gaudir de la pantalla gegant, es van preparar uns “puffs” per veure l’obra amb tota comoditat.
Imatge de Basetis
I així va ser que, després de moltes iteracions i converses amb el Loop, i fins i tot d’una emergència tipus “hi ha algun informàtic a la sala?” dues hores abans d’estrenar l’obra davant dels galeristes (gràcies Albert), Basetis va ser present a un festival de videoart a la nostra pròpia casa.
Però això no era tot! Uns dies després vam rebre el següent missatge de Whatsapp:
Imatge de Basetis
Nosaltres, que no sabíem ni que hi havia un premi en joc, vam quedar evidentment sorpresos. El premi va propiciar que l’obra funcionés molt bé comercialment, i esperem que serveixi per poder treballar en més projectes com aquest. Per a nosaltres ha estat un autèntic viatge que ha expandit els horitzons dels tipus de serveis que podem oferir com a Interactive Media, i com a Basetis.
