Afers exteriors

Full Stack Fest 2019 – Episodio 3

9 de setembre de 2019 | Andy Poole

Tras dos intensas jornadas, el último día lo arranca Cate Huston con una charla sobre gestión de equipos. El tema me parece muy interesante y pongo mucho empeño en seguir el hilo del discurso, pero el acento y las ilustraciones de mapaches intentando viajar a la Luna me desorientan terriblemente. Tendré que revisionar la conferencia cuando la cuelguen en YouTube. Aprovecho para compartir varias de las charlas de los primeros días.

El siguiente turno es para Daniel Ehrenberg, un miembro de TC39 —el comité técnico de ECMA que trabaja en añadir novedades a JavaScript—. Nos explica los procesos que siguen para decidir de qué manera evolucionará el lenguaje, las fases, las discusiones y las decisiones que se deben tomar. Luego se centra en dos de las novedades en las que ha estado trabajando: el BigInt llega a JavaScript y los decoradores.

La tercera charla del día es para Daniel Stenberg, el inventor de cURL. Nos viene a hablar de HTTP/3 y mientras lo hace recuerdo una charla sobre HTTP/2 en una edición pasada del mismo festival. Tal vez fue en 2015. La cuestión es que desde entonces no recuerdo haber usado nunca HTTP/2 y ya nos están hablando de la tercera versión. Y mientras nos habla de ella, nos desvela todos los puntos fallidos de esta versión y todas las complicaciones que tiene por delante. La charla es bastante desalentadora, aunque resulta muy interesnate recordar que Internet se sostiene sobre hardware difícilmente actualizable a corto plazo y que implica bloqueos en el avance de ciertas tecnologías. La importancia de diseñar cosas pensando en su funcionamiento dentro de diez o veinte años…

Terminan las charlas oficiales con Steve Klabnik. Su charla titulada Rust, WebAssembly, and the future of Serverless podría hacer cantar bingo a todos los buscadores de nuevas tecnologías con hype. Hace un repaso profundo a estas tres tecnologías y explica cómo podrían interactuar.
 

Lluvia de presentaciones fugaces

Después de comer sólo quedan las lightning talks, presentaciones de 5 minutos a cargo de las personas asistentes al festival. Gente nerviosa presentando propuestas más o menos interesantes. Desde proyectos literalmente laberínticos hasta una explicación elemental de la asincronía en JavaScript.

Cierra el evento la presentadora de todo el festival, Sara Vieira con una reflexión antiansiedad: todo lo que se ha hablado durante los últimos días es tan inspirador como, en el mayor de los casos, inviable para tu sector profesional. Las tecnologías web avanzan a veces a velocidades demenciales, con cientos de novedades cada año y Sara hace una lista de cosas que ella no conoce ni entiende ni, posiblemente, llegue a entender nunca: ¿Cómo amar TypeScript?, ¿Docker?, ¿Rust?, ¿Serverless?, ¿Impuestos?, ¿La vida?

El festival ha terminado, el sol sigue brillando con fuerza, la playa sigue llena. Nos despedimos de Sitges y nos vamos a casa con la motivación recargada y muchas neuvas ideas para digerir. ¡Hasta el año que viene!
 

¿Quieres más?

Foto: Michelle Cabrera / Basetis
esdeveniments,eventos,Events,Full Stack Fest,Open,Programación,
Afers exteriors

Full Stack Fest 2019 – Episodio 2

6 de setembre de 2019 | Andy Poole

Llegamos al hotel con las expectativas muy altas, las charlas de ayer fueron muy buenas y estamos con ganas de más. Si el primer día del Full Stack Fest disfrutamos de igualdad de género, con tres ponentes masculinos y tres femeninos, esta vez tenemos mayoría femenina.
 

Así fue

Empezamos con una charla sobre CSS Houdini, una evolución de CSS a través de funciones implementadas en javascript y ejecutadas por service workers. Suena a futurible, experimental y muy lleno de posibles problemas, pero Una Kravets —que trabaja en Material Design para Google— nos lo enseña con tanto entusiasmo que da ganas de probar.

Luego le toca el turno a Angie Jones que por desgracia sufre las consecuencias de una wifi deficiente. Su presentación sobre automatización de tests con inteligencia artificial y comparaciones visuales tenía muy buena pinta, pero todos nos ahogamos un poco en el pozo de los problemas de conexión.

Después de la primera pausa disfrutamos de una charla sobre web p2p. Una nueva oportunidad para la tecnología que dio alas a Napster y a tantas plataformas más. Paul Freeze nos sorprende tanto recordándonos la pobrísima interfaz que tenía Napster, como con una propuesta muy similar a la de la Indie Web —descentralizar, volver a ser propietario de tus datos, etc— pero utilizando una tecnología muy distinta, aún en desarrollo: Beaker

Separándonos de la hora de comer, Lin Clark nos da una charla sobre Web Assembly y Web Assembly System Interface. La verdad es que me pasé la conferencia entera intentando entender qué quiere decir WASM y WASI. Todo lo que nos muestra parece exquisito, pero muy lejos de mi campo de acción. Además, no consigo dejar de pensar en los programas que tuve que hacer en ensamblador cuando era un postadolescente acomplejado.
 

Break

Esta vez la comida está bajo control, todos comemos mejor que ayer y aprovechamos el tiempo que nos sobra para dar un paseo por Sitges. Aunque amaneció frío y nublado, el sol está pegando fuerte. Joel, Michelle y yo caminamos hasta la playa más cercana, pero nos quedamos mirándola desde lejos, impresionados por la cantidad de osos nudistas que hay en ella. Es la Sitges Bears Week 2019.

De vuelta en la sala de actos, aparece Philip Wadler, uno de esos personajes geniales que te explican un universo desconocido de tal manera que disfrutas como un niño del proceso pero terminas sin entender nada de lo que ha explicado. Su consejo fundamental, que introduce con una performance de cinco saltos con los pies juntos por el escenario: si escribes documentación con código, asegúrate de que el código pueda ejecutarse. Además, es un romántico que nos declara su amor por su mujer, a quién presenta entre aplausos. Termina su charla quitándose la ropa y mostrando un disfraz de superhéroe oculto bajo la ropa. SuperLambda. Cuando sea mayor quiero ser como él: hablar de cosas incomprensibles, disfraces, matemáticas y lógica, Río de Janeiro y amor desenfrenado.

Cierra la sesión Sarah Drasner, que nos enseña el futuro de las animaciones en la web. Todo lo que nos muestra es alucinante. Y todo parece imposible a día de hoy. Sin embargo, algunas cosas ya están funcionando y nos muestra algunas demos usando Vue, contagiándonos el entusiasmo y las ganas de aprender. En un momento nos enseña una animación que es capaz de comunicar alegría, tristeza, miedo y curiosidad en unos pocos minutos. Es una escena de Monstruos S.A. ¡Malditos Pixar y su dominio absoluto de las emociones humanas!
 

¿Quieres más?

 

Foto de cabecera: Michelle Cabrera / Basetis
esdeveniments,eventos,Events,Full Stack Fest,Open,Programación,
Tecnologia

Se acerca el segundo Indie Dev Day

3 de setembre de 2019 | David Gómez

¿Qué es el Indie Dev Day?

Hace un año se celebró en el Canòdrom – Parque de Investigación Creativa la primera edición del Indie Dev Day. Basetis fue uno de los patrocinadores del evento. Este año repetimos patrocinio y además, montamos stand propio.

El Indie Dev Day es un evento gratuito y sin ánimo de lucro que sirve para reivindicar el esfuerzo y el sacrificio que supone hacer juegos indies. Nace y crece como una iniciativa realizada por parte de desarrolladores, blogs, asociaciones y personas apasionadas del sector del videojuego cuya finalidad es formalizar y reforzar una comunidad que crece y se hace más fuerte cada día.
 

¿Qué actividades se realizarán?

Debido al éxito del año pasado el evento ha crecido, y pasa a realizarse en dos jornadas, el sábado 7 y el domingo 8 de septiembre.

Entre las diferentes actividades que se llevarán a cabo se encuentran:

  • Charlas y mesas redondas. Desde las 11:00 hasta las 19:00 se abordarán varios temas de especial interés en el desarrollo indie y retro. Toda la información está disponible en su web.
  • Zona de juegos de Realidad Virtual. Tanto comerciales como en fase de desarrollo.
  • Zona de máquinas recreativas. Donde se podrá jugar a diferentes juegos de todas las épocas.
  • Zona de stands. Donde probar diferentes juegos indie y charlar con sus desarrolladores.

 

¿Y Basetis?

Además de volver a formar parte del patrocinio del evento, este año el flamante equipo de videojuegos de Basetis tendrá representación con un stand donde se podrán ver y jugar a los videojuegos creados hasta el momento.

Los visitantes podrán probar el veterano FilmsQuiz, poner su memoria tope con Go! Memory Go! y jugar a Mochi Attack, la novedad de este año. Además se llevará a cabo cada día un campeonato de Mochi Attack donde los ganadores se llevarán una taza y una libreta.
 

 

¿Cómo me puedo apuntar?

Aunque el evento es gratuito es necesario sacar una invitación.

Sacar la entrada gratis

 

Información de interés

  • ¿Dónde? Canòdrom – Parque de Investigación Creativa.

  • ¿Cuándo? Sábado 7 de septiembre y domingo 8 de septiembre, de 11:00 a 20:00

  • ¿Qué cuesta entrar? Gratis, previa inscripción aquí

 

¡Os esperamos!

 

Imagen de cabecera e interior de Indie Dev Day

 

IndieDevDay,Open,Videojocs,Videojuegos,
Empresa

Nova oficina de Basetis a Aticco Urquinaona

3 de setembre de 2019 | Octavi Planells

Aquesta setmana hem estrenat un nou espai de treball que se suma a les nostres oficines. Des del dilluns passat, a més de a La Pedrera, al coworking de DepotLab Barcelona, també podeu trobar-nos en ple centre de Barcelona, a la Ronda de Sant Pere. La nova oficina està ubicada a la setena planta del coworking Aticco Urquinaona.

Els canvis d’ubicació dels projectes amb què treballem i el creixement de Basetis en quant a nombre de persones van portar-nos a centralitzar els nostres espais a Barcelona, motiu pel qual, vam decidir tancar l’oficina de Sant Cugat després de 4 anys de funcionament i cercar nous llocs de treball a la ciutat.
 

Oficines actuals

La nostra seu social segueix essent l’oficina de la Casa Milà, La Pedrera, on hi treballen equips de Data, Development, Artificial Intelligence, Mobile, Experiences, Management & Business, Admin i altres àrees d’estructura . Aquesta té capacitat per a unes 80 persones.

El passat mes de febrer, vam obrir un nou espai ben a prop, al coworking DepotLab Barcelona situat al carrer Bruc, en el qual hi treballen unes 40 persones de Basetis. Actualment s’hi troben principalment equips de Mobile, Infrastructure, Videojocs i altres Experiences.

A aquestes, se suma la nova oficina d’Aticco Urquinaona, on hi treballen 60 persones més de diversos equips, com Data, Development, Infrastructure, Design i projectes interns. 

Però a Basetis encara comptem amb uns 70 companys i companyes més que es distribueixen a les oficines dels nostres clients, i quatre persones més que treballen de manera remota des de les seves oficines particulars de Castelló, València i Madrid.
 

Foto: Jenifer López / Basetis
DepotLab,environment,La Pedrera,oficines,Open,
Afers exteriors

Una tarda B Corp

2 d'agost de 2019 | Alejandra Catalano

Des de l’àrea de Social, la Cèlia Cortés i jo vam assistir a una de les xerrades de les B Tardes de BCorporation, enfocada a la inclusió i la diversitat de persones en l’àmbit laboral.
 

Què són les B Tardes?

BCorporation és un grup d’empreses que treballen per combinar el model de negoci amb l’impacte social i mediambiental de les seves activitats, la transparència pública i la responsabilitat legal. És una certificació atorgada a empreses reconeguda com “l’estàndard més alt en negocis socialment responsables”.

Les B Tardes són sessions per reforçar la comunitat d’empreses BCorp i obertes a altres empreses que tinguin interès a participar en aquest moviment i en ser agents del canvi social. La sessió està dirigida a obrir horitzons a noves maneres de ser empresa i de millorar el seu impacte en la societat.
 

La sessió

La xerrada va ser molt interessant i dinàmica. Es va parlar dels diferents tipus de diversitat (generacional, per ètnia o cultura, funcional, per orientació sexual o gènere) i vam aprendre nous conceptes com open hiring o inclusió radical, que es refereix a la contractació sense miraments, és a dir, el primer currículum que arriba és la persona que contracten, sense mirar quins estudis té o on ha treballat.

Factor d’intel·ligència col·lectiva en l’actuació de grups humans es defineix com una forma d’intel·ligència que sorgeix de la col·laboració de molts individus i en la qual els processos deliberatius i els resultats són diferents dels que s’obtindrien individualment.

Exemples d’empreses socialment responsables

Ens va agradar molt escoltar els projectes socials que tenen grans empreses com Danone o Veritas i conèixer-ne d’altres com Visualfly, una companyia on part de la seva plantilla es compon de persones sordes, i que al seu torn s’encarrega de desenvolupar tecnologia innovadora per a persones amb discapacitat auditiva i empreses compromeses amb l’accessibilitat i amb objectiu d’empoderar a les persones amb problemes auditius.

Todas las empresas BCorp tenemos algo en común: el
impacto social forma parte de nuestro modelo de negocio, y creemos que la generación de riqueza económica, humana y social, van necesariamente de la mano”.

D’altra banda també van participar empreses més petites com la Casa de la Carlota, un estudi de disseny professional amb un equip format per persones amb Síndrome de Down i trastorn de l’espectre autista (TEA) que treballen de manera integrada amb un equip de dissenyadors.

El seu CEO, José María Batalla, va dir:

No agafem a ningú per la seva discapacitat, sinó per les seves capacitats”

Ens van fer un taller de biaix inconscient que podeu veure i fer a la presentació que us compartim al final del post. Són diverses preguntes per valorar i identificar la presència de biaixos inconscients.

Per què hi vam assistir?

 

Basetis és una empresa amb una marcada voluntat de contribuir a la societat i aposta per ajudar a alguns dels molts col·lectius de persones que no tenen les mateixes oportunitats per trobar feina i entrar al mercat laboral.
 

L’experiència va ser molt positiva i a les dues ens encantaria repetir. 

Us deixem un document molt interessant sobre la gestió de la diversitat.

Imatge de capçalera de BCorporation
 
BCorp,compromís social,compromiso social,igualtat,inclusió social,Open,PushingSocialChange,social,
Afers exteriors

Cultura i persones com a eixos de creixement

16 de juliol de 2019 | Pere Garriga

El dijous 11 de juliol vaig assistir a la Sharing Session II, una conferència organitzada per Barcelona Tech City sota el tema “Cultura i persones com a eix de creixement”, de la qual m’agradaria transmetre’n unes reflexions. 

Tot i que el títol era genèric, des del primer minut la ponent, Gina Vidal, ens va informar que parlaria sobre start-ups, que és on ella ha realitzat la seva activitat professional principalment. I més concretament, sobre l’evolució que han de seguir des de l’inici fins aconseguir l’èxit, que normalment en una start-up és considera despuntar econòmicament (estic content de formar part d’una empresa on la definició és una mica més ambiciosa al donar més preferència a la millora de la societat).

Encara que l’enfocament no coincideix amb la nostra realitat, sí que moltes de les reflexions/debats que es van produir crec que poden ser interessants i tot seguit us les trasllado.
 

Lideratge

Durant tota la sessió es va destacar que una part important de ser un bon o una bona líder és l’autoconeixença, saber quins són els teus punts forts i els teus punts dèbils. No voler fer-ho tot tu i ser capaç de delegar aquelles coses que no fas tan bé. També confiar en la gent que forma part del teu equip.
 

Cultura i valors com a claus pel creixement

La gent s’apunta a la teva companyia si li agrada “com ets” com empresa. A l’inici de l’start-up és clau decidir com es vol ser com empresa i conèixer què vols que et faci diferent a la resta. També és un factor clau per la retenció del talent.
 

Mapa de l’organització

Per a cada persona dins de la companyia s’ha de ser capaç de: 

  • Tenir identificades les seves skills.
  • Conèixer les seves motivacions.
  • Deixar clars els seus rols i responsabilitats.
  • Conèixer la seva personalitat. Aquí es va parlava molt d’identificar persones per colors per entendre les seves motivacions, i també per buscar un equilibri dins la companyia.

 

Mesurar el resultat de les accions

Quan es realitzin diferents estratègies d’atracció de talent o de contractació, és important mesurar els resultats per veure quant efectives són sobre dades empíriques.
 

Selecció de perfils

El debat més llarg que es va produir va ser sobre el procés de selecció. Es va parlar sobre cercar perfils que siguin capaços de créixer a la mateixa velocitat de l’empresa i adaptar-se a noves realitats ràpidament enlloc de perfils que actualment ens serveixin (això és molt enfocat a start-up). No tornar-se boig amb la “titulitis”. Per exemple, no dir-li CTO a la més tècnica de les tres persones que comencen l‘start-up, per després haver de retirar-li el títol i donar-li a algú més preparat quan l’empresa creix. De fet, la major part (parlava del 70%) de les start-ups que fallen ho fan a causa de les persones (no haver sabut trobar – atreure – retenir a les persones adequades).

Diferents persones explicaven el procés a seguir dins de les seves start-ups. En un parell de casos, un dels passos del procés era fer un cafè amb la resta de treballadors per veure si hi havia feeling. Aquí em va sorprendre que la majoria d’empreses posin més focus en seleccionar a la persona correcta (a través de tests, dinàmics de grup, simular diferents rols, etc…) mentre que nosaltres, des de Basetis, molts cops el posem en seduir al candidat o candidata. Crec que és una part molt positiva de la contractació per referència que no sempre valorem prou.
 

Transparència

La transparència és molt útil per a l’engagement (es rumoreja que hi ha empreses capaces d’arribar a l’extrem de la transparència salarial).
 

Conclusió final

En resum penso que va ser una sessió molt interessant i crec que és molt bo que des de Basetis assistim a aquests actes perquè et permet copsar de més a prop quina és la realitat fora de Basetis. També em vaig quedar amb una sensació molt optimista, al veure que, en la majoria dels punts tractats, a Basetis hem fet bé els deures i estem allà on moltes altres empreses voldrien arribar. 
 

Foto de capçalera: Barcelona TechCity
empresa,engagement,Management,Open,
Tecnologia

Podem parlar en català amb la nostra torradora?

12 de juliol de 2019 | Marc Ferrayuoli

Arran de la polèmica que van provocar les declaracions de l’Àlex Hinojo el passat reportatge del 30 minuts de TV3, on ell declarava que en un futur no llunyà voldria parlar amb la seva torradora en català, he volgut recuperar la iniciativa Common Voice que permetrà a qualsevol empresa, gran o petita, l’accés a dades lingüístiques per desenvolupar aplicacions innovadores per als aparells i el web que puguin reconèixer la parla en català.
 

Què és Common Voice?

El projecte Common Voice de Mozilla, impulsat a Catalunya per l’associació Softcatalà, disposa ja de 117 hores de veu validades, de les 1.000 que són necessàries per poder publicar una base de dades de veu en català amb llicència oberta. Dels 29 idiomes que recullen mostres de veu, el català és la cinquena llengua pel que fa a nombre d’aportacions, per darrere de l’anglès, l’alemany, el cabilenc i el francès.

La iniciativa permetrà a qualsevol empresa, gran o petita, l’accés a dades lingüístiques per desenvolupar aplicacions innovadores per als aparells i el web que puguin reconèixer la parla en català. 

Font: Common Voice

Com puc col·laborar?

Es fa una crida a la societat per tal que participi en aquest projecte en què hi pot col·laborar qualsevol persona que parli català (és indiferent el nivell/registre/dialecte)

La dinàmica de participació és senzilla i pot fer-se des de qualsevol telèfon mòbil. Consisteix a llegir i enregistrar 5 frases aleatòries. També es pot participar validant les frases que prèviament han introduït altres usuaris. Tot i que per fer aportacions no cal crear un perfil personal és recomanable fer-ho per permetre generar models lingüístics més acurats i extraure estadístiques com el gènere o dialectes.

A banda, també hi ha la possibilitat de participar com a experts en la valoració de talls de veu, traducció de la interfície del Common Voice al català o la creació del corpus de lectura, creant o cedint frases al projecte. 
 

Per què hi hauria de col·laborar?

Per ajudar les màquines a aprendre com parlem les persones de debò. A més del conjunt de dades del Common Voice, també s’està construint un motor de reconeixement de veu de codi obert anomenat Deep Speech. Tots dos projectes formen part dels esforços per reduir les desigualtats en el món de la veu digital. Les tecnologies de reconeixement de veu aporten una dimensió humana als nostres dispositius, però els desenvolupadors necessiten una gran quantitat de dades de veu per crear-les. Actualment, la majoria d’aquestes dades són cares i propietàries. Es vol que les dades de veu siguin lliures i públiques, i garantir que les dades representin la diversitat de la gent real

Us animem a participar!

 

 

Foto de capçalera: Pixabay

 

 

 

Artificial Intelligence,Open,
Afers exteriors

On són les dones TIC?

11 de juliol de 2019 | Marta Clua

El passat dijous 4 de juliol el CTecno va convidar a Basetis a l’esmorzar-TIC “La propera revolució digital: les dones TIC”. Amb un títol així no podia deixar passar l’oportunitat de veure què ens explicaven i quins podien ser els motius sobre la manca d’incorporació de talent femení a les empreses TIC.
 

Què esperava?

L’expectativa era força alta (potser esperava trobar la “recepta màgica” per incorporar més dones a Basetis) però el que era il·lusionant era veure l’elevat nombre de dones que omplíem a vessar la sala de l’auditori del Movistar Centre. Les ponències anaven des de la perspectiva acadèmica a l’administració pública, passant també per l’empresa privada i l’emprenedoria jove.

L’acte el va moderar la periodista Mariola Dinarés, que lidera el programa sobre tecnologia que es fa a Catalunya Ràdio “Popap“. Només començar ja va encendre la metxa amb un exemple:

Avui dia, tenir algoritmes només programats per homes no fa que la tecnologia ajudi a les dones; tot s’està programant sota una mirada que ens exclou.”
 

Foto: Marta Clua / Basetis
 

Per obrir l’acte, Bernat Palau, membre del comitè executiu i responsable de talent del CTecno, va posar l’accent en la falta de dones al sector i va explicar què es fa des de l’aliança público-privada de la Barcelona Digital Talent per atraure’l i retenir-lo.

 

Només la introducció ja apuntava maneres…

La primera ponència va ser a càrrec de la Milagros Sainz, principal Investigator of the Gender and ICT Research Group UOC, que des d’una perspectiva més acadèmica ens ha fet focus en el rellevant què és l’educació que reben els nostres nens i nenes. Des de ben petits es fomenten els estereotips de gènere i això va creant un biaix inconscient entre quines haurien de ser les eleccions de les nenes (jocs tranquils i de cura pels altres) respecte a les eleccions dels nens (jocs d’acció i emoció). Així que l’escola ha de posar-se les piles: fent servir un llenguatge inclusiu, treballant la coeducació i el treball mixt, eliminant estereotips, incloure més referents femenins en l’àmbit STEAM

A continuació, Joana Barbany, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, amb la visió de l’administració, va posar en relleu que les dones arriben més ben preparades que els homes. Tot i que l’elecció d’una carrera STEAM per part de les dones se situa al voltant del 30%. Ens va transmetre aquesta reflexió tan interessant: 

Les dones tendim a autoavaluar-nos per sota de les nostres capacitats i per sota dels homes, i ells no ho fan. Per tant, cal que ens creiem que estem capacitades, sobretot perquè tenim dades de l’Observatori Dona Empresa i Economia, que ens parlen que les dones són qui més formació i preparació tenen, però no es tradueix en el món laboral, on per exemple, menys del 8% ocupen posicions TIC.”
 

Foto: Marta Clua / Basetis
 

Es remarca que les dones entre els 35 i els 40 anys abandonen el sector TIC, essent la maternitat la principal causa d’abandonament i per tant on es perd més talent. La majoria d’aquestes no tornen mai més a treballar al nostre sector i unes poques caben optant per l’emprenedoria relacionada amb les TIC.

Mar Porras, Marketing Manager de Ricoh España, ens va parlar del fet que:

A la meva companyia se segueixen els Objectius del Desenvolupament Sostenible, els ODS [a l’igual que Basetis]: protegir el planeta, treballar amb les persones incloent els temes de gènere i la prosperity; són tres eixos en els que creiem fermament.”

A més, participa en programes de mentoring que posen en contacte dones TIC o en posicions destacades de l’empresa amb dones estudiants, majoritàriament de la UPC, ho va definir com “una manera d’enriquir-se mútuament i crear valor”.
 

Foto: Marta Clua / Basetis
 

La darrera ponent, i per mi una de les més interessants, va ser la Sara González, enginyera civil i de camins i membre de Young IT Girls. Ens ho va deixar molt clar:

La tecnologia ho impregnarà tot i ja ho està fent i té un impacte directe en la societat, i les dones no podem quedar fora d’aquesta evolució.”

Contundent va ser, quan ens va explicar, a tall d’exemple que segons un estudi fet a Anglaterra:

Només l’1% de pares i mares volen que les seves filles siguin enginyeres.”

O quan ens va comentar que els llibres de text que s’estan fent servir a les escoles i instituts es troben només  dues dones referents en l’àmbit STEAM (Marie Curie i Ada Lovelace), davant dels més de 200 referents masculins que hi ha. Des de Young IT Girls ho tenen clar, cal fer focus a casa i a les escoles: trencar estereotips de gèneres en el sector tecnològic des de la infantesa, destacar la component social i humana de les  TIC, enfortir les confiances de les nenes i joves cap a les TIC, incloure més referents femenins en l’àmbit STEAM, fomentar les vocacions STEAM des de petites.
 

Conclusions

Surto de l’esmorzar sabent que ens queda un llarg camí per recórrer i molta feina per fer. Però amb la certesa que cada vegada som moltes i molts les qui caminem cap a aquesta direcció i que cada cop hi ha més empreses, com Basetis, que treballem per la igualtat i la normalització de les dones en el sector TIC. 

Us passo el link de la jornada on podeu veure amb més detall tot el que es va parlar, i també podeu escoltar les seves ponents.

Ja ho deia algú, la revolució digital serà feminista o no serà!

 

Font de capçalera: Pixabay 
igualtat,Open,TIC,Top post,top10,
Empresa

Les veus de Basetis

8 de juliol de 2019 | Octavi Planells

Des del maig del 2017, cada quart dijous de mes a la tarda (amb algunes variacions) organitzem a l’oficina de La Pedrera unes trobades informals on unes quantes persones parlen de si mateixes. Ens expliquen d’on venen, com van arribar a Basetis, en quins projectes treballen, què fan en el seu temps lliure i reflexionen al voltant de diversos temes. Els anomenem Pedrera Meetings i els organitzem des de l’àrea de Communication per posar en valor i en contacte allò que més ens importa: les persones. 

A data d’avui hem realitzat 19 meetings que ens han permès escoltar les veus de 114 persones i conèixer com som i què fem a Basetis.
 

El laberint de La Pedrera

La tardor del 2016 vam obrir l’oficina de La Pedrera. El nou espai se sumava al que aleshores teníem a la Torre Mapfre i a Sant Cugat. A diferència d’aquells dos edificis, La Pedrera no fou concebuda per contenir-hi oficines (menys encara  d’una empresa tecnològica) sinó vivendes, i mentres que a Mapfre i a Sant Cugat les persones compartien un espai únic, a la Casa Milà, l’espai es reparteix en sales distribuides en un entorn fascinant i alhora laberíntic. 

Per tal de compensar aquesta compartimentació, l’Andreu Carreras va proposar a Communication organitzar algun tipus d’esdeveniment que afavorís la interacció entre les persones de la nova oficina. I vam crear els Pedrera Meetings, unes trobades mensuals on cinc persones parlen cinc minuts de si mateixes i responen les preguntes del públic durant cinc minuts més, tot sota la conducció d’un mestre o una mestra de cerimònia.

Amb el pas de les edicions s’ha constituït com una acció de comunicació interna a què donem molta importància ja que, a més de conèixer a les persones i els projectes, ens permeten assebentar-nos de novetats, difondre aspectes de la nostra cultura, millorar la integració de les persones a l’equip, el sentiment de pertinença i la motivació. I tot plegat, ajuda al nostre projecte col·lectiu a avançar.
 

Veus i shows

Al llarg dels meetings hem pogut escoltar:

  • Des del primer empleat de Basetis a persones incorporades tan sols una setmana abans de l’esdeveniment.
  • A perfils d’àmbits tan diversos com les matemàtiques, l’enginyeria, la física, la biologia, la història de l’art, el disseny gràfic, la filologia o la documentació.
  • A companys i companyes procedents d’arreu del món, com Marroc, Polònia, Ucraïna, Venezuela o Rumania.
  • A apassionats i apassionades pel futbol, l’astronomia, els monocicles, el rock, la cervesa o la música jaimaicana.
  • Reflexions sobre l’aterratge a l’empresa, fer pràctiques amb nosaltres, treballar a oficines de client, l’igualtat de gènere, la nostra organització.
     

Però els Pedrera Meetings també són performance! Al llarg d’aquest temps, hem tingut demostracions de dispositius i tecnologies en directe, música en viu, jocs de mans o fins i tot, la participació estelar d’un infant d’un any! I sempre, ho complementem amb berenar, diferent a cada sessió: coca, maduixes, xocolata, galetes, gelats, magdalenes, ossets de goma, ous de Pasqua…

Així són els Pedrera Meetings. Presentacions curtes i informals on les persones de Basetis poden mostrar-se tal com són. 

Dijous passat vam fer l’últim de la temporada. El setembre, reprenem activitat!

 

Cartells dels Pedrera Meetings

Imatge de Basetis
Foto de capçalera de Basetis
Communication,esdeveniments,eventos,Events,La Pedrera,Open,Pedrera Meetings,
Persones

1969: 50 anys d’Stonewall

25 de juny de 2019 | Marc Ferrayuoli

Stonewall Inn, Nova York. 28 juny 1969 

The crowd began to get out of hand, eye witnesses said. Then, without warning, Queen Power exploded with all the fury of a gay atomic bomb. Queens, princesses and ladies-in-waiting began hurling anything they could get their polished, manicured fingernails on. Bobby pins, compacts, curlers, lipstick tubes and other femme fatale missiles were flying in the direction of the cops. The war was on. The lilies of the valley had become carnivorous jungle plants.

Jerry Lisker, The New York Daily News

 

D’aquesta forma tan políticament incorrecta avui dia, s’explicava la batuda policial que es va realitzar en aquest bar d’ambient de Nova York l’any 1969. La matinada del 28 de juny d’aquell any es va convertir en una revolta popular contra la humiliació, la violència i la negació sistemàtica de drets que patien les persones LGTBI.

 

Arran d’aquest fet, des del 1969, es reivindica el Dia de l’Alliberament Gai o també dit Dia de l’Orgull. Seguidament, el comunicat LGTBI va sortir al carrer a mostrar el seu rebuig i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va contribuir que nasqués el Gay Liberation Front. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l’orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l’aniversari dels conflictes.

 

Altres ciutats van imitar la iniciativa i actualment el Dia per l’Alliberament LGTBI es commemora arreu del món. La diada se celebra com a jornada festiva i reivindicativa amb la qual es demana la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual. És el dia de la celebració del sentiment de dignitat de les persones LGTBI i predominen els ja tradicionals símbols de les persones LGTBI: els triangles roses i la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, creada per l’artista Gilbert Baker i exhibida per primera vegada a San Francisco durant una desfilada celebrada el 1978.

 


 

Font: Foto de “Colita” pertanyent a la col·lecció del Museo Nacional – Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

 

Què passava a Espanya?

A Espanya amb la dictadura franquista, sempre es va considerar l’homosexualitat, recolzada per la moral cristiana, com un perill per la societat que s’havia de perseguir i erradicar. A causa d’aquesta moral, es va dotar el règim d’un cos legal i normatiu compost per:

  • Código de Justicia Militar, de 1945. A l’article 352 imposava penes de presó, d’entre 1 dia i 6 anys i apartar-se del servei militar, a qui cometés “actos deshonestos con individuos del mismo sexo”.
  • Ley de Vagos y Maleantes, va ser reformada l’any 1954 per introduir, als articles 2 i 6, els homosexuals juntament amb ganduls i proxenetes. Se’ls hi donava el tracte de delinqüents, podien ser internats en els Centres de Treball o Colònies Agrícoles, on es veien obligats a treballar en condicions molt lamentables, a rebre càstigs i a passar gana. També se’ls podia prohibir residir en determinats llocs, i tenir l’obligació de declarar el seu domicili, així com sotmetre’s a la vigilància de delegats.
  • Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social (LPRS), de 1970. Succeeix a l’anterior i continua considerant els homosexuals com éssers perillosos per la societat. Articula mesures de vigilància i introdueix el concepte de reeducació, portant a terme presó, electroxocs, etc.

 

A Barcelona, no va ser fins al 26 de juny del 1977 (pocs dies després de les primeres eleccions democràtiques) que va fer el seu propi “Stonewall”. Unes 4000 persones van omplir la Rambla de Barcelona i va esdevenir la primera manifestació LGTBI d’Espanya, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (versió catalana del Gay Liberation Front).

 

No obstant això, la repressió franquista no actuava d’igual forma davant de dones i homes. Com era costum, les dones tenien una sexualitat no reconeguda, que es considerava subsidiària de la masculina, i per tant en el cas de les lesbianes quedaven més ocultes, sense nom, també pel que fa a la persecució.

 

Des de l’any 2009, a Catalunya se celebra, també, el Pride una marxa festiva a la manera de les desfilades de l’orgull LGTBI.

 

Adhesió de Basetis

Per aquest motiu, en suport a la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual, des de Basetis hem realitzat el canvi d’imatge present tota aquesta setmana amb consonància a la Comissió d’Igualtat.

 

Foto portada: Foto de Yoav Hornung per Unsplash

compromís social,compromiso social,LGTBI,Medalla Blogger,Open,PushingSocialChange,
Persones

Donación para el santuario de caballos

5 de juny de 2019 | Alejandra Catalano

Muchísimas gracias a Basetis por la gran oportunidad de poder hacer este tipo de iniciativas. Me encanta decir
que se donarán un total 3790 € a la Asociación y Albergue de Caballos CYD Santa María, gracias a los 758 € donados por las basetianas y los basetianos, y los 3032 € aportados por Basetis después aplicar un factor multiplicador de 4. ¡Muchas gracias!

Los animales del Santuario tienen historias, muchas de ellas escalofriantes, y nuestro objetivo es hacer que el
resto de sus vidas las pasen en las mejores condiciones. Todo ese dinero va a servir básicamente para el pago de
facturas tanto de veterinarios como de comida.
 

El Santuario CYD Santa María

Para que sepáis un poco más de la magia del Santuario, se han realizado todo tipo de experiencias: rehabilitación con mujeres maltratadas, reinserción para niños en centros de menores y algún taller de gestión emocional con caballos. Además, en muchos paises nórdicos (Reino Unido, Alemania, Holanda, Suecia… ) estudiantes de centros de formación especializados en animales y de veterinaria eligen hacer sus prácticas en el Santuario trabajando en él un par de meses.

En conclusión, es un magnífico lugar del cual me siento privilegiada de poder formar parte. Cualquier persona interesada en saber cualquier detalle no dude en dejar un comentario en este artículo, así como si alguien tuviera la curiosidad o el deseo de poder ir a ver el Santuario.

Foto de cabecera: Basetis
compromís social,compromiso social,donacions,Open,PushingSocialChange,social,
Persones

Set portàtils per a una escola de Senegal

31 de maig de 2019 | Octavi Planells

En el marc la xarxa Labdoo, a Basetis hem posat a punt set ordinadors per enviar-los a Senegal, col·laborant així amb el projecte Fem Escola que impulsa l’entitat Foundawtion per a la construcció d’una escola de secundària per a 500 alumnes a la comunitat Thionck Essyl

Labdoo és una xarxa social humanitària conformada per persones d’arreu del món amb l’objectiu de millorar l’educació a través de la tecnologia a regions subdesenvolupades o allà on manquen els recursos. La tasca de la xarxa consisteix en la preparació d’ordinadors (en general utilitzats) i en aprofitar els desplaçaments de persones a altres regions del món per transportar-los allà on es necessiten. Des de finals del 2016, Basetis col·labora amb Labdoo com a hub de recollida, reparació, posada a punt i enviament d’ordinadors.
 

Destí: Senegal

Aquesta és la primera vegada que els ordinadors que sanegem per Labdoo són donacions pròpies de Basetis. Es tracta de màquines de l’empresa reemplaçades per nous equips i que per algun aspecte de la feina que realitzem a Basetis han quedat obsolets, però això no treu que siguin útils en molts altres àmbits com l’educatiu. Per a tots els viatges anteriors, Basetis havia sanejat ordinadors procedents de donacions d’altres empreses.

Els set ordinadors que hem preparat a la nostra oficina de Sant Cugat seran enviats el mes de juny al Senegal a través de persones de Foundawtion. Aquesta ONG fou creada el 2014 per l’estudi d’arquitectura Dawoffice, amb l’objectiu de portar a terme projectes que cobreixin les necessitats arquitectòniques en zones econòmicament desfavorides. 

Al entrar en contacte amb la comunitat sengalesa Thionck Essyl, Foundawtion va detectar les condicions precàries dels seus equipaments educatius i la necessitat urgent de millorar-los i afavorir l’educació d’aquella regió. Es van posar en marxa per coordinar, amb les autoritats i la comunitat locals, la construcció d’una nova escola d’ensenyament secundari capaç d’acollir a 500 alumnes.

Aquesta futura escola és el destí dels ordinadors que ben aviat viatjaran cap al Senegal. Esperem que aquesta modesta contribució ajudi a reduir les desigualtats educatives i digitals existents. 
 

Portàtils perparats a Basetis per al projecte Fem Escola de Senegal

Els portàtils preparats per enviar a Senegal.
 

Altres portàtils enviats

No és el primer cop que enviem portàtils al Senegal ni a altres racons del món. Des que ens vam implicar amb la xarxa Labdoo, a través de viatges realitzats per persones de Basetis i afins a l’empresa hem pogut enviar portàtils sanejats per a diversos projectes educatius d’arreu:

  • Guayaquil (Ecuador). Escuela Reino Unido.
  • Atenas (Grecia). Portàtils educacionals per a persones refugiades estudiants, en el marc del Programa d’Escolarització de la UOC.
  • Ndangane (Senegal). Una lectura, un somriure pel Senegal.
  • Podor, Senegal. Projecte d’equipament informatic per a l’institut de Batxillerat de Thillé Boubacar.
  • Barcelona. Préstec de portàtils per a joves del Centre de Serveis Socials Baix-Guinardó Can Baró.
  • Merzouga (Marroc). Projecte d’alfabetització de dones bereber.
     
Foto de capçalera: Foundawtion – CEM Kamanar – Photo Album
compromís social,compromiso social,Labdoo,Medalla Pulitzer,Open,PushingSocialChange,social,